L'impacte de la pandèmia en la cultura va portar a colles, grups, organitzacions i altres entitats del teixit associatiu català, així com professionals del sector, a patir les conseqüències directes d'aquesta situació, tot bloquejant la seva tasca i, per tant, sumint-los en dificultats econòmiques. En aquest context, des de les administracions han engegat, durant els darrers anys, diverses mesures per tal de pal·liar les conseqüències d'una situació excepcional.

Una d'elles és el Pla d'impuls a la dansa d'arrel, una eina creada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i la Fira Mediterrània, i adreçada a les entitats de cultura popular que treballen en l'àmbit de la dansa d'arrel tradicional, amb una atenció especial als esbarts i grups de dansa. També per començar a obrir camí a joves professionals dins del sector. La idea era la de crear un espai des d’on oferir les eines per posar la dansa d’arrel tradicional dins el mapa cultural a través de quatre eixos: formació, creació, participació i difusió.

A través d'aquest Pla d'impuls, es potencia la formació de dansa d’arrel tradicional en col·lectius joves vinculats als esbarts i en mestres d’escoles d’arreu del país; s’impulsa la creació acompanyant i donant suport a nous projectes de creació a partir del llenguatge de la dansa d’arrel tradicional d’esbarts i de joves en camí de la professionalització; es fomenta la participació acompanyant projectes que promoguin la participació de la ciutadania a ballar en català i es promou el circuit i l’exhibició de propostes artístiques de dansa d’arrel, i s’afavoreix la difusió en els mitjans.

Dos anys de Pla d'impuls a la dansa d'arrel

Les impulsores del pla, que han comptat amb la complicitat i suport del Festival Ésdansa, el Festival Dansàneu, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, la Federació d'Ateneus de Catalunya i el programa 'MANS' de Catalunya Ràdio, valoren molt positivament els dos primers anys d'aquesta eina que, asseguren, ha remogut el sector. Així ho van afirmar durant la presentació de les línies de treball del Pla d'Impuls de la Dansa d'Arrel que es va fer a la recent edició del Festival Ésdansa.

"El que volem és fer una cosa tan senzilla com donar impuls, sacsejar o plantar llavors. Que passin coses en el món de la dansa d'arrel tradicional, sobretot focalitzant-lo en els joves", ens explicava el 2021 en Jordi Fosas, director de la Fira Mediterrània. Ara, dos anys després, i la participació d'un centenar d'entitats i professionals, Fosas es mostra molt content de com ha estat el camí fet fins ara, període en el qual s'han anat desplegant diverses eines i desenvolupant una sèrie d'accions per impulsar la dansa d'arrel tradicional.

Algunes d'aquestes mesures són beques d’acompanyament per a joves del món de la dansa d’arrel; el suport a la creació entre artistes professionals i esbarts; projectes de formació de professorat d’escoles, taules de treball amb programadors, ateneus i mitjans de comunicació o la creació del Premi Delfí Colomé, guardonat amb 10.000 euros al millor projecte de dansa d’arrel.

Fruits i resultats

"Durant aquest temps s'hi han aplegat entitats professionals, companyies i institucions entorn del pla, i, tot i que cal continuar-hi treballant, ja hem començat a recollir fruits i veure resultats", afirma el director de la Fira Mediterrània. "Ja ho estem veient, tant l'any passat com enguany, en festivals com l'Ésdansa, on, pel que fa a programació artística, es va proposar un itinerari molt interessant pels projectes fets a través del Pla d'impuls a la dansa d'arrel, o la mateixa Fira Mediterrània, que enguany compta amb un OFF dedicat a aquests espectacles", afegeix Fosas.

A l'itinerari que l'Ésdansa 2023 va crear pels projectes artístics desenvolupats des del Pla d’Impuls a la dansa d’arrel, es van programar els espectacles 'Raepte', de l'Esbart Manresà; 'Si em vagués', de Lali Mateu i Roger Cusidó i La MiniMíssima; 'L’Hereu Riera', de la companyia L’Esbord de Pere Seda; 'Flor de Maig', de Xavier Gumà i Verónica Hernández; 'Solc', de l'Esbart Ciutat Comtal; 'Testimoni', de l'Esbart Santa Tecla, i 'ERA', de l'Esbart Rocasagna i Quim Bigas, Premi Delfí Colomé.

D'altra banda, l'OFF programat a la 26a Fira Mediterrània de Manresa està dedicat als projectes del Pla d’impuls a la dansa d’arrel, amb sis propostes artístiques 'Laboratori D’Arrel', dels Joves del Pla d’Impuls; 'Locus Amoenus', de l'Esbart Català de Dansaires; 'DEZIRO.AGO', de l'Esbart Joaquim Ruyra de Blanes; 'Recuperació dels balls tradicionals de Mataró', de l'Associació cultural i d'esbarjo; 'Veu pròpia', de l'Esbart Rosa d'Abril de Castellterçol, i 'Fos', de l'Esbart Maragall.

La Fira Mediterrània també ha incorporat diversos projectes del Pla d'impuls en la programació oficial, com ara 'AutoOdi', de L’Esbord de Pere Seda, 'Rel i Grapa', de Víctor Pérez Armero, i 'ERA' de l’Esbart Rocasagna i Quim Bigas. I en la programació professional de la Fiura es podran veure dues propostes en procés de creació, com són 'Folk as Queer' de L’Esbord de Pere Seda i 'Transmissió creuada', dels Joves del Pla d’Impuls.

Satisfacció de les participants

Des del seu inici, el Pla d'Impuls ha generat activitat en 31 Esbarts, 9 companyies de dansa, 21 col·lectius diversos i 42 professionals. Fosas, afirma que les participants del Pla d'impuls els han traslladat la seva satisfacció. "També ens transmeten unes ganes de continuar eixamplant els horitzons i una xarxa de gent que s'hi vulgui implicar i que vulgui desenvolupar projectes a través d'aquestes eines", assegura.

"Un dels conceptes que es van repetir més durant la presentació al Festival Ésdansa va ser empoderament", assegura Fosas. "De cop i volta s'han trobat amb la possibilitat d'empoderar-se en allò que feien gràcies a les eines i materials que tenien a l'abast i que podien utilitzar per treballar de forma desacomplexada", manifesta. "En definitiva, disposar d'aquestes eines els ha permès fer un gran pas endavant", exposa.