La música a través dels ulls de Francesc Fàbregas

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, inaugurarà la mostra el dia 22 de febrer, a les 19.00 h, en un acte en què també participaran el comissari de la mostra, Jordi Turtós; el periodista Àngel Casas, director de Barcelona TV, i el mateix Francesc Fàbregas, responsable durant molts anys dels programes musicals de Televisió de Catalunya.

Aquesta mostra arriba a Barcelona després que l’any passat es va exposar a Sant Feliu de Guíxols, en el marc del Festival de la Porta Ferrada. Es tracta d’una retrospectiva fotogràfica i audiovisual de l’obra de Fàbregas, que se situa entre els anys setanta i vuitanta a Catalunya, al començament de molts corrents musicals i culturals en un país que s’incorporava a l’Europa dels temps moderns després d’una dictadura que havia ofegat tot aquest tipus de manifestacions.

Fàbregas és un dels fotògrafs pioners en l’àmbit de la música popular d’aquesta etapa. La seva col·lecció particular d’instantànies és extraordinària, i la mostra del Palau Robert en recull, al costat d’alguns originals de revistes i discos de l’època, una important selecció. L’exposició s’organitza en cinc sales que, al mateix temps, constitueixen cadascuna un àmbit de la mostra: Arriba el rock; L’ona laietana; Temps de cantautors; Punk, nueva ola i perifèries, i Temps de grans estadis.

La música pop va ser, durant els primers anys setanta, un dels elements dinamitzadors que les joves generacions van incorporar a la lluita per les llibertats. D’això tracta el primer dels àmbits, Arriba el rock, que també recull les primeres revistes musicals amb vocació professional. El segon àmbit, L’ona laietana, se situa al maig de 1973 amb la inauguració de la sala Zeleste, el primer local barceloní fet a imatge dels clubs europeus de música en directe. És a Zeleste on Gato Pérez encunya la definició d’ona laietana per referir-se a la generació de músics de l’època del Canet Rock (1975-1978). Temps de cantautors agrupa els Raimon, Serrat, Llach, Montllor i altres cantautors que, omplint estadis, teatres, ateneus o escoles, conquereixen els primers espais de llibertat, malgrat impediments com la censura i les prohibicions.
La transició democràtica va treure al carrer un rock que descobreix el seu vessant urbà i trencador. És el que es pot veure en la quarta de les sales, Punk, nueva ola i perifèries. Des d’Anglaterra, el punk aporta un component de rebel·lia que s’estén pels barris i l’extraradi de les ciutat, un aspecte que està molt ben documentat per la fotografia de Fàbregas. I, finalment, l’exposició es tanca amb l’àmbit Temps de grans estadis, situat ja plenament a la dècada dels vuitanta. És l’època de l’eclosió definitiva de la radiofórmula i del videoclip com a instrument comercial per a la gran indústria de la música. El rock omple estadis. La magnitud del fet musical és cada vegada més gran i les grans estrelles s’envolten d’espectaculars muntatges de llum i de color, que incorporen audiovisuals com els que es projecten en aquesta exposició.

Per a més informació: www.francescfabregas.com i clicant aquí.