Esteve Soler: "El cinema ha de tenir un paper important en la reconstrucció del nostre món"

LaviniaNext
Autor/a: 
Carlos Faneca
La d'enguany serà la primera edició del Festival Clam amb l'Esteve Soler com a director. Font: Cedida per Esteve Soler
La d'enguany serà la primera edició del Festival Clam amb l'Esteve Soler com a director. Font: Cedida per Esteve Soler
El Clam porta a Manresa el film guanyador de la palma d'or de Canes 2022 'Triangle of Sadness'. Font: Festival Clam
El Clam porta a Manresa el film guanyador de la palma d'or de Canes 2022 'Triangle of Sadness'. Font: Festival Clam
El festival enguany ha fet un pas endavant que li aporta gran riquesa en diversos aspectes. Font: Festival Clam
El festival enguany ha fet un pas endavant que li aporta gran riquesa en diversos aspectes. Font: Festival Clam

Esteve Soler: "El cinema ha de tenir un paper important en la reconstrucció del nostre món"

Autor/a: 
Carlos Faneca
LaviniaNext

Resum: 

El Clam, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, torna del 23 de setembre al 2 d'octubre amb una programació destacada per gaudir a Manresa, Navarcles i Sant Fruitós de Bages.

El film guanyador de la palma d'or de Canes 2022, 'Triangle of Sadness', de Ruben Östlund, arribarà a Manresa de la mà del Clam, Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya. I juntament amb aquest film, altres pel·lícules destacades del millor cinema d'autor de temàtica social que farciran una destacada programació, del 23 de setembre al 2 d'octubre, i que també arribaran a altres municipis del Bages com Navarcles i Sant Fruitós de Bages.

El Festival Clam, que enguany arriba a la seva divuitena edició, té una llarga trajectòria en el foment de la mirada social en el cinema. Aquest perfil del Clam es veu recolzat per la trentena d'entitats socials que seran presents a les sessions, com ara Acció lila, Casal Lambda, el Consell Municipal de la Dona, la Creu Roja, Dones amb Empenta, la PAH Bages o la Plataforma en defensa de les pensions públiques i els drets de la gent gran, entre altres.

Parlem sobre aquesta mirada, i el que ofereix durant l'edició del 2022 el Festival Clam, amb el director del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, l'Esteve Soler, director i guionista, que s'estrenarà enguany dirigint el festival.

El Festival Clam arriba a la majoria d'edat. Què podem esperar d'aquesta edició?

El Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya ha fet un pas endavant respecte a les edicions anteriors. Per una banda, som més madurs. Divuit anys són el signe d'una trajectòria consolidada. Enguany també estem més arrelats a les nostres seus, amb programació tot el dia a Manresa, Navarcles i Sant Fruitós de Bages. Així mateix, hem integrat tota la cinefília de la comarca, des del Cineclub fins a l'antic Fecinema, amb el suport, per descomptat, dels Cines Bages Centre, la base d'operacions a Manresa aquest any.

Diem també que som més socials perquè, a més de tenir darrere més d'una trentena d'entitats socials, hem iniciat amb la Fundació Universitària del Bages (FUB) un projecte per detectar problemàtiques socials. A més, hem apostat pel cicle de nous clàssics 'Les altres Nomadland' vinculat amb la iniciativa de la FUB en la recerca de solucions pel sensellarisme. Finalment, considerem que som més internacionals, perquè ens acompanyen institucions foranes com el festival de Clermont-Ferrand, la Cinemateca Uruguaya o el Luis Buñuel Film Institute.

Tot de novetats, i amb una programació molt destacada.

Hem incidit molt en la programació. Fins ara rebíem les pel·lícules i ara les anem a buscar. Considerem que dins la programació tenim el millor cinema d'autor de la temporada vinent, pel que fa al cinema social. Estem molt contents d'una programació farcida de molts títols, començant, per exemple, per la Palma d'Or del darrer Festival de Canes, 'Triangle of Sadness', de Ruben Östlund, passant per films destacats d'Hirokazu Koreeda, Bertrand Bonello, Cristian Mungiu o François Ozon.

Cal destacar també que hem posat èmfasi en el cinema d'avantguarda, reivindicant el creador manresà Toni Serra, un creador, ja desaparegut, que va tenir una importantíssima vinculació en el moviment OVNI (Observatori de Vídeo No Identificat) relacionat amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Com ha evolucionat el Festival Clam al llarg de la seva trajectòria?

Aquesta edició serà, per a mi, la primera com a director, però, ja des dels primers anys del festival em van convidar a presentar sessions. I des d’aquell primer moment ja hi havia una complicitat, no només per la temàtica, sinó també per l'afinitat cinèfila que hi havia. Amb els anys em vaig distanciar, en part perquè vaig deixar de viure a la comarca, però amb el temps ens hem retrobat. Com he dit, divuit anys és un signe de resistència per ell mateix. Costa trobar festivals que resisteixin tant, per tant, això significa molt.

El que ha estat evident és que el festival ha volgut reconèixer, i ser testimoni, d’una sèrie de situacions socials del nostre entorn. I, alhora, portar a la ciutat el que era el cinema més representatiu del gènere. Crec que aquesta tasca ha estat admirable. Enguany hem fet un salt important que s‘ha de consolidar. Aquests brots verds que estem veient han de poder agafar arrels de cara als propers anys i fer que el festival floreixi en tot el seu potencial.

Com d’important és tenir espais com el Festival Clam, amb el millor cinema social, compromès, que va més enllà?

Ens trobem en un moment molt complicat a nivell social i és evident que l'art ha de fer de mirall del nostre món. No ens podem limitar exclusivament que l'art i el cinema, o qualsevol altra forma creativa, sigui una forma de fugida. El cinema ha de tenir un paper important en la reconstrucció del nostre món. I en aquest sentit crec que els festivals han de fer aquesta funció.

"Ens trobem en un moment molt complicat a nivell social il'art ha de fer de mirall del nostre món".

Per a nosaltres és importantíssim l'atracció que generen determinades pel·lícules en l'espectador. Tractem de fer d'aparador d'una sèrie de situacions socials i les posem en contacte, potencialment, amb la gent perquè els acabi d'explicar aquesta realitat. Però és importantíssim que el cinema estigui al màxim nivell per tal de ser prou atractiu. Un aparador de pel·lícules que no sigui atractiu, devalua la connexió social o la connexió de l'espectador amb aquestes situacions.

El festival es duu a terme a espais de Manresa, Navarcles i Sant Fruitós de Bages. Aquesta descentralització encaixa també amb la mirada que voleu aportar amb el festival.

La cultura catalana no pot estar obsessionada amb Barcelona. No podem empobrir tot el país en nom d'aquesta centralització. Barcelona ha de descentralitzar-se i s'ha d'enriquir, ella mateixa, de què passa fora. Crec que és clau, que és una cosa que els països que gestionen bé la cultura així ho fan. I crec que aquí hi ha un aspecte importantíssim a canviar a nivell de gestió cultural.

Nosaltres volem obrir aquest festival a tothom. No volem que vingui només exclusivament el públic de la ciutat o de la comarca. Per això tenim una sèrie de pel·lícules que són estrenes catalanes totals. Busquem que vingui públic de tot Catalunya, els volem aquí. Tenim un menú prou atractiu de pel·lícules perquè la gent s'apropi. Jo he creuat continents per anar a veure un festival de cinema. I el Bages i el Clam, d'alguna manera, estan a prop de totes les grans ciutats del país.

"Barcelona ha de descentralitzar-se i s'ha d'enriquir, ella mateixa, de què passa fora".

El preu que oferiu també va en concordança amb aquest objectiu de voler obrir el festival a tothom.

Estem intentant oferir preus competitius. Estem parlant d'una programació que és perfectament equiparable a la majoria de festivals de categoria A. I tota aquesta programació es pot veure per trenta euros. Si anem a altres festivals, el preu per veure tota la programació és deu vegades més elevat. És una oportunitat important i, personalment, si fos simplement un espectador, et puc garantir que m'instal·laria a la ciutat per veure-ho tot. Esperem que vingui molta gent al Bages i que, a més a més, els convenci l'oferta.

Per a nosaltres és essencial poder fer arribar aquest tipus de cinema a persones que, potser al llarg de l'any, no tenen oportunitat d'accedir-hi. El preu de les entrades és encara més barat per als menors de vint-i-cinc anys, volem que quedi molt clar que volem renovar la joventut del nostre públic.

Està desconnectada la joventut del cinema d'autor de temàtica social?

