Jordi Curós: “Moltes cobles desapareixeran després de la crisi del coronavirus”

La crisi del coronavirus ha estat un cop molt dur per al sector cultural en general i per a la cultura popular catalana en concret. Colles de gegants, castellers i sardanes han hagut d’abandonar les places de més de 900 municipis de Catalunya i quedar-se confinats esperant la ‘nova normalitat’. Molts han buscat entreteniment a les xarxes socials, però això no ha servit per substituir el caliu d’una festa major o de qualsevol acte cultural. 

Dins d’aquest món, els qui ho han passat pitjor han sigut les cobles, ja que són grups formats per músics professionals els quals, molts d'ells, viuen de tocar sardanes a les places. De la situació d’aquestes agrupacions i sobre el seu futur n’hem parlat amb el Jordi Curós, president de la Federació de Cobles de Catalunya.

Com heu viscut el confinament al món de les cobles?

Tot el que teníem previst durant aquests mesos està completament parat. No hi ha hagut cap mena d’activitat a banda de les iniciatives telemàtiques, com vídeos de diverses formacions interpretant sardanes conjuntament. Si almenys haguéssim pogut fer algun tipus d’assaig… Però totes aquestes trobades estan prohibides encara. 

I quina sensació teniu ara que a poc a poc ens dirigim a la ‘nova normalitat’?

La sensació que hi ha ara mateix és de provisionalitat i incertesa, perquè encara no se sap de quina manera es reprendrà l’activitat. Perquè en una plaça els controls d’aforament són complicats, es podria delimitar un espai pel públic però no es podria controlar les persones que passen per allà i no participen directament de l’espectacle. Per tant els ajuntaments, davant aquesta dificultat, poden no donar els permisos.

Per tant, encara no us plantegeu tornar a tocar?

S’estan fent propostes per tocar en llocs tancats com pavellons poliesportius, sales polivalents, ateneus o teatres, si les condicions de les fases ho permeten. A aquests llocs tindríem permís dels ajuntaments perquè es pot controlar l’aforament. Però seria un format que no és el de la cobla, que toca sardanes a plaça i a carrer. Ho estem proposant per reactivar-nos tan aviat com es pugui. 

Com seria aquest nou format?

En un espai tancat, tipus audició o concert d’una hora, perquè la gent ho puguis veure i sentir i no hagi de ballar sardanes obligatòriament. No podem limitar la nostra activitat a ‘si no es balla, no es toca’. 

Els músics haurien de respectar algunes mesures?

Ja vam parlar amb PROCICAT sobre les diverses directrius, algunes fins i tot venen d’Europa.  Els cors han d’estar separats per pantalles de metacrilat, però no seria el cas de la cobla. Els instruments de corda o vent no tenen risc de contagi, perquè el vent que surt de l’instrument no va més enllà que el que surt quan parlem. Això sí, el líquid que normalment deixem caure els instruments de vent sí que s’hauria de recollir en un recipient especial per no deixar l’empostissat mullat. 

Quan preveu que es reprendrà l’activitat?

Tal com estan anant les coses, al mes de setembre. Però és cert que hi ha ajuntaments que volen fer coses ja i entitats que estan molt il·lusionades amb els canvis de fase. Ara mateix hi ha gent que està intentant organitzar coses, en llocs tancats, al juliol. Però no tenim cap data. Tampoc sabem què passarà a l’octubre, si amb l’epidèmia de grip tornaran a fer fases preventives. 

Vosaltres heu intentat organitzar algun acte?

Nosaltres demanàvem reprendre els nostres assajos, perquè quan ens demanin reprendre l’activitat, ens passarà com als futbolistes, que haurem d’haver tingut almenys una presa de contacte amb els companys.

I això a quina fase ho podreu fer?

Podria ser a la fase 3 sempre que el local d’assaig compleixi les condicions. Nosaltres pel que fa a nombre de persones, som un màxim d’onze o dotze. Però els propietaris d’aquests locals poden decidir no cedir-los actualment.

Els músics de les cobles cobren per tocar. S’han vist molt afectats econòmicament per la Covid-19?

La situació és una mica dramàtica, per nosaltres i, generalment, per tot el món de la cultura. Vius del que toques i, si no toques, no cobres. Els artistes que es guanyen la vida com artistes ho tenen més o menys solucionat amb les ajudes, però nosaltres som cultura popular i d’això en fem un ingrés per no perdre diners. No és el nostre ‘modus vivendi’, tenim altres feines. Molt pocs músics de cobla podrien viure només d’això, però els que ho fan, actualment, no poden viure. 

Que el vostre públic sigui, majoritàriament, grup de risc davant el coronavirus pot alentir la tornada a la normalitat? 

A nosaltres no ens hauria d’alentir. És cert que és una població gran els que solen venir a ballar, però estem intentant fer veure que si la gent no pot ballar, nosaltres hem de poder tocar igualment. A nosaltres, normalment, ja ens passa que quan toquem no balla ningú, però no marxem. Ara bé, potser també és el moment d’ampliar el ventall de públic, en formats que permetin que el públic que no és sardanista, i és més jove, ho vegi més atractiu. 

Per tant, heu aprofitat l’aturada de l’activitat, deguda a crisi del coronavirus, per buscar la manera d’arribar al públic més jove?

Molta gent diu que la situació que estem vivint és una catàstrofe, però no és així. És una crisi, sí, però també és oportunitat de canvi. El temps que no teníem abans per canviar les coses ara ens ha vingut donat. S’ha d’aprofitar. Des de la Federació de Cobles el que fem és apostar per deixar maneres de fer que no eren gens beneficioses al món sardanista i  buscar-ne d’altres. 

I quines són aquestes "noves maneres de fer"?

Pel que fa a format seria, per exemple, l’audició no ballada, que consisteix a introduir peces que no només siguin per ballar, sinó per sentir. Si toquem altres estils, el públic que no és sardanista es pot quedar. Respecte a la qualitat de les cobles, evidentment, la nova manera de fer seria pujar el nivell i disminuir la quantitat d’actes sardanistes que es poden fer en un mateix dia en un radi de 50 quilòmetres. 

,Per què voleu reduir la quantitat d’actes?

Ens queixem molt perquè no tenim públic, però això passa perquè a molt poca distància pot haver-hi més d’un acte a la vegada i la gent no es desplaça per veure-ho. És com si es fessin tres festivals Primavera Sound en una setmana, hi aniria molta menys gent. Per tant estem intentant fer veure que s’ha de tenir en compte aquesta racionalització dels actes. Primer hem d’augmentar la qualitat de les cobles i segon, l’interès del públic. 

Aquest és l’aprenentatge que heu tret després de les últimes setmanes de quarantena?

L’aprenentatge, insisteixo, és que això ho hem de veure com una oportunitat per millorar el nivell de les cobles. Moltes cobles desapareixeran després de la crisi del coronavirus, però, si desapareixen, no serà per culpa de la pandèmia, serà perquè ja venien ‘tocades’ i tenien una qualitat dubtosa i unes maneres de fer que no eren les bones i això no els hi permet sobreviure. Serà una neteja.