La Cerdanya és divideix entre la província de Girona (11 municipis a la Baixa Cerdanya) i la província de Lleida (6 municipis). Alhora, la divisió administrativa separa l’Alta Cerdanya, francesa i inclosa al departament Pirineus Orientals (regió del Llenguadoc-Rosselló o l’anomenada Catalunya Nord), de la Baixa Cerdanya, administrada per Espanya. Amb poc més de 1.000 km², la comarca pirinenca té 41.000 habitants. L'agricultura i la ramaderia van ser durant molts anys la base econòmica, però al final del segle XIX els primers estiuejants, gent benestant de Barcelona, construïren cases luxoses on passar l'estiu. Les millores urbanístiques a la capital cerdana es van notar i l'any 1922 hi arribava el tren de Barcelona, i més tard, el 1927 el Tren Groc. Amb les estacions d'esquí i l'obertura del túnel del Cadí el 1984, el turisme va fer recular l'agricultura i la ramaderia. Avui el turisme és el motor que impulsa l'esquí, l'hostaleria, la construcció i el comerç.

La Cerdanya compta amb un ric i divers teixit associatiu i de voluntariat que desgranem tot seguit:

Cultural

• Grup de Recerca de Cerdanya: és una associació sense ànim de lucre dedicada, des del 2008, a la divulgació científica i cultural de la comarca de la Cerdanya. Actualment compta amb més d'un centenar d'associats i és una de les entitats més actives de l'àmbit pirinenc. Entre les activitats principals que organitza l'entitat hi ha el Cicle de Conferències d'Interès Pirinenc, la Nit d'Ànimes, la Setmana de la Ciència a Cerdanya, les Jornades d'Estudis Comarcals, el Festival Internacional de Cinema de Cerdanya, exposicions fotogràfiques, sortides guiades i la commemoració de diversos dies mundials (poesia, ocells, de la dona treballadora, astronomia, meteorologia...), així com les Trobades de Poesia i Música i la recuperació del Cant de la Sibil·la a Puigcerdà. L'entitat fou guardonada l'any 2015 amb el Premi Roser d'Or de la Vila de Puigcerdà per la seva contribució a la cultura de la Vila.

• Institut d’Estudis Ceretans: és una associació cultural sense ànim de lucre amb més de trenta anys. Creada inicialment per a la troballa, conservació i difusió del patrimoni històric i natural comarcal que va desembocar en els Col·loquis Internacionals d’Arqueologia de Puigcerdà, amb el temps també desenvolupa campanyes esdeveniments i actuacions d’enfortiment de la unitat comarcal.

• Joventuts Musicals de la Cerdanya: organitza cicles de concerts, concursos específics, cursos i altres activitats associatives adreçades a joves i a la música. En totes elles es comparteix una passió comú, la música, i la il·lusió de saber-se part d’un moviment internacional que creu en la cultura com a factor de riquesa i desenvolupament.

• Societat Gastronòmica del Pirineu: els seus objectius són l´estudi, la pràctica i la difusió de la gastronomia del Pirineu. La defensa de les tradicions culinàries de les comarques pirinenques.

• Associació Universitària de Cerdanya: amb la voluntat que Puigcerdà esdevingui punt de referència de cursos d'estiu a Catalunya, l'Ajuntament de Puigcerdà, Enginyeria-Arquitectura La Salle, la Universitat "Ramon Llull" i l'Associació Universitària de Cerdanya es coordinen anualment. Potencien la formació universitària dels estudiants de la comarca i premien la trajectòria acadèmica més brillant amb el Premi AUCER.

Altres entitats culturals de la comarca: Fundació Pirineu Cultura – Diables de l’Alt Urgell

Comunitari

• Associació Cultural Nous Ciutadans de la Cerdanya: Entre un 20% i un 30% de nouvinguts a la Cerdanya han tornat al seu país d'origen o han iniciat una nova vida en altres indrets de l'Estat o d'Europa. Aquesta entitat, presidida per Juan Amaro, es preocupa per aquesta realitat i fa de xarxa de suport als nouvinguts.

• Associació de Dones del Món Rural a la Cerdanya: des de fa 14 anys les responsables de l'entitat es refermen com a dones "fortes, treballadores, imaginatives, concil·liadores, arrelades a la terra, que mai no tenen un no per ajudar". Les dones cerdanes fan sovint crides i activitats per a continuar el foment d'aquests valors.

Altres entitats comunitàries de la comarca: Associació de Veïns de la Partida de Lívia i Voltants

Ambiental

• Plataforma Salvem La Molina: associació per la defensa del territori, que lluita des del 2009 per aconseguir un desenvolupament urbanístic sostenible i pel potencial econòmic i turístic del municipi d’Alp.

