Cada cop queda menys perquè la cultura popular torni a omplir de rauxa i alegria les nostres vides. Després d’uns mesos d’incertesa, por i distanciament social, a causa de la pandèmia de coronavirus, les colles catalanes ens tornaran a unir amb tradicions com els gegants, els castells o les sardanes.

Des de la Confederació Sardanista de Catalunya estan treballant cada dia per adaptar-se a les normatives que anuncia el govern espanyol i buscar la manera de tornar a ballar a les places d’una forma segura. D’això i de moltes altres coses n’hem parlat amb el seu president, Xavier Tresserras.

Com s’ha viscut el confinament en el món de les sardanes?

Ens ha caigut com una llosa perquè no hem pogut fer gairebé res. El màxim que hem pogut fer és distreure’ns a través d’Internet, amb els vídeos del portal sardanista. També s’han fet cursets virtuals, sardanes confinades i concursos a través de les xarxes socials.

Com es fa una sardana confinada?

Els músics es graven tocant una sardana i després amb un programa d’edició s’acoblen.

S’han cancel·lat molts esdeveniments importants arran de la crisi del coronavirus?

Sí, importants i no tan importants. Nosaltres hem calculat que des del 13 de març fins al 13 de juny s’hauran cancel·lat 948 activitats i això vol dir que els professionals de la sardana, és a dir, les cobles, han deixat d’ingressar 1.350.000 euros. Això representa que hi ha hagut famílies que comptaven amb aquests diners i que no els han tingut.

Per tant, dins del món de les sardanes els que surten pitjor parats són els músics i les músiques de les cobles?

Evidentment. Qui balla sardanes majoritàriament ho fa de forma voluntària i com a esbarjo, per tant no l'afecta si la pot fer o no. Però les cobles és un altre punt, es tracta de gent que viu de tocar sardanes i tocar música per a cobla. Si no poden tocar, no cobren. Són músics professionals i, igual que un músic d’un envelat o un concert, si no actua, no cobra, ells tampoc.

Heu buscat noves dates per ajornar els esdeveniments d’aquest últim trimestre?

Des de la Confederació volem ajornar i no cancel·lar, però estem parlant de 948 esdeveniments, no és fàcil. Durant els 365 dies de l’any hi ha més de 3.000 activitats i afegir aquests gairebé mil esdeveniments en els sis mesos que queden del 2020 significaria ajuntar moltes ballades i concerts. Per tant, en molts casos no es podrà fer. El temps material no hi serà. Però intentarem reprogramar tots els que puguem.

Com encareu el desconfinament?

Nosaltres hem presentat a la direcció general la nostra proposta de la fase 1 de desescalada i ja estem treballant per la 2 i tocarà esperar que el PROCICAT ens ho validi. Però no podem avançar res perquè, fins que no surt publicat el BOE, res és segur.

Què s’ha pogut fer a la fase 1?

A la fase 1 no es poden ballar sardanes, perquè no pot haver-hi contacte entre la gent, però sí que es pot fer alguna audició o concert a l'aire lliure, guardant la distància de dos metres entre el públic; o bé en una sala amb un terç de l’aforament. Però aquesta opció és complicada econòmicament, si no es pot omplir l’espai, és pràcticament inviable. A l’exterior sí que es podria fer, però de moment no se n’ha fet cap, perquè el públic que sol assistir pertany al grup de risc.

I quan tornarem a veure sardanes a les places?

La intenció és que sigui com més aviat millor, però aventurar-se a posar una data és complicat. Ens agradaria molt que fos a l’agost, però no hi ha res segur. Una cosa és la voluntat i l’altre la realitat.

Us heu plantejat l’opció de ballar sardanes amb mascaretes?

Probablement el primer requisit que se’ns demanarà és que es ballin amb mascaretes i, probablement, amb guants. Però tampoc és segur, perquè ens han arribat informacions que diuen que els guants no són prou efectius. Però la mascareta sí, si tots ballen amb mascareta serà més fàcil que puguin tornar a ballar aviat.

Entre la sardana popular i l’esportiva, quina creus que podrà tornar abans?

A priori hauria de ser la sardana esportiva, ja que és més acotada i, tot i que hi ha colles veteranes, no s’hi barreja massa gent gran. Però té una dificultat: s’ha d’assajar per poder competir. Per tant el dia que es pugui tornar a ballar hauran de planificar un entrenament regular. En canvi, la popular podrà tornar en quant ens deixin.

Aleshores encara no han pogut tornar a assajar?

No, és complicat, perquè les colles estan compostes per més de 10 persones i no tothom viu a la mateixa regió sanitària. I passa el mateix amb les cobles. S’haurien de buscar fórmules perquè els músics i les colles poguessin circular entre diferents zones sanitàries.

I hi haurà competicions?

El campionat de Catalunya ha sigut anul·lat però sí que poden haver-hi concursos. Fent un símil amb el futbol: no hi haurà lliga, però hi haurà amistosos.

Heu tret algun aprenentatge d’aquesta situació inèdita que ens ha tocat viure?

Nosaltres el que hem après, bàsicament, és que es pot treballar molt bé per via telemàtica. Abans mai ens havíem plantejat fer reunions de cap altra manera que no fos anant a una sala. I ara ens hem adonat que podem fer-les virtualment i que comporten una menor despesa. A més són molt més ecològiques, ja que evitem molts desplaçaments i no generem gasos hivernacle. Això és tot un aprenentatge, però no l’únic.

Què més?

També hem après que les coses de casa tenen valor. A vegades sembla que les tradicions que vénen de fora són més important que les que tenim a casa. I ara hem constatat que el més important és allò que ja tenim. Els catalans tenim un país tan gran que amb el que tenim a casa és suficient per poder gaudir de la cultura. Hem après a tenir més autoestima. La sardana és una cosa nostra i l’hem de cuidar, perquè si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú.