Jordi Folch: "Mantenim viva la memòria de l'obra, però també la personalitat dels germans Folch i Torres"

Els Pastorets, el tradicional espectacle teatral que escenifica, entre altres temes, el naixement de Jesús i la lluita entre el bé i el mal, forma part indispensable de Nadal a Catalunya, de la mateixa manera que ho són altres tradicions com els pessebres vivents o la cavalcada de Reis. Enguany, es representaran al voltant de dos-cents espectacles dels Pastorets fins al mes de febrer, amb funcions a quaranta-tres municipis del territori català.

'Els pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús' és la versió que Josep Maria Folch i Torres va fer dels Pastorets. Es tracta de la més representada a Catalunya, per davant d'altres com la de Serafí Pitarra o la de Ramon Pàmies. A més de ser el creador de la versió més popular dels Pastorets, Josep Maria Folch i Torres va ser un prolífic autor de teatre català per a infants, a més de col·laborar en publicacions com 'El Patufet', 'Renaixença' o 'La Veu de Catalunya'.

Però Josep Maria Folch i Torres no va ser l'únic membre de la família que va tenir cert èxit en el seu camp. Quatre dels seus germans, el Manuel, el Lluís, l'Ignasi i el Joaquim, també van contribuir, de manera autodidàctica, en la cultura catalana i van ser precursors en molts i diferents àmbits. Per tal d'aplegar i conservar l'obra de cadascun dels cinc germans, i alhora difondre-la, l'any 1992 es va crear la Fundació Folch i Torres. Parlem amb l'actual director, Jordi Folch, net de l'autor de la versió més representada dels Pastorets.

Com s'explica que cinc germans Folch i Torres tinguessin cert èxit en cadascun dels seus camps?

No s'explica [riu]. Precisament, és una de les característiques d'aquesta nissaga tan peculiar. Realment cadascun va tenir el seu moment d'èxit i de transcendència. També s'ha de reconèixer que van tenir la sort de viure en una Catalunya en la qual hi va haver un renaixement de conscienciació del país, i van poder participar de plaer en diferents àmbits. Però a banda d'això, van tenir la gràcia de ser precursors i, a més, de fer-ho bé. Així i tot, no hi ha una explicació clara. És una coincidència benèfica pel país i hem d'estar agraïts.

Parla'ns dels cinc germans Folch i Torres.

En realitat eren sis germans: en Manuel, en Lluís, en Josep Maria, na Mercè, n'Ignasi i en Joaquim. Parlem dels cinc germans perquè na Mercè, a banda de morir relativament jove, no va poder tenir èxit en l'època, al contrari que els seus germans, que van triomfar en les seves especialitats. El més gran, en Manuel, va cursar una carrera d'advocat, però de seguida es va dedicar al món del periodisme. Va col·laborar en diferents revistes, fins que va arribar a ser director d'una de les publicacions més conegudes de l'època, la revista satírica i catalanista '¡Cu-Cut!', gran referent.

En Manuel va fer entrar a la revista als seus germans, en Lluís i en Josep Maria, i en certa manera els va inocular el virus de l'escriptura i la literatura. En Lluís va començar escrivint articles  de crítica d'art, però de seguida es va orientar cap a la pedagogia. Era un home molt sensible a la situació dels nois i noies abandonats. Va ser un dels primers precursors de la cura d'aquests infants, fins al punt que va crear Torremar, a Vilassar de Dalt, un centre que encara existeix, on els cuidarà i desenvoluparà la teoria Montessori en aquests infants.

El tercer va ser en Josep Maria, que és el més popular, i a qui ja coneixem.

Després d'en Josep Maria, va arribar na Mercè. I seguidament n'Ignasi, que també mor relativament jove. N'Ignasi es dedica a escriure alguna obra de teatre i és director d'una revista molt diferent del '¡Cu-Cut!', que es deia 'D'Açí i d'Allà', una publicació sobre viatges, absolutament moderna per l'època, amb molta fotografia. Una espècie de Life de l'època. Amb la seva dona es van dedicar a la musicologia. De fet, va ser un dels membres de l'Orfeó Català i va col·laborar amb el cançoner popular, entre altres aspectes.

I en Joaquim, que va iniciar la seva carrera col·laborant en revistes com a crític d'art. Més tard s'especialitza en l'estudi de l'art i aconsegueix ser el primer director dels museus de Barcelona. Se li reconeixen dues grans fites: la protecció i salvament dels frescos i pintures de les antigues esglésies romàniques, que avui dia estan exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya; i l'organització d'una exposició a París, l'any 1937, amb tota l'obra patrimonial de Catalunya per protegir-la de la guerra civil. Això li va comportar diversos problemes.

Com quins?

En Joaquim s'està a París fins al final de la Guerra Civil, però quan torna a Barcelona és condemnat per haver treballat per a la República, primer a deu anys de presó, i després un any més a l'exili. Però el que li fa més mal és l'inhabilitació com a director de museus. Durant el seu final de vida es dedica bàsicament a l'estudi i a la difusió de l'art romànic de Catalunya.

"Són cinc germans que són especialment destacables a l'inici del segle XX".

Tot d'històries molt interessants. I la fundació s'encarrega de mantenir i difondre aquest llegat. Com ho feu?

La Fundació neix l'any 1992. La va crear el meu pare, en Ramon Folch i Camarasa, fill d'en Josep Maria Folch i Torres, juntament amb un amic seu, amb la intenció d'agrupar tota la documentació i obra, primer del seu pare, i després de la resta de germans. Tot ho tenim en un arxiu molt potent a un edifici mil·lenari com és el Castell de Plegamans, a Palau-Solità i Plegamans, on també hi ha un petit museu que permet a la gent conèixer aquesta part de la història. Són cinc germans que són especialment destacables a l'inici del segle XX.

