Cristina Garcia: "S'està teixint un cànon d'escriptores en diàleg amb feministes de diferents societats"

“Mentre les lleones no tinguin les seves pròpies historiadores, les històries de cacera seguiran glorificant als caçadors”. Amb aquest lema, el Moviment Popular de Sabadell, la Xarxa d’Economia Solidària de Sabadell i les Bruixes del Nord han donat llum a la 2a Fira del Llibre Feminista de Sabadell el proper 11 de març, a la plaça del Gas de Sabadell.

El certamen repeteix com a espai d’autoorganització de les dones i els moviments feministes. Citant a una de les referents del moviment, Angela Davis, “feminisme és la idea radical que les dones som persones”, la Fira es projecta com a punt de trobada de les editorials que treballen a la zona per difondre recursos i materials bibliogràfics, creats per dones o de temàtica feminista que promoguin la igualtat i l’apoderament femení. Espai Contrabandos, Xoroi Edicions, Tigre de paper, Pikara, Veus amb veu, Raig verd edicions seran les editorials participants enguany.

Les activitats tindran lloc al carrer per vindicar l’espai públic com a centre d’activitat política per a les dones i bandejar les agressions sexistes. La jornada acollirà parades, xerrades i presentacions de llibres; una ruta de lluites; un vermut i recital de poesía feminista; un dinar de germanor; conta contes; una taula rodona de col·lectius locals sobre feminisme; una representació dels monòlegs de la vagina i una cremada a càrrec de les Bruixes del Nord.

Cristina Garcia és membre de l'organització de la Fira del Llibre Feminista de Sabadell:

El concepte “feminisme(s)” segueix demonitzat el 2017?

A causa d'haver aconseguit que les concepcions i les pràctiques feministes comencin a arrelar a nombrosos indrets del món gràcies a la lluita quotidiana, s'han despertat amb força també tots aquells agents que volen seguir mantenint els privilegis que els atorga el masclisme, ja que no estan disposats a viure en un món més democràtic on no tractar les dones com a objectes. No els agrada que es deslegitimi una autoritat que abans tenien.

És per això que, tant a nivell de conductes quotidianes com des dels mitjans de comunicació o altres aparells d'ideologia masclista, es porten a terme constantment els típics discursos de la por i de culpabilització de les víctimes. "Les feministes volen oprimir als homes", "qui defensarà als homes morts per violència domèstica?", "les violacions són provocades per la roba que porten les dones", "la majoria de denúncies són falses", les dones "apareixen mortes" i no "són assassinades"...

"És necessari començar a generar comunitats i valors populars on existeixi seguretat i consens per les dones en el seu dia a dia"

Com pot contribuir la literatura feminista a les nostres vides?

Per les autores, prendre la decisió d'escriure sobre la pròpia experiència, pretendre comunicar-se amb altres dones o amb qualsevol persona, suposa d'entrada un aprenentatge i empoderament bàsics i de gran valor. La literatura feminista, sigui editada i venuda en paper o difosa a través de blocs i xarxes socials, és important perquè ens pot ajudar a reflexionar sobre els nostres propis problemes com a dones i trobar maneres concretes de transformar-los. Hem de treballar per a què les reflexions, la política i l'acció siguin absorbides per tots aquells grups socials que sovint queden al marge. A un nivell més ampli, és important llegir i fer aportacions al debat sobre quin ha estat, és i ha de ser el paper de les dones en les nostres societats. És necessari començar a generar comunitats i valors populars on existeixi seguretat i consens per les dones en el seu dia a dia.  

"Es teixeix un cànon d'escriptores feministes (...) que mantenen un diàleg respectuós amb les feministes d'altres societats"

Tenen, les idees feministes, cabuda al sector literari?

Com a qualsevol altre sector social, les dones han estat esborrades durant gran part de la història de la humanitat. Actualment, però, en molts països ens trobem al bell mig de lluites i iniciatives populars que pretenen seguir el fil de totes aquelles dones que han escrit. Nombroses editorials, sigui principalment com a negoci o sigui degut a una sensibilitat social real, fan possible avui la difusió de llibres que s'han acabat convertint en clàssics del feminisme. Per tot això, pot ser que el debat actual comenci a teixir un cànon d'escriptores feministes, o constel·lacions, que facin una aportació realment alliberadora i que mantinguin un diàleg respectuós amb les feministes d'altres societats, i en deixar de donar protagonisme des de sectors populars a les autores que reivindiquen feminismes capitalistes o liberals, feminismes racistes, etc.

