Escenaris Especials i el Teatre Nacional de Catalunya estrenen 'Mare de Sucre', una producció amb repartiment inclusiu, escrita i dirigida per Clàudia Cedó, que ens convida a reflexionar sobre el tracte que oferim com a societat a les persones amb diversitat funcional. L'obra debutarà el 13 de maig a la Sala Tallers del TNC a Barcelona, i es podrà veure fins al 30 de maig.

La Cloe és la protagonista d'aquesta història, té vint-i-set anys, discapacitat intel·lectual i un desig incontenible de ser mare. Però l'anhel topa amb la incomprensió de la seva família, la fundació on viu i la seva comunitat. Aquest impediment la durà a reivindicar els seus drets i lluitar per la tutela del seu propi cos. Així i tot, el camí per complir el seu desig no és fàcil i sovint la farà dubtar d'ella mateixa.

L'obra de Cedó ens anima a revisar les conductes socials que adoptem vers persones amb diversitat funcional. Deixant de banda els tabús, posa a debat l'assimilació de la jurisdicció dels seus cossos i la sobreprotecció com a excusa per l'arrabassament de la seva llibertat d'expressió. Així doncs, l'obra és un reclam per posar fi a la discriminació i desmantellar tots els tabús que s'amaguen darrere la maternitat i la discapacitat intel·lectual.

"L'espectacle va sorgir de la inquietud que apareixia a les improvisacions dels cursos que fem amb col·lectius amb diversitat funcional, on moltes alumnes treien el tema de la maternitat", explica Anna del Barrio, ajudant de producció de Mare de sucre i coordinadora d'Escenaris Especials. Al mateix temps, la dramaturga Clàudia Cèdo també tenia pensat crear una obra que donés llum a aquesta problemàtica, i, de llavors ençà, fa dos anys que treballen per estrenar Mare de Sucre.

La inclusivitat, el segell de l'obra

Al llarg d'aquests dos anys de procés de creació, des de l'equip de Mare de Sucre han fet recerca a través d'entrevistes a testimonis reals i han escrit la història conjuntament amb la participació de Judith Pardàs, Andrea Àlvarez, Mercè Méndez i Marc Buxaderas, actors i actrius amb diversitat funcional. Durant aquest procés, l'obra ha estat adaptada a les necessitats específiques de cada un dels intèrprets, modificant timings, períodes d'assajos o paraules del text.

"Per a nosaltres és molt important poder treballar amb ells en crear les històries", afirma Anna Del Barrio, "perquè creiem que el que és important és que les seves veus se sentin representades, és a dir, no es tracta de crear un espai on aparegui una cadira de rodes, sinó on siguin els protagonistes de les seves pròpies històries". D'aquesta manera, les persones amb diversitat funcional o en risc d'exclusió social no només poden accedir a la cultura com a públic o com a actors, sinó que també són creadors de cultura i referents pels espectadors amb diversitat funcional.

Mare de Sucre i Escenaris Especials posen especial èmfasi en conèixer la història d'aquestes persones més enllà de les seves discapacitats. Defensen que cal atrevir-se a escriure'ls des de dins i deixar de donar-los un paper superficial i irreal que tendeix a reflectir l'etiqueta i no a la persona.

A més, de la mateixa manera que ajusten el procés de creació, les instal·lacions de l'espectacle també estaran adaptades a tots els públics, amb l'objectiu de crear una platea més diversa. Per fer-ho ofereixen diverses propostes: funcions condicionades a la discapacitat auditiva amb llenguatge de signes o subtítols visuals, les 'Relax sessions' per a persones amb trastorn de l'espectre autista i malalties mentals, o les 'Touch tours i audiodescripció' per adaptar-se a persones amb discapacitat visual.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Escenaris Especials (@escenarisespecials)