La celebració dels 20 anys de Xarxanet continua amb les entrevistes a redactores que han passat pel projecte i que han posat el seu granet de sorra per aconseguir aquesta fita del tercer sector de Catalunya. El torn és pel portal Cultural i una de les seves redactores, la Laura Casas. Ella va formar part de Xarxanet des de 2011 i fins a principis del 2015, coincidint amb la seva etapa a la Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC). Més tard, la FAC va assumir la coordinació del portal comunitari.

Durant la seva etapa a Xarxanet, Casas s'encarregava de redactar notícies i reportatges, gairebé sempre relacionades amb algun dels ateneus i entitats federades d'arreu de Catalunya. Ara, Casas és la responsable de comunicació de Lluïsos de Gràcia, motiu pel qual, encara ha mantingut contacte amb el projecte, aquesta vegada des de la banda de les entitats. Parlem amb ella perquè ens ofereixi la seva visió de Xarxanet, tant des de dins del projecte, com des de fora.

Com valores el teu pas per Xarxanet? Què vas aprendre?

Recordo que quan vaig aterrar a la Federació d'Ateneus l'any 2011 venia de viure uns anys fora i estava una mica desconnectada de la vida associativa catalana. Xarxanet va suposar per a mi una immersió total en l'associacionisme català i la seva diversitat i riquesa. També recordo que em va sorprendre molt la repercussió que tenien les notícies i vaig trencar amb la idea preconcebuda que aquest tipus d'informacions només interessen al mateix sector i col·lectiu.

En aquell moment Xarxanet començava la seva revolució interna amb una previsió de canvi de web, creixent en entitats col·laboradores i teixint noves formes de treball intern que ens feien assemblar bastant a una redacció de diari deslocalitzada. La veritat és que la feina que es feia des de l'equip de coordinació era espectacular. No tinc clar quanta gent érem redactant, però els circuits de comunicació i la gestió dels continguts va anar millorant i optimitzant-se a bon ritme.

"Em va sorprendre molt la repercussió que tenien les notícies de Xarxanet".

Recordes alguna anècdota del teu pas per Xarxanet?

Recordo que teníem unes reunions de consell de redacció setmanals on ens trobàvem virtualment per tal de repartir notícies, proposar temes i endreçar les portades temàtiques. M'agradava molt aquesta part, ja que la meva vocació de periodista s'havia vist truncada en passar-me al que, en aquella època considerava el "cantó fosc" o millor dit a la comunicació corporativa – una decisió que tants anys després veig molt positivament, però em generava alguns dubtes i contradiccions en aquell moment.

Era un moment de compartir i l'oportunitat de veure'ns, encara que fos virtualment (sense saber-ho ens estàvem anticipant al futur!), amb la resta de redactores i redactors, ja que estàvem deslocalitzades i només coincidíem totes un parell de vegades l'any a les formacions i activats conjuntes. Amb algunes companyes ens veiem més que amb altres, però era excepcional coincidir i, per tant, aquests moments de trobada ens feien sentir com un veritable diari i generaven molta unió i sentiment d'equip.

Són bons records, doncs.

També recordo els nervis de quan vam fer el canvi de web, la reestructuració dels portals i la redefinició del portal comunitari... i la campanya dels deu anys! En què vam fer girar una X de Xarxanet i de Xè aniversari per les entitats i vam demanar fotografies per fer un muntatge.

Quins eren els temes que es tractaven de manera més habitual al portal? Recordes algun tema o entrevista que vas fer?

La veritat és que els temes que acostumava a abordar estaven molt relacionats amb els ateneus i associacions culturals amb les quals tenia tracte des de la FAC. Hi havia des de notícies informatives sobre activitats, fins a premis, concursos, formacions que oferien i també alguns reportatges sobre accions més inspiradores, aniversari... Recordo especialment la campanya de captació de fons que van fer des del Centre Cultural El Social de Terrassa per aconseguir acabar les obres del seu teatre, la lluita de l'Odeon de Canet de Mar o el reportatge més en profunditat sobre ateneisme "Els ateneus a Catalunya: Dos segles d'història".

També m'agradaven molt els articles temàtics sobre comunicació corporativa o eines pràctiques per millorar la comunicació a les entitats i algun article d'opinió que ja vaig publicar posteriorment quan ja no estava vinculada com a redactora i que em fa especialment contenta.

Quines eren les principals inquietuds i preocupacions que et van transmetre les entitats durant aquells anys?

En general hi havia una necessitat de visibilitzar-se, donar-se a conèixer i explicar al món tot el que passava en aquestes associacions i entitats, moltes d'elles centenàries. En general els ateneus i associacions tenen una història llarga i generen un gran volum d'activitat que involucra a moltíssima gent. Són dinamitzadors de barris, pobles i ciutats. Però tot aquest potencial també va acompanyat d'estructures tècniques limitades, formades per juntes voluntàries i en el millor dels casos alguna persona contractada. Estructures que tot sovint no tenen capacitat per centrar-se a explicar cap a fora el que està passant.

I aquesta era una de les necessitats que detectava més, ja que el fet de tenir un espai com el portal de notícies de Xarxanet que els poses al centre, els expliqués i en visibilitzés les activitats, es contestava amb una molt bona ràtio de visites. Aquest fet demostrava, d'una banda, l'interès de les activitats que feien i de l'altra la necessitat real d'espais i d'altaveus per aquestes entitats.

"Detecto una presa de consciència de la importància d'invertir temps i recursos en comunicar".

Creus que les inquietuds i lluites de les entitats d'àmbit cultural han anat canviant durant aquest temps?

Penso que en deu anys hi ha hagut molt canvi. Com deia abans, millorar la comunicació era una de les preocupacions que més percebia i ara detecto una presa de consciència generalitzada de la importància d'invertir temps i recursos en comunicar cap a dins i cap a fora. Hi ha una major formació de les persones de les mateixes entitats per fer aquesta tasca – i en el millor dels casos apostant per contractar professionals – però també un accés a la tecnologia i a les eines de comunicació digital que han democratitzat la forma de comunicar.

Les xarxes socials han fet que moltes entitats es visibilitzin i es donin a conèixer. I portals com Xarxanet que potser, que fa deu anys eren dels pocs que oferien informació especialitzada de i per al sector associatiu, són ara un espai d'aprofundiment i contrast, amb recursos i eines enfocades al sector i extremadament útils i fiables.

Des que vas formar part de l'equip, a l'actualitat, com has vist l'evolució del portal, tant a nivell visual com de continguts?

He de confessar que el portal ha canviat tant que ja no recordo com era fa deu anys! Penso que abans hi havia més destacats els portals i tematitzades les notícies. Però la millora estètica i la forma com s'endrecen actualment els continguts resulta encertada, a través del cercador pots accedir a tota la informació i els recursos són fàcils de trobar. Penso que s'ha mantingut al dia de les tendències i necessitats de consum informatiu i usabilitat, i per això continua sent, vint anys després un portal de referència.

"Xarxanet s'ha mantingut al dia de les tendències i necessitats de consum informatiu i usabilitat".

Amb la teva experiència, i el teu actual lloc de feina, com valores la tasca que es fa a Xarxanet? Com creus que ajuda a les entitats?

Com a responsable de comunicació d'una entitat com és Lluïsos de Gràcia us tinc a contactes preferits a l'hora d'enviar les nostres comunicacions. I no és broma! Sé que us ho mirareu amb cura i en fareu difusió de la millor manera possible, ja sigui a través de l'agenda, una notícia o algun reportatge en profunditat. Per a mi és una eina bàsica de difusió dels projectes transversals de l'entitat i un portal de consulta obligat per saber què s'està coent al sector. També em semblen molt útils i m'agrada molt la newsletter setmanal, les temàtiques m'ajuden a estar al dia i a no perdre la connexió amb el que està passant més enllà de la meva entitat.

Considero que és una bona eina d'informació i difusió del sector, que ha sabut adaptar-se als canvis i necessitats de la comunicació de les entitats i de les persones consumidores de contingut, i que els vint anys que ara celebreu, no fan més que validar-ne la tasca. Per molts anys més!