Carles Solanich: "A través del ball estem explicant la nostra història"

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a: 
Vanesa Vilaseca
Carles Solanich, president de Roda Esbarts Catalonia Font: Roda Esbarts Catalonia
Carles Solanich, president de Roda Esbarts Catalonia Font: Roda Esbarts Catalonia
Roda d'Esbarts Catalonia Font: Roda d'Esbarts Catalonia
Roda d'Esbarts Catalonia Font: Roda d'Esbarts Catalonia
Roda d'Esbarts Catalonia Font: Esbart Jontut Nostra
Roda d'Esbarts Catalonia Font: Esbart Jontut Nostra
Roda d'Esbarts Catalonia Font: Roda d'Esbarts Catalonia
Roda d'Esbarts Catalonia Font: Roda d'Esbarts Catalonia

Carles Solanich: "A través del ball estem explicant la nostra història"

Autor/a: 
Vanesa Vilaseca
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

Entrevistem el Carles Solanich, president de Roda Esbarts Catalonia, que ens parla de la situació de l'evolució de l'entitat fins l'actualitat.

Com va néixer la Roda d'Esbarts Catalonia?

L'any 1978, quatre Esbarts de Barcelona, el Joventut Nostra de l'Agrupació Congrés, el Montseny del Poble Nou, el Montserratí Martinenc del Centre Moral del Clot i el Sant Jordi del Foment Martinenc van tenir la feliç idea d'organitzar ballades entre els seus grups d'infantils i juvenils per suplir la manca d'actuacions.

A partir d'aquella primera trobada, any rere any se'ns van afegint més esbarts de tot Catalunya i fins i tot hem arribat a tenir a la Roda vint-i-set esbarts infantils i juvenils.
L'any 2004 es va crear la secció d'Esbarts veterans.

Com va ser que es van anar afegint esbarts d'arreu del territori?

En les primeres cloendes cada esbart ballava un o dos balls de manera individual, després se li va afegir acabar amb una sardana final que ballaven junts tots els esbarts. Al principi ens acompanyava la Cobla Marinada, que en llavors era un grup juvenil.

L'any 1980 va entrar l'esbart dansaire de Granollers i a partir d'aquest moment es va produir un degoteig d'esbarts que s'apuntaven a la Roda. A partir del 1998 i fins ara ens acompanya sempre la Cobla Sabadell i el director musical Joan Gómez.

Quines activitats, trobades, projectes porteu a terme per promoure els balls regionals?

De començar a organitzar petites ballades hem passat a recollir danses oblidades, instrumentacions de ballets per a Cobla, confecció de partitures per a Cobla i la gravació en estudi d'un CD anual de ballets amb Cobla. També creem noves coreografies aprofitant el potencial humà de què disposem mirant sempre de respectar els punts i característiques bàsiques de la dansa catalana.

Organitzem unes vint ballades anuals del grup infantil-juvenil i unes nou de les seccions de veterans. Cadascuna al poble o ciutat de cada esbart adscrit a la Roda. A més celebren la Cloenda anual, en què participen tots els esbarts acompanyats d'una cobla, on ballen les danses que els hem ensenyat durant el curs, que cada any es fa en una població diferent.

Per què és rellevant la vostra tasca?

Perquè és una manera d'aconseguir que la nostra joventut conegui les nostres tradicions, les visqui i les transmeti al seu entorn perquè no s'oblidin ni es perdin. Molts balls que interpretem, encara es continuen ballant de manera periòdica al seu poble d'origen. Cada ball representa alguna vivència o fet que va succeir al poble. A través del ball estem explicant la nostra història.

Cada any organitzem trobades de cossos de dansa on podem veure ballar molts dansaires que van començar com a infantils. És molt gratificant veure que la llavor que es va sembrar l'any 1978 ha fructificat, ha persistit tants anys i esperem que molts més. També és rellevant perquè, gràcies a la Roda, els esbarts disposen de més de cent gravacions de qualitat per interpretar les seves danses.

Què aporta a la gent que està vinculada?

El total aproximat de dansaires que integren la secció infantil-juvenil és de quasi cinc-cents infants i joves i que la secció de veterans agrupa uns dos-cents dansaires, cosa que fa que tots els integrants se sentin part d'una comunitat agrupada per una mateixa causa i que d'aquesta manera es produeixin interaccions i col·laboracions entre gent de diferents poblacions.

D'altra banda, és una satisfacció personal sentir-me difusor/divulgador de la cultura catalana i contribuir a preservar-la seguint les tradicions del nostre país. L'ambient és molt sa i col·laboratiu, tenint en compte que totes les activitats es fan sense cap ànim de lucre, la qual cosa educa la joventut en les tasques altruistes. Els ensenya els valors del compromís, l'esforç i el respecte.

Afegeix un comentari nou