La Zona 9 de Lleida, que agrupa els barris de la Mariola, Turó de Gardeny i els Blocs Joan Carles, és una de les zones de la ciutat de Lleida més estigmatitzada i castigada. És per això que a través de la feina de moltes associacions de veïns i veïnes i entitats s’ha organitzat l'Enre9. Dels dies 26 al 29 de maig els carrers d’aquests barris s’inundaran d’arts escèniques per tal de dinamitzar la zona de cara a la resta de la ciutat i brindar als veïns i a les veïnes un projecte comú.

Hem parlat amb l'Enric Blasi, membre fundador de la companyia de comediants La Baldufa, una de les entitats que està al capdavant de l'impuls de l'Enre9.

Quin és l’origen de l’Enre9?

L’Enre9, que és la seva primera edició, neix de la voluntat de la companyia de comediants La Baldufa de fer un festival al nostre barri, que és un barri en risc d’exclusió social. I ho fem juntament amb la comissió de cultura del barri, de la qual formem part, per intentar fer un festival amb una doble utilitat. La primera, oferir cultura a la gent del nostre barri, que no sempre hi té l’accés fàcil; i la segona, que la resta de ciutadans de Lleida es puguin apropar a la Zona09 d’una manera amable per passar uns dies al voltant de les arts escèniques.

Quins objectius té el projecte?

Un d’ells és dinamitzar el barri amb un fet positiu i empoderador, com les arts escèniques. Poder oferir l'opció de consumir teatre de qualitat. I alhora que la mateixa gent del barri participi activament la creació del festival i que, inclús, alguns d’ells participin en el procés artístic, fent el que anomenem teatre comunitari: petites peces fetes per gent del barri. Una altra de les finalitats és que gent de la resta de la ciutat de Lleida pugui apropar-se al barri i conèixer la seva realitat. Finalment, també voldríem generar i promoure un orgull de barri.

"No és fàcil convèncer la gent del benefici que aporta participar en una activitat cultural"

Quins reptes o problemes us heu trobat en el procés d’organitzar el festival?

Intentar que el màxim de gent variada, sigui per nivell cultural, social, d’origen, etcètera, pugui participar i fer-se seu el festival. I és una complicació, però alhora és un repte, perquè no és fàcil convèncer gent que les seves prioritats són sobreviure que el fet de participar en una activitat cultural els pot portar beneficis.

Com heu fet la crida perquè la gent hi participi?

El motor del festival és la Comissió de Cultura del Consell de Barri de la Zona09. És un grup variat, on La Baldufa hi forma part. Aquesta comissió intenta fer xarxa amb associacions de veïns i amb col·lectius. És una feina d’anar picant pedra i anar buscant aliances per fer que el barri pugui sentir l’Enre9 com a seu. També s’ha fet molta feina amb les escoles del barri.

Com és que s’ha optat per un model on els espectacles són gratuïts per al públic?

Volem garantir l’èxit d’aquesta primera edició, i és una manera de fer més accessible la cultura a la realitat del nostre barri i de la nostra ciutat.

Com és d’important teixir una xarxa entre entitats de la mateixa zona?

Tot va en funció dels objectius que et plantegis. En el cas d'Enre9 té un objectiu clar de teixir xarxa i que passin coses motivadores al barri. Si no ho fem d'aquesta manera, no té cap sentit. La Baldufa ha capitanejat en gran manera el projecte, però sempre amb la complicitat de molts col·lectius. Justament el que busquem és que sigui un treball comunitari.

I, com has dit, és qüestió d’anar picant pedra...

Sí, fer moltíssimes reunions, intentant sempre ser molt positiu, motivador i engrescador. Hi ha gent que és més propensa a motivar-se i hi ha altres que són més complicades, però a poc a poc es va fent un vincle de confiança. A La Baldufa portem molts anys fent esdeveniments sense ànim de lucre al barri i ja partim d’una base.

"Som conscients que no canviarem el barri, però podem aportar el nostre granet de sorra".

Quin és el valor d’impulsar un festival així en una zona estigmatitzada i que pot oferir a les veïnes?

El fet d’estar en un focus positiu els hi dona accés a coses que no són prioritàries per a elles. La prioritat pels veïns de la zona és poder pagar la llum, el gas i tenir diners per menjar. Però alimenta aquesta part de l’ànima que en el fons ens fa a totes millors persones i potencia la nostra empatia cap al que no és ben bé igual que nosaltres. Som conscients que no canviarem el barri, però podem aportar el nostre granet de sorra, i aconseguir que els veïns i les veïnes puguem mirar-nos als ulls i preguntar-nos que som i que volem ser.

Ens podries destacar algun espectacle de la programació?

És una barreja de teatre comunitari, inclusiu i professional. Convidaria a la gent a perdre’s en la programació, que vinguin a passar el temps i se sorprenguin. Que vagin a conèixer el barri i les propostes artístiques que hi ha.