El més popular és en Josep Maria Folch i Torres per la seva versió dels Pastorets. Què en sabeu de la creació dels Pastorets?

El meu avi havia tingut una primera experiència teatral, pocs anys abans, que no va anar gaire bé. Així que va dir que mai més escriuria teatre. Fins que el novembre de 1916 els Caputxins de Sarrià li encarreguen uns Pastorets per Nadal. Té poc més d'un mes per fer-la, i de passada li diuen que ha d'aprofitar els decorats perquè no en poden fer de nous. I en Josep Maria, en aquell moment amb trenta-sis anys, accepta la feina, i en una setmana escriu el text. Hem de recordar que l'obra original durà gairebé tres hores.

La primera representació ja és un èxit. Aleshores, a Catalunya, la versió dels Pastorets que es feia era la d'en Serafí Pitarra. Però a partir d'aquell any, l'obra de l'avi comença a representar-se més habitualment: és més divertida, més engrescadora i la gent l'entén més bé. Ben aviat va començar a programar-se de manera professional, al Teatre Romea de Barcelona, i allà, durant cada any, i fins ben passada la guerra, es representen els Pastorets d'en Folch i Torres. Això va fer que se li encarreguessin més obres de teatre.

Sobretot de teatre infantil. Quines obres en destacaries?

A més dels Pastorets, la seva obra més reconeguda és 'La Ventafocs'. En té de moltes altres, hi ha una quantitat imponent d'obra de teatre per a infants. De fet, al Teatre Romea es van representar moltes d'elles durant molts anys. El que passa és que els temps ha canviat. I fins i tot als seus Pastorets hi ha algunes escenes que actualment podrien ser interpretades com políticament incorrectes. I, per tant, hi ha aquest obstacle. La societat ha de saber posar la distància necessària per interpretar el que en el fons l'avi, en les seves comèdies, volia explicar.

Sempre hi havia una balança entre un punt de bona voluntat i un punt de divertiment. De fet, els Pastorets és això: passem d'una escena molt tendra o molt transcendent, a una escena de divertiment i de riure. Per tant, jo demanaria que es veiessin les coses amb distància i tranquil·litat, i que no es vol ofendre ningú, que segur que l'avi no en tenia pas intenció.

Com viu el teu avi aquesta explosió de l'obra?

Jo no vaig tenir l'oportunitat de conèixer-lo, però pel que m'explicava el meu pare, ell ho viu amb una gran satisfacció i orgull. I a més, li va donar molta popularitat i èxit. El que sí que és cert és que pel mig cau la Guerra Civil i ell perdrà un fill amb disset anys, el Jordi. També perd la seva esposa l'any 1945 i ell desapareix cinc anys més tard. O sigui que al final de la seva vida van pesar més les circumstàncies del moment, quan també es va prohibir el català i els Pastorets es van deixar de produir. El final de la seva vida, igual que per a moltes persones, va ser més aviat trist.

Què suposa per a tu, com a net, que cada Nadal es recordi al teu avi i que els seus Pastorets s'hagin convertit en una de les obres més importants de Catalunya?

Ho visc amb orgull. És una obra que a més hem vist unes quantes vegades. No et diré que ens la sabem de memòria, però gairebé. I realment és una obra inspirada, que té molta gràcia, I, per descomptat, per a nosaltres és un orgull saber que es fan aquests Pastorets i que l'avi va tenir aquest encert en fer aquesta adaptació d'una tradició catalana.

És una obra que fa molts anys que es representa, i que en moltes ocasions es fan versions actualitzades del text de Folch i Torres. Què us sembla això?

Sempre és un dilema. La fundació té el deure, reflectit en els seus estatuts, de vetllar per l'obra dels germans Folch i Torres, i, en aquest cas, concretament per la d'en Josep Maria. I sempre ens trobem amb demandes d'adaptacions i adaptacions, més o menys encertades, amb més o menys llibertat. El que sí que no fem és perseguir ningú (riu), és a dir, no denunciem, ni prohibim a ningú fer res. Senzillament, demanem que es respecti l'obra de l'autor, sempre que es pugui i en la manera més eficaç possible.

"Demanem que es respecti l'obra de l'autor, sempre que es pugui i en la manera més eficaç possible".

És una mica trist veure segons quines obres basades en un text existent, del qual aprofiten els personatges i les escenes, però adaptades d'una manera, de vegades, fins i tot, ofensives pel que era l'obra inicial de l'avi. Insisteixo, la fundació el que vol és que els Pastorets continuïn sent una tradició identitària de Catalunya i no vol posar bastons a les rodes. Però sí que cal recordar que tots els autors mereixen un respecte i en aquest cas el mereix en Josep Maria Folch i Torres.

La fundació ha complit trenta anys. Quins són els propers reptes?

Els reptes que tenim són grans i importants. Som una fundació privada sense ànim de lucre, i el fet de sobreviure trenta anys ja té el seu mèrit. I avui és molt difícil mantenir una institució d'aquesta magnitud. Tenim socis que en permeten mantenir les despeses, però, així i tot, cada dia es fa més difícil. La voluntat de la fundació és trobar la manera d'actualitzar-se, sense perdre el fons o el fonament, i oferir als visitants i els estudiosos un espai sobre un període molt concret de Catalunya del qual formen part els cinc germans Folch i Torres.

En definitiva, volem continuar mantenint viva la memòria de l'obra, i també la personalitat, dels cinc germans Folch i Torres. Era gent molt treballadora i molt dedicada al país.