Nascut sota l'aixopluc de l'església, l'Esbart Sant Martí es constituí el 1945, durant l'etapa més totalitària del franquisme, com un signe de reivindicació de la cultura catalana. Des de llavors ha treballat incansablement al servei de la dansa i la cultura del nostre país per convertir-se en un clar referent de la dansa popular catalana.

L'Esbart Sant Martí es troba immers en una etapa de transformació, decidit a renovar-se i adaptar-se a l'actualitat. En aquesta línia, l'entitat aposta per incorporar danses de nova creació des d'una vessant imaginativa i divertida, sempre a partir de músiques de grups folk i sense perdre l'esperit tradicional que el caracteritza.

Al mateix temps és una entitat molt vinculada al barri, que busca apropar la dansa popular a la ciutadania, oferint espectacles de carrer i creant espais on el públic pugui ser el protagonista.

Parlem amb en David Martínez, el director artístic de l'entitat, sobre els inicis de l'esbart, els espectacles que ofereix i la seva progressiva modernització.

Explica'ns com van ser els inicis de l'entitat.

Com durant el franquisme no es podia parlar ni cantar en català, doncs el que es buscava era ballar en català. Ens vam fundar sota el refugi de la parròquia de Sant Martí, perquè en aquella època els centres parroquials eren els que oferien més marge i protecció.

Era una època molt difícil, tenim inclús fotografies on sortim ballant amb la policia al voltant. Això va seguir així durant bastants anys, però teníem el suport de l'Esbart Verdaguer, amb qui ens ajudàvem mútuament. A més, en aquella època, per poder seguir ballant, havíem de fer danses que no fossin estrictament catalanes.

Amb la transició la cultura de l'esbart es va sentir més alliberada.

Sí, es va començar a dignificar la dansa, amb el suport de l'Esbart Verdaguer i les aportacions de professionals com el mestre Manuel Cubeles i Salvador Melo. L'esbart pujava a l'escenari i protagonitzava actuacions al Palau de la Música. D'aquesta manera es començà a mostrar la part més artística i dansaire d'aquesta disciplina.

Vam apostar per aquesta renovació de la dansa, però posar-la dalt d'un escenari és una responsabilitat que t'obliga a oferir alguna cosa més que la dansa que es fa a una plaça de poble. És vital tant una cosa com l'altra, la gent ha de seguir ballant al carrer i a la plaça, però dalt d'un escenari s'ha de donar aquest plus de nivell. Això exigeix unes condicions tècniques i fa cinquanta anys vam prendre la decisió de muntar una escola de dansa clàssica dins l'esbart. Ens ha anat molt bé per agafar una base tècnica que ens permet aconseguir millors reptes i qualitat de ball.

Això es manté actualment?

Actualment tenim escoles de dansa amb 130 nens. Comencen fent aquesta base de rítmica, ballet clàssic i ballet català. A més, tots han tingut mestres d'esbart professionals, com la Carme Mechó, una persona molt reconeguda al país. És a dir, no fem una cosa amateur, sinó amb el màxim de rigor, cosa que ens ha permès que molta gent d'aquí s'hagi dedicat a la dansa en l'àmbit professional.

És important que els infants incorporin la disciplina que ofereix la dansa.

Clar, a nosaltres ens va molt bé tenir l'escola de dansa clàssica. Quan són petits la dansa clàssica els entrena la disciplina de treball, rigor i de resultats. Al principi pot ser molt pesat, però si assagen aquests conceptes des de petits, després, d'adults, la capacitat del treball ja la tenen assumida. Nosaltres no volem dedicar-nos al ballet clàssic, però sí que l'utilitzem per aprendre aquests conceptes de disciplina, coordinació i escolta.

Ara pel 75è aniversari vam fer una actuació d'aliança on va participar gent de totes les edats i, tot i això, tots tenien els conceptes molt clars. Tant petits com grans tenien una línia de treball feta, i això ens va facilitar la feina a l'hora de muntar l'actuació.

Com heu commemorat el 75è aniversari de la creació de l'entitat?

Vam fer la inauguració de la commemoració l'any passat a l'Hospital de Sant Pau convidant a tres pregoners destacats del món de l'esbart: en Jordi Fosas, director de la Fira Mediterrània, que va posar en relleu la feina de l'estructura directiva de les entitats sense ànim de lucre com la nostra; el conseller de cultura, Lluís Puig, que ens va donar una visió de la part política i la importància de donar suport a la cultura: i la Marina Escoda, directora de l'Institut del teatre i conservatori de dansa, qui va parlar de la vessant més artística. Vam voler ajuntar aquestes tres coses: país, dansa i cultura.

