L'Ofici Public de la Lenga Occitana (OPLO), una institució que va néixer el 2015 per conèixer l'estat actual de la llengua occitana, i saber el nombre de parlants que hi ha i quin ús es fa, va publicar fa unes setmanes un avançament d'una macroenquesta sobre l’estat de la llengua, tant a la Vall d'Aran, com a les regions de Nova Aquitània i d’Occitània. Les dades de la comarca catalana demostraven la bona salut de la llengua occitana, mentre que les de les dues regions de l'Occitània sota sobirania francesa demostraven tot el contrari.

Parlem amb el secretari del Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), Francesc Sangar, sobre aquesta macroenquesta, l'estat de la llengua occitana i l'entitat que, quan la situació ho permeti, continuarà organitzant activitats culturals, així com la sèrie de cursos de llengua occitana que ofereixen. Els podeu seguir a les xarxes socials a Youtube, Instagram, Twitter i Facebook, així com a la seu de l'entitat al carrer Providència, 42, de Barcelona.

Quina és la missió del Cercle d'Agermanament Occitano-Català?

El Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) és una associació que existeix des del 1978 que es dedica a intentar intensificar les relacions culturals entre Catalunya i Occitània. Bàsicament ens dediquem a dos temes: la llengua i la cultura.

Quin tipus d'activitats dueu a terme?

Per una banda organitzem una sèrie de cursos de llengua occitana. Hem de recordar que des de la reforma de l'estatut del 2006 l'occità és llengua oficial a Catalunya, així ho assenyala l'article número sis. I no només ho és a la Vall d'Aran, on és llengua pròpia, sinó a tot Catalunya. Abans de la seva oficialitat ja fèiem cursos perquè la gent conegués aquesta llengua germana de la nostra.

L'altre eix vertebral de les activitats que fem són de caràcter cultural que d'alguna manera estan relacionades amb Occitània. Fem conferències, seminaris, tallers de cultura, tallers de dansa, fem sortides a indrets de Catalunya que hagin tingut una rellevància i relació especial amb Occitània, etc. L'objectiu és promoure la cultura i la història occitana, així com els lligams que hi ha hagut amb Catalunya al llarg de la història.

Quins són aquests lligams?

Hem considerat sempre que som dos països veïns i germans, però per motius històrics hem estat molt separats durant molt de temps. Durant l'edat mitjana, als segles XII, XIII i XIV, vam estar molt units per motius també històrics, hi havia uns lligams clars entre la casa del comtat de Barcelona amb els ducats occitans.

Més tard també va haver-hi una relació, sobretot acadèmica, durant bona part de la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, en què els estudiosos i intel·lectuals catalans i occitans es feien visites mútuament i tenien una correspondència constant. Amb la dictadura franquista això va desaparèixer. Però amb l'arribada de la transició, el CAOC va decidir emprendre novament aquestes iniciatives de relacions entre tots dos països.

Quin és el grau d'interès de la llengua occitana a Catalunya?

Les persones que vénen a informar-se de les activitats i cursos és gent que està molt interessada, molt conscienciada i amb moltes ganes d'aprendre. Tenim diversos nivells als cursos, des d'un més bàsic, l'A2, fins a nivells més elevats per a persones que fa anys que l'estudien i és sobretot per perfeccionar la llengua.

Sobre temes de cultura, atrauen molt determinats temes. Hem fet per exemple tallers sobre catarisme, trobadors, temes que atrauen moltíssim l'atenció de la gent.

Creu que la llengua occitana ha estat oblidada a Catalunya?

Sí, no ho podem negar. Ha estat així malgrat que l'occità sigui una llengua germana bessona de la catalana. És veritat que hi ha hagut avenços importants en els últims anys. La Generalitat destina una partida de diners a subvencions per associacions que es dediquen a promoure la llengua i la cultura occitanes a Catalunya, i això és important. Però de vegades comentem que, per part de les administracions, es podria fer una mica més i anar més enllà.

Com què?

Considerem, per exemple, que la presència de l'occità a la CCMA es podria intensificar una mica més. És cert que hi ha programes en llengua occitana en la modalitat aranesa, però es podrien emetre una quantitat de programes molt més elevada tant a Catalunya Ràdio com a Televisió de Catalunya.

És molt diferent la situació de la llengua occitana a la Vall d'Aran en comparació amb la resta d'Occitània.

Cal més presència de l'occità a Catalunya, en general?

La llengua occitana és oficial a Catalunya, així que els edificis públics de la Generalitat haurien d'estar retolats en occità. Naturalment a la Vall d'Aran és diferent. L'occità, en la seva modalitat aranesa, és la llengua pròpia i vehicular del sistema educatiu públic. I és la llengua habitual d'ús de les administracions públiques, del consell general de l'Aran i dels municipis aranesos.

Si volem considerar que l'occità és també patrimoni de Catalunya, hem de fer més esforços fora de la vall d'Aran. Al sistema educatiu català no hi ha la possibilitat de cursar l'assignatura de llengua occitana, fora naturalment de la Vall d'Aran. S'ha fet molta feina, però es podria haver fet més i encara queden moltes coses a fer.

Quin és l'estat actual de l'occità?

La situació és molt complicada. Depèn també del territori del qual parlem. És molt diferent la situació a la Vall d'Aran en comparació amb la resta d'Occitània.

