La lluita de Vozes perquè la música no sigui un luxe

La creença que la gent de Viena neix amb més talent musical que la d’altres ciutats és una afirmació que molesta molt a Pablo Gonzàlez, fundador de la Fundació Vozes (antiga Associació de Música per la Pau i la Integració). “No és veritat. Simplement, allà estan acostumats a tenir un cor a cada barri on s’imparteixen classes de música completament gratuïtes”, assegura el músic.

L’accés a l’art, un luxe

“Aquí fer carrera musical és molt car. Mínim costa 2.500 euros anuals, a banda del que val l’instrument, els llibres...”, lamenta Gonzàlez. L’exemple a seguir no només és Àustria, sinó molts altres països on es potencia la formació musical subvencionada, com Itàlia o
França.

Un altre estat de referència és Veneçuela, amb un sistema nacional d’orquestres i cors infantils i juvenils que ha servit de font d’inspiració per a Gonzàlez, un músic que no només es lamenta sinó que actua. “Per desgràcia, l’accés a la bellesa sempre ha estat un luxe, però s’ha de fer pressió perquè aprendre un instrument deixi de ser elitista”, apunta.

El 2005 Gonzàlez va crear Vozes, una fundació que avui ja permet a més de 500 infants i adolescents aprendre a tocar un instrument sense haver de costejar les despeses d’una acadèmia convencional.

Potenciant la sensibilitat musical al Besòs

Les criatures i els joves que es beneficien dels serveis de Vozes provenen d’entorns amb dificultats econòmiques dels barris de la franja del Besòs. L’entitat actua en escoles i centres cívics dels districtes de Sant Andreu, el Besòs i, sobretot, a Nou Barris, on s’agrupa la gran part de formacions artístiques de l’entitat.

Des del 2015 també ofereixen accés gratuït a la pràctica musical als infants dels barris de Vallecas i Carabanchel de Madrid, i ara es proposen estendre’s al barri de Poblenou, a Barcelona. La demanda creixent de les famílies amb fills i filles interessades per la música fa que hi hagi llista d’espera per unir-se a Vozes, així que l’entitat sempre està buscant donacions d’instruments, professorat voluntari i finançament a través de concerts i altres esdeveniments.

Professorat voluntari i instruments de qualitat

Vozes compta amb una trentena de professors/es que imparteixen classes individuals gratuïtes i dirigeixen corals i altres formacions musicals. El voluntariat de Vozes inclou docents que treballen en conservatoris europeus, professionals en actiu i estudiants de conservatoris i escoles. “A Vozes no tenim professors, sinó agents per al canvi social”, aclareix Gonzàlez.

L’entitat també es fa càrrec del cost dels instruments de l’alumnat, en cas que el preu sigui excessiu per a les famílies. “Moltes famílies, fent un gran esforç, poden comprar una guitarra, un violí, una flauta... Nosaltres intervenim sobretot si decideixen estudiar violoncel, contrabaix, oboè...”, explica Gonzàlez, destacant que tots els instruments que reben són de qualitat.

L’orquestra com a comunitat

Tot i que les classes individuals són necessàries per dominar la tècnica musical, la base fonamental de Vozes és el treball col·lectiu. “La participació col·lectiva és la base de la societat, per això impulsem al màxim les orquestres i els cors”, destaca Gonzàlez.

De fet, el somni de Vozes és que a cada barri hi hagi una orquestra simfònica. “De la mateixa manera que hi ha clubs de futbol a cada barri, volem que també hi hagi una referència artística musical i que els infants sàpiguen que tenen l’opció d’unir-se a un grup per gaudir de la música universal. “No som conscients de quant talent i sensibilitat musical hi ha en molts barris oblidats”, assegura l’activista.

Com normalitzar la presència d’orquestres al territori? “Calen més subvencions”, afirma Gonzàlez. Mentrestant, entitats com Vozes lluiten perquè el poder integrador de la música tingui un efecte en les zones més necessitades. “No som conscients de quant talent i sensibilitat musical hi ha en molts barris oblidats”, assegura l’activista.