A partir d'aquí hem estat fent coses a escala particular, com una gimcana pel barri, perquè a l'Esbart Sant Martí no només ens cuidem de la dansa sinó que també volem fer barri. A partir del barri anem fent ciutat i, després, anem fent país.

"No només ens cuidem de la dansa sinó que també volem fer barri. A partir del barri anem fent ciutat i, després, anem fent país".

I aquest any, quines activitats heu programat en el marc de l'aniversari?

Al maig passat vam fer un dels actes centrals que consistia a oferir un resum de la dansa que hem fet des del 1945 fins a l'època actual. Va ser un espectacle on van participar totes les generacions i on tothom va ballar de tot. El públic va estar molt entregat. A més, vam organitzar un espectacle al Sant Andreu Teatre anomenat Segell Sant Martí, un recull de les coreografies que hem fet en els darrers trenta anys, l'època en què han estat sota la meva direcció.

Oferiu espectacles molt diversos. Si haguessis de destacar-ne un, quin seria?

L'acte estrella està encara per estrenar. El 8 de gener estarem a l'Auditori de Barcelona amb un espectacle anomenat 'N9u'. Per una banda, perquè és la novena producció que fem d'ençà que porto la direcció i, per una altra, perquè és una reflexió sobre la importància d'educar des de petit per saber afrontar les coses noves i tenir una millor sensibilitat per compartir i créixer. De l'espectacle veurem coses tradicionals, però també molta dansa de nova creació.

Expliqueu que a més d'ensenyar la part més tradicional i històrica també aposteu per crear danses de manera imaginativa i divertida a partir de músiques de grups folk.

Des de l'esbart també pensem que sempre hem de caminar al costat de la gent i de l'actualitat, sobretot del jovent. Els balls tradicionals no els deixarem de fer mai, però pensem que també la gent a part de tradició agraeix molt rebre un missatge, que la dansa tingui un sentit. És una dansa de creació nova, però intentem que la gent vegi que seguim ballant català i que no hem perdut l'esperit de la tradició.

Parlant de les entitats d'esbart catalanes en general, creus que també s'estan adaptant a l'actualitat?

Hi ha de tot, i penso que també és bo que sigui així. Esbarts com l'Esbart Català de Dansaires o Ballets de Catalunya, són esbarts dedicats a la dansa tradicional, i penso que són necessaris. Però la majoria d'esbarts estan seguint per aquesta línia de creació i de recerca. Penso que cada vegada la gent busca, no només ballar per ballar, sinó explicar alguna cosa i trobar conceptes motivadors. És un moment dolç pel moviment de l'esbart. Hi ha inquietuds per part de la gent, on trobem jovent molt interessat, com de les institucions que ens estan donant suport.

"És un moment dolç pel moviment de l'esbart".

Amb la pandèmia heu notat baixes?

Pel que fa al que és escola de l'esbart estem contents perquè no hem tingut cap baixa. No hem parat l'activitat amb els nens durant la pandèmia, hem fet classes des de casa, els hem fet vídeos i els hi hem donat deures per no perdre aquest contacte. A nivell escola de dansa clàssica si que hem tingut més baixes. Ha costat arrencar i no és com abans, amb la pandèmia les coses han canviat i ens hem d'intentar amollar el màxim possible.

Què significa la dansa tradicional per al nostre país?

Durant l'època de la transició, la ciutadania estava molt acostumada a veure actuacions d'esbarts i hi assistia molt de públic. Ara, en canvi, ens trobem en un moment d'adaptació, on cada vegada més gent té ganes de participar i el públic vol ser el protagonista.

Això podria anar en detriment dels esbarts perquè és una disciplina que no permet a tothom pujar a l'escenari i ballar, requereix assajos i dedicació. Penso que és un moment que hem de tenir en compte aquestes dues coses, i és per això que hem apostat en fer espectacles al carrer també perquè pugui arribar a més gent. Organitzem uns assaigs populars i és quan el poble és el protagonista. Hem d'anar buscant aquestes coses; baixar al carrer per després fer que la gent tingui ganes de pujar a l'escenari o anar al teatre.

A quins reptes s'enfronta el món de la cultura popular?

Ho encarem amb molt de respecte i sentint que les institucions també ens han d'ajudar. Intentar fer espectacles de qualitat i de nivell requereix unes condicions econòmiques i de suport que actualment no tenim. Seria ideal intentar crear una xarxa de teatres on la gent estigui acostumada a anar a veure espectacles de dansa catalana, perquè aquest costum s'ha perdut. A més, això obligarà els esbarts a tenir un nivell de qualitat per poder pujar als escenaris. D'aquesta manera s'esforçaran a disciplinar-se i oferir un espectacle més professional.