El festival ha de ser molt conscient de les dificultats que de vegades genera determinat cinema. I crec que l'objectiu i les sessions estan molt programades pensant d’aquesta manera: oferim molts tipus de cinema i que la gent pugui adequar-se perfectament a la sessió que realment vulgui. Segurament hi ha pel·lícules més accessibles i pel·lícules més difícils.

Soc conscient que a molta gent li pot cridar l’atenció 'En los márgenes', protagonitzada per Penélope Cruz i Luís Tosar, o 'Living', amb Bill Nighy. I, d’alguna manera, arran d'aquests films, potser s’arrisquen a veure una pel·lícula que és una mica més difícil o d’avantguarda. Això està molt bé, tots els festivals ho fan, i crec que bona part de la nostra obligació és generar públic. Fer que la gent es pugui interessar per temàtiques que no s’esperaven i per formes de cinema en les quals no creien. Obrir horitzons en tots els aspectes.

Heu establert col·laboracions amb festivals forans. Què aporten aquests projectes internacionals al festival?

Penso en el constant diàleg que establim amb aquests festivals i que per a nosaltres és importantíssim. No només es tracta de quelcom que ens ve a nosaltres. Hem d'anar cap a fora i de fora han de venir més cap aquí. Ens acompanyarà, per exemple, el Clermont-Ferrand, un festival de curtmetratge referència a nivell mundial, un lloc en el qual he tingut la sort d'anar unes quantes vegades, també com a creador. La Marie Boussat, una de les principals programadores, presentarà les sessions dedicades a aquest festival.

També ens acompanyarà la Cinemateca Uruguaya, una de les grans referències cinèfiles de Llatinoamèrica, així com el Festival Cinematogràfic Internacional de Montevideo, de categoria A, equivalent a Sant Sebastià o Canes, que ens presentarà una joia del cinema uruguaià, 'Bosco', d'Alicia Cano. Així, mateix, tindrem el Luis Buñuel Film Institute, de Los Angeles, que presentarà 'Las Hurdes', una obra mestra incontestable de documental social.

"El diàleg que establim [amb altres festivals internacionals] per a nosaltres és importantíssim".

Hi ha diferències entre el cinema social que es fa a Catalunya amb el que es fa a la resta del món?

Segur que hi ha elements que ens fan diferents. És evident que, per exemple, l’èxit d’'Alcarràs' és perquè respon a una realitat hiperlocal. Però precisament, tal com deia Dalí, el que és hiperlocal, també és hiperinternacional d’alguna manera. Una cosa i l’altra estan connectades. Crec que, en general, ens hem de preocupar per fer millors narracions que no pas per pensar d’on venen.

De què tracta el programa de ciència ciutadana que impulseu amb la FUB?

El propòsit general és detectar problemàtiques socials i fer una recerca col·lectiva de les solucions. Diferents convidats especialitzats en les temàtiques, que seran tant locals com internacionals, estaran presents a les projeccions. I. més tard, hi haurà una continuïtat de les sessions en la universitat per obtenir directrius i conclusions avançades. Durant la cerimònia de premis s'exposarà el que s'ha aconseguit durant els dies del festival, i. òbviament, es transmetrà als diferents agents especialitzats.

Cal destacar que estudiants de les escoles i les universitats de la comarca formaran part d'aquest, i altres programes del festival, amb la idea de fomentar una audiència activa i que d’alguna manera facin créixer el festival, així com la reflexió.

Què n’esperes d’aquesta estrena teva com a director?

Quan vaig rebre l'encàrrec, em faig plantejar, d'entrada, quin tipus de festival voldria veure. Porto des dels disset anys anant a festivals internacionals, començant per Lorcano, que, d'alguna manera, em va fer creure en la funció dels festivals com a grans aparadors de cultura i de solidaritat. Aquest moment em va canviar, i vaig continuar anant a Sitges, a Sant Sebastià, a Canes i a Venècia, i tot això em va fer pensar en el que realment volia veure aquí.

Aquí volia veure les millors pel·lícules que es poguessin veure en aquests festivals. Volia veure aquest tipus de dinàmiques implementades. És un primer any en el qual hem de veure com es van adequant aquests canvis i fins a quin punt el festival té possibilitats d'avançar i créixer. Una de les coses que més m'han repetit aquests dies és com hem aconseguit totes aquestes pel·lícules. Potser buscàvem aconseguir aquest efecte. Que la gent sàpiga que estem aquí, que el festival s'ho creu i que, a partir d'aquí, veurem què passa.

Afegeix un comentari nou