Àmbit de la notícia
Cultural

Cruïlla BCN, un festival compromés

  • Jordi Herreruela, director del Festival
  • Associació Taller d'Idees
  • Foto Ben Harper
  • Fundació Ela
  • Alpha Blondy
  • Fiare, banca ètica
  • Moyenei

El cap de setmana del 16 i 17 de Juliol és realitza al Parc del Fòrum de Barcelona el Festival Cruïlla BCN que oferirà 12 hores de música ininterropuda. Ara bé, aquest festival destaca d'entre els altres perquè inclou en els seus objectius una vessant social.

Jordi Herreruela, el seu director, ens en dóna tots els detalls en aquesta entrevista.

  • Un festival diferent als altres, en quin sentit?

Està clar que el nostre festival té un tarannà especial, primer perquè qui ho organitza és una cooperativa, desprès per la programació dels artistes, per la participació d'entitats, per els preus, per l’ambient que es respira entre el públic, etc. Ens agrada dir que és un festival amb ànima, però mai no hem volgut fer bandera de la nostra actitud al respecte, preferim que siguin els artistes, les entitats i el públic qui s’expressin al respecte.

  • Parla'ns de VisualSonora, la cooperativa que organitza el festival.

VisualSonora és una cooperativa sense afany de lucre formada per 10 socis. A banda de l'organització del festival Cruïlla Barcelona, també treballem amb altres projectes com la Casa de la Música de Mataró, participem en la Xarxa de les Cases de la Música, gestionem la Sala Clap, participem del projecte de ticketing Code-Tickets, gestionem algunes escoles de música públiques i col·laborem amb el grup D’Callaos.

El projecte social més important que tenim actualment és la Casa de la Música, un projecte que pretén transformar la realitat musical d’una ciutat mitjana, amb tot un programa d’activitats que utilitzen la música com a element transformador.  

  • L'any passat el Festival Cruïlla Bcn va incloure una zona on diverses ONG poguessin presentar els seus projectes. Enguany que fareu?

Aquest any s’amplia una mica la zona d’entitats, comptarem amb la presencia d'Amnistia Internacional, Intermon Oxfam, Creu Roja, Fundació Catalana d’Ela (Esclerosi Lateral Amiotròfica), Intervida i Fets/Fiare (Banca Ética). Aquestes entitats disposaran d’un espai a la entrada del recinte davant de l’escenari SolMúsica. També col·laborem tot l'any amb l'Associació Taller d'Idees,  una entitat d’iniciativa social que treballa amb i per a persones en situació d’exclusió social i col·lectius desfavorits,  especialment amb persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest any les invitacions per a professionals del sector etc. estan subjectes a una aportació que pot anar dels 5€ als 20€ i que aniran directament a aquesta entitat.

  • I a la hora de decidir els grups, també prioritzeu aquest compromís social?

Alhora de fer la selecció dels grups intervenen milers de factors que condicionen la contractació d’un artista. De totes maneres és evident que ens atrauen aquells artistes que tenen un compromís social. La llista d’aquest any es interminable, des del mateix Ben Harper, a Macaco i Muchachito, passant per Xavier Rudd amb els aborígens australians; Alpha Blondy, Femi Kuti i Daara J Family amb les corrupcions politiques al continent África; Moyenei amb els drets de les dones a centreamerica, etc.

  • El Cruïlla de Cultures forma part de l'Associació de Festivals per la diversitat. En què consisteix? 

En l’associació “Festivals per la diversitat” hi participen Pirineos Sur, Mercat de Música Viva de Vic, Fiestas del Ramadán de Madrid i alguns altres festivals de Galícia i Canàries. La nostra relació es basa en la confiança i la transparència. Volem intercanviar informació obertament i engegar projectes conjunts perquè entenem que tots intentem transmetre un mateix missatge de tolerància i diversitat.

  • Finalment. És possible realitzar un projecte cultural viable i que a més, sigui sostenible i ètic?

Crec que s’ha demostrat que no només es possible, hi ha molta de gent que ho està fent així. A més, crec que o comença tothom a treballar amb aquests paràmetres o patirem unes situacions angoixants per tothom. El paradigma d'incrementar el marge de beneficis econòmics anualment s’ha acabat, hem de pensar en un altre tipus de beneficis.

 

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari