El llenguatge cinematogràfic té el poder d’acostar al públic realitats alienes, i a d’altres que no ho són tant. El Festival Protesta busca, en paraules de la Laura Casas, membre de l’organització del Festival, "acostar lluites llunyanes i creuar-les amb les lluites locals, donar veu als col·lectius que no tenen altaveus mediàtics i projectant pel·lícules que per la seva temàtica no tenen cabuda al circuit comercial de cinema de casa nostra".

Un objectiu gens menyspreable tenint en compte que volen aconseguir-ho "de forma constructiva i creativa, fent del festival una autèntica festa de denúncia", explica l’organitzadora. L'edició del Festival Protesta d'enguany se celebra del 14 al 22 d’octubre a diferents sales de cinema i espais de la ciutat de Vic, lluny dels grans centres culturals "amb la certesa que deslocalitzar la cultura no és només possible sinó que és necessari i imprescindible", adverteix Casas.

Un festival diferent

Enguany el festival de cinema no se centrarà en un únic tema, com en edicions anteriors, sinó que en el seu 10è aniversari dedicarà una sessió a cada una de les edicions del Protesta, fent un homenatge a totes les lluites que han tractat.

Recuperen temàtiques històriques com Desobediència Civil, Dones Rebels, Pobles en lluita, Art reivindicatiu, Noves tecnologies, Eufòria de Gènere i Privilegis per oferir un festival amb una visió més àmplia i complexa.

Tot i que des de l’organització asseguren que no poden afirmar que les temàtiques tinguessin més o menys èxit en comparació, ja que cada edició és diferent i totes han estat aplaudides -com també projeccions que han impactat en el públic-, Casas afirma que "segurament una de les més emocionants va ser la de Privilegis, perquè ens posàvem nosaltres davant del mirall i perquè parlàvem del privilegi de fer un festival de cinema després de passar per una pandèmia que ens ha mostrat que hi ha encara moltes bretxes per salvar".

Programació del festival

Com sempre, el Protesta projectarà una quinzena de llargmetratges, com ‘Flee’, ‘Robin Bank’, ‘Utama’, Be my voice’, ‘The gig is up’ o ‘La mif’, entre d’altres. Alguns d’ells seran estrenes a l'Estat Espanyol i a Catalunya, i com en les darreres edicions, es manté la paritat en la programació oficial.

Tampoc hi faltaran els curtmetratges -tenen previst fer una marató de curts d’humor, un de ficció i un altre de documentals-, ni les activitats paral·leles: diferents tallers i xerrades que explorarà la mirada feminista i inclusiva o sobre cultura i transformació social, per exemple.

A més a més, enguany hi ha preparada una ruta turística que recorrerà els diferents espais de la ciutat on en els darrers deu anys hi ha tingut lloc el Protesta per repassar la història del festival en clau d’humor, i una Festa Final especial amb artistes i còmplices que han format part del festival els darrers deu anys.

L’orgull: el públic fidel i la xarxa que se’n desprèn

Segons l’organització, el públic del Protesta és gent activista o cinèfila, o les dues coses a la vegada, que s’apropa al festival a veure una pel·lícula o un documental que segur que els remourà, indignarà o si més no, farà pensar.

Casas és conscient que tothom que participa en el festival, ja sigui com a públic de cinema de crítica social o a les activitats paral·leles, és gent amant del cinema, amb consciència crítica i amb interès pels temes socials. Admet que "el Protesta remou i és un festival que a vegades incomoda, perquè mostra realitats que et fan qüestionar els privilegis, et mostra les desigualtats i les injustícies que es donen a molts llocs del món, també a casa nostra".

Una dècada d’evolució

Els organitzadors del festival estan molt orgullosos de la feina feta durant aquests deu anys, però sobretot que el Festival tingui un públic fidel i de com els membres de l’organització han crescut i madurat de forma paral·lela al festival.

Una de les activitats per on s’ha desviat el Protesta és, per exemple, el 'Protesta a les Aules', "un projecte que en el seu moment era una branca de futur a desenvolupar, però que de manera natural s'ha anat concretant i ens permet arribar al públic jove i adolescent dels instituts de Vic amb propostes cinematogràfiques que els interpel·len", detalla Casas.

"L'any passat vam projectar en una sessió amb més de dues-centes alumnes un documental ‘Shadow game’ que parlava de menors migrants. Enguany arribarem a més de cinc-centes estudiants amb el documental ‘Girl Gang’ que tracta les conseqüències negatives per a la salut mental que té la sobre exposició a les xarxes socials", afegeix Casas.

El balanç dels objectius aconseguits al llarg d’una dècada "no els podem donar per tancats", assegura Casas, al mateix temps que conclou que "sí que creiem que tot el camí ha estat en una bona direcció i que hem ajudat a contribuir en major o menor mesura a fer petits canvis i millorar la societat, fent-la una mica més conscient i més crítica".