Existeixen certamens similars a altres punts d’Europa?

No existeix una difusió clara a nivell internacional de les petites mostres que els col·lectius locals, grups d'autoconsciència, sindicats feministes, etc. de diferents països estiguin organitzant actualment. A Barcelona, en concret, comptem amb la Fira Literal, un espai alternatiu i feminista que ofereix literatura molt interessant. L'experiència de la Fira del Llibre Feminista de Sabadell s'emmiralla en la Fira del llibre feminista d'Alacant. Any rere any, pretenem millorar i repensar aquesta mena d'espais de trobada, completament oberts a tothom qui passi pel carrer al llarg d'un dia i on coincideixen parades de llibres i altres actes i mostres de diversos tipus. 

"Encara existeixen autores oblidades o poc llegides que haurien de redescobrir-se."

Quines propostes i autores són referents avui al llibre feminista?

N'existeixen moltíssimes i de molt diferents procedències i és francament difícil fer justícia a totes les dones a través de la senzilla resposta a una entrevista. També existeix una gran varietat pel que fa al tipus de literatura: novel·la, poesia, assaig... La Mary Wollstonecraft va ser qui va escriure sobre els drets de la dona per primer cop al segle XVIII, i va tenir una filla novel·lista famosa, la Mary Shelley; els seus llibres encara s'editen avui. També segueixen reeditant-se i llegint-se àmpliament les dones implicades en les revolucions europees i russa com la Rosa Luxemburg, l'Alexandra Kolontai o la Clara Zetkin. A més, llegim també hereves seves com la gran Silvia Federici. La Simone de Beauvoir i el seu best-seller "El segon sexe" continuen, per bé o per mal, obrint debats polèmics.

Pel que fa als diàlegs necessaris amb altres cultures, seguim llegint les reflexions de l'Angela Davis o les noves i necessàries aportacions de la Sirin Adlbi Sibai o la Brigitte Vasallo. Sobre la transmissió d'experiències autobiogràfiques a través de l'escriptura, hi ha la força de la Virginia Woolf o, més a prop, els poemes de la Maria Mercè Marçal, les històries humils de la Maria Barbal... Més enllà d'aquestes propostes, existeix tota una producció escrita (antropologia, sociologia, filosofia, crítica...) que analitza i treballa perquè no s'oblidi el llegat.

Encara existeixen, però, com és lògic, autores oblidades o poc llegides que haurien de redescobrir-se. Per exemple la italiana Giulia Adinolfi, que va viure a Barcelona i va produir alguns textos de gran valor, sempre fruit de la seva militància política i de la seva vida quotidiana, sobre la dona i la cultura popular.  

Podeu desvetllar algunes presentacions i/o xerrades programades?

Comptarem amb un acte previ el 25 de febrer sobre la Montserrat Roig i periodisme feminista. I el dia 11 de març, durant la Fira, comptarem amb una ruta pels carrers de Sabadell sobre les lluites obreres que han dut a terme les dones al llarg dels últims anys (la nostra va ser una ciutat fonamentalment industrial); una taula rodona sobre lluites obreres feministes; una xerrada internacionalista; un vermut musical i poètic; un dinar de germanor; un conta-contes infantil sobre qüestions de gènere, i una actuació dels Monòlegs de la Vagina. El programa i altres detalls es poden consultar a: http://www.llibresfeministes.cat.mialias.net/
 

Compteu amb una àmplia xarxa de complicitats associatives en l’organització. Quin paper considereu que hauria de tenir l’Administració en l’aposta feminista?

En el cas de la Fira del Llibre Feminista, des de l'Administració se'ns facilita la difusió i l'accés a l'espai públic, que sempre és complicat i burocratitzant. Més enllà d'això, l'Administració hauria de limitar-se a facilitar o no entorpir l'organització popular i feminista i ajudar allà on se la requereixi.