Pel que respecta a l'Occitània sota sobirania francesa, la situació és complicada en el sentit que, per començar, l'Occità no té cap mena d'oficialitat. Tot queda en mans de la bona voluntat dels departaments i dels consells provincials. Alguns són més proclius a la normalització lingüística i altres són més impermeables. El percentatge de població que parla habitualment l'occità és reduït, no ho negarem.

S'ha fet una enquesta al respecte darrerament.

Sí, s'ha fet a Occitània, Nova Aquitània, i a la Vall d'Aran. Aquesta és la primera vegada que es fa una enquesta amb la voluntat de trobar dades fiables. S'ha preguntat a 8.000 persones, de les quals només 100 eren araneses. I les xifres varien molt d'un a un altre territori.

Quins han estat els resultats?

Tenint en compte les competències lingüístiques, la gent que entén l'occità varia considerablement. A Nova Aquitània, amb ciutats com Bordeus, només entenen l'occità el 28% de la població, una xifra molt baixa. El saben parlar d'una forma més o menys correcta el 6%. I només saben escriure'l un 1%. El pitjor de totes que només l'1% té l'occità com a llengua habitual d'ús.

Quant a Occitània, el que era abans les dues antigues províncies del Llenguadoc i Migdia-Pirineus, amb ciutats com Montpeller o Tolosa, les xifres són relativament millors, potser perquè hi ha més zones rurals. L'índex de l'enteniment de l'occità parlat arriba al 40%. Ara bé, les xifres de gent que l'utilitza habitualment en el seu dia a dia, són similars a les de Nova Aquitània.

La situació a la Vall d'Aran és molt diferent.

Canvia radicalment. El percentatge d'aranesos que entenen l'occità en la seva variant aranesa arriba al 86% de la població; saben parlar-lo el 61%, és a dir la majoria d'habitants de la comarca; saben escriure'l un 39%, i el parlen habitualment un 61%.

Aquest percentatge de gent, òbviament, utilitza altres llengües per expressar-se com ara el català, el castellà o fins i tot el francès.

Perquè hi ha aquesta gran diferència?

L'occità, en la seva variant aranesa, és llengua oficial, juntament amb el català i el castellà, és llengua vehicular del sistema educatiu, és llengua present al sistema administratiu municipal i comarcal, i, a més, s'ha produït una transició familiar. Cosa que a bona part d'Occitània s'ha trencat.

La immensa majoria de les famílies araneses autòctones han continuat ensenyant la llengua als seus fills i néts. Mentre que a Occitània hi va haver molts pares i mares que van deixar de parlar occità als seus fills per considerar que aprendre només francès correctament els ajudaria a tenir més èxit en les seves vides laborals.

Quant a xifres oficioses, es considera que encara parlen occità unes 180.000 persones, el que suposa un 1% més o menys de la població d'Occitània.

Mentre que a França l'occità no està present al sistema eductiu.

El percentatge de nens i nenes que fan classes de llengua occitana és mínim. Mentre que tots els estudiants aranesos reben classes de llengua occitana en modalitat aranesa, tant a la primària com a la secundària com a assignatura obligatòria.

Podem extreure aspectes positius de l'enquesta?

Segons l'enquesta, a la Vall d'Aran, el 90% de la població entre 15 i 21 anys entenen l'occità, el 75% saben parlar-lo, i el saben escriure un 72%. S'ha produït una millora en els últims anys en l'increment de persones joves que saben aranès.

No obstant això, no podem negar que la llengua més utilitzada per la població és el castellà. El 37% de la població de l'Aran el parla habitualment, mentre que un 21% ho fa en occità en la modalitat aranesa.

És una prova fefaent que és important promoure una llengua per no perdre-la.

Hi ha una frase que diu que quan perdem una llengua, es perd una manera d'entendre el món. La gran diferència és que els aranesos reben classes de llengua occitana variant aranesa a l'escola i l'institut, mentre que a Occitània i Nova Aquitània són percentatges molt reduïts.

Hi ha interès per l'occità a França?

L'enquesta revela altres dades positives que diuen que a Nova Aquitània i Occitània, un 90% de la població és partidària d'una certa normalització lingüística de l'occità. És a dir, que pogués incorporar-se una mica més al sistema educatiu i amb més presència als mitjans de comunicació. Aquesta xifra augmenta gairebé fins al 99% a la Vall d'Aran.

No obstant això, ens trobem simultàniament amb algunes reticències per part d'alguns grups de la societat occitana que no són partidaris d'aquesta diversitat lingüística.

Quantes persones parlen occità?

De xifres oficioses, es considera que encara parlen occità unes 180.000 persones, el que suposa un 1% més o menys de la població d'Occitània, de les quals unes 7.000 són araneses, i la resta són bàsicament de l'Occitània sota sobirania francesa, i també d'unes valls del Piemont.

Què diríeu a algú que s'interessa per la llengua i cultura occitana?

Que s'adreci a nosaltres mateixos. Fem activitats presencials, quan la pandèmia ho permeti, de caràcter cultural i lingüístic i també estem molt presents i actius a les xarxes. Portem quaranta-dos anys batallant tractant d'intensificar aquestes relacions culturals i lingüístiques. També poden adreçar-se a moltes altres associacions que hi ha a Catalunya que es dediquen a la promoció de la llengua i la cultura.