• Plataforma Salvem Pedra: la comarca de La Cerdanya ha patit en els darrers anys un increment molt elevat d'habitatges de segona residència, amb una gran especulació del sòl i poc respecte a l'entorn. Ciutadans han engegat accions per adreçar-se a tots aquells organismes oficials que disposen de les eines legals per impedir-ho.

• Acciónatura: entitat ecologista que treballa en projectes de recuperació i conservació de la biodiversitat; impulsa la creació d’una xarxa d’espais naturals protegits mitjançant la compra i arrendament de finques o els acords de custòdia, i desenvolupa iniciatives de sensibilització. Fa que la conservació dels valors naturals sigui compatible amb el seu ús públic i el seu aprofitament educatiu, i promou l’ecoturisme com a instrument per al desenvolupament. A Puigcerdà, fou l’entitat que va començar la campanya contra la tala d'arbres a l'avetosa de Riu.

• Progat Cerdanya: associació sense ànim de lucre dedicada a la protecció, especialment, del gat de carrer i a l’esterilització de colònies i a promoure i informar sobre els beneficis que aporta l’esterilització.

Altres entitats ambientals de la comarca: DEPANA (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural) - Grup d'Opinió de Cerdanya - Grups de l'Alt Segre (GAS) - PirineuFòrum (DEPANA-GAP) - Associació de veïns per la Defensa i la Conservació del Serrat de Bor - Escola Mediambiental Riudelaina

Social

• Casino Ceretà: inaugurat el 1893 a Puigcerdà, consta de dos grans espais, el teatre i el Casino, com a seu social. Al llarg dels anys ha tingut un pes social i cultural molt important, tant per als ceretans com per als estiuejants, sent un notable centre de tertúlies, així com de representacions teatrals, varietats i cinema.

• Club Excursionista Cerdanya (GREC): pels amants de la muntanya i el senderisme, els Pirineus són un paradís sense límits, o ben pocs. Les sortides en grup sempre són més divertides.

Internacional

• Consell Internacional Associatiu per la Protecció del Pirineu (CIAPP): les entitats de protecció de la natura al Pirineu andorrà, espanyol i francès, essencialment locals, i també regionals i nacionals s’apleguen anualment al col·loqui de la Comitè Internacional de les Associacions per a la Protecció dels Pirineus. Un exemple és la campanya conjunta per a la protecció de l’ós bru.

Principals activitats associatives de l’Alt Penedès

1. El camí cerdà de Sant Jaume: aquesta ruta segueix el primer Itinerari Cultural Europeu, sorgit del pelegrinatge a la ciutat gallega de Santiago de Compostel·la- al seu pas per la comarca de la Cerdanya. No és gaire llarga, però cal tenir presents les múltiples opcions de deixar el cotxe i caminar que ofereix el recorregut.

2. Parc dels Búnquers de Montellà i Martinet: on es construïren una sèrie de búnquers per construir una línia fortificada al llarg dels Pirineus, anomenada Línia Pirineus, des del cap de Creus fins al País Basc. Estan inclosos a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Diversos búnquers d'observació, de tir i d'artilleria units per passadissos subterranis excavats a la roca.

3. Festival de Música Antiga dels Pirineus: entre els mesos de juliol i agost, en una vintena de municipis del Pirineu català, el Principat d’Andorra i Catalunya Nord municipis es programen concerts, activitats i formació al voltant de la música medieval, renaixentista i barroca.

4. Festival Film Transfronterer: Aquest mes d’octubre a Estavar s’ha recuperat el certamen, engegat a la dècada dels noranta per una associació de veïns d’Estavar, Llívia, Osseja i Palau, entre altres, que actuaven de forma voluntària. Després que la darrera edició s’abandonés el 2001, una productora audiovisual i l’Ajuntament del municipi han impulsat de nou el festival de curtmetratges.

5. Festa de la Transhumància a Llívia: Antigament, el bestiar provinent de les comarques centrals de Catalunya caminava cap al Penedès quan arribava el fred, buscant un clima més suau. I a l’estiu, cavalls i vaques pujaven d’allí cap al Lluçanès i després cap a al llac de les Bouillouses, en el terme municipal de Llívia i en territori francès. El primer cap de setmana d'agost Llívia rememora aquesta activitat amb un seguit d'activitats culturals i lúdiques.

Si trobeu a faltar la vostra entitat podeu enviar un correu electrònic a info@xarxanet.org.