Per cada obra de teatre s'utilitza sovint un vestuari concret, fabricat o comprat expressament per a l'ocasió. La Vestuariteca vol oferir un espai físic i virtual on es puguin compartir peces de roba per a les arts escèniques per tal d'estalviar aquesta inversió econòmica i energètica. En definitiva, fer circular aquella roba que les companyies van fer servir una vegada i que ara tenen als seus armaris i trasters.

La iniciativa d'economia social i circular, impulsada per Artixoc amb la col·laboració de la cooperativa Nusos, aposta per compartir, reciclar i reutilitzar aquest tèxtil, que és el principal responsable de la contaminació ambiental després de la indústria petroliera. Concretament, segons la Conferència de l’ONU sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD), el sector emet el 8,1% de les emissions de CO2 a l’atmosfera, una xifra molt superior a la dels avions i els enviaments marítims junts.

Pràctica i pedagogia

El projecte neix de l'experiència de l'entitat amb el projecte Escena Històrica, dedicat al teatre històric. Havien fet recollides de roba escènica entre el veïnat, i havien creat i llogat roba per a una obra d'època, i "el volum de vestuari anava creixent", explica Àgia Luna, d'Artixoc.

Es van adonar que "si fas una crida de roba necessites un espai on guardar-la" i van pensar que "aquelles peces que no van al reciclatge perquè te les estimes o perquè són especials potser la gent les voldria posar en un espai comunitari de vestuari escènic". "Hi ha una part pràctica, i una de pedagògica. Pot servir per sensibilitzar la població, especialment la jove, sobre els residus tèxtils", afegeix.

Per portar a terme la idea s'han endinsat en el món del tèxtil sostenible, s'han adherit al Pacte per a la Moda Circular, han participat en RevESStim el Tèxtil de Barcelona Activa, i s'han posat en contacte amb moltes entitats i empreses com la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, Solidança i Humana. Durant la recerca s'han emmirallat en Conscious Costume, una mena de Vestuariteca que ja és una realitat a Chicago.

A la recerca d'aliances

El projecte es presentarà el 19 de setembre a les 18 h en una sessió de treball al Centre Cívic Magòria, a la Gran Via de Barcelona. És aquí on volen definir conjuntament la fórmula. Per ara, es plantegen una Vestuariteca física per a aquelles companyies de teatre que vulguin guardar la seva roba, però també virtual, per a aquelles persones o grups que no la vulguin desplaçar.

També esperen veure si hi ha prou acollida. "Creiem que sí i que en uns quants anys n'hi haurà més". Potser on veuen més reticències és en les grans produccions televisives i els teatres nacionals, però creuen que això també canviarà quan arribin normatives pel que fa a la sostenibilitat.

Amb tot, no es consideren competència del lloguer de vestuari, sinó una opció per a companyies petites i amb menys recursos, per a l'àmbit educatiu i, fins i tot, per als centres cívics i biblioteques. En definitiva, una forma de "millorar la qualitat del vestuari de la cultura popular".