Lídia Martin: "El que realment ens uneix és el sentiment vers la Festa Major de Vilafranca"

El Ball de Pastorets de Vilafranca és un ball que va començar amb els inicis de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, esdeveniment que se celebra en honor a Sant Fèlix, patró de la ciutat, del 29 d'agost al 2 de setembre. Amb els anys, però, aquest ball es va perdre i no es va poder recuperar fins a l'any 1980. "És un ball que representa el món agrari, dels pastors, del tot el que té a veure amb el camp, amb una indumentària pròpia de pastors, i amb balls i coreografies que simbolitzen aspectes d'aquest món", explica la Lídia Martín, presidenta del Ball de Pastorets de Vilafranca.

Malgrat que la seva activitat se centra sobretot a ballar durant la Festa Major de Vilafranca, el Ball de Pastorets de Vilafranca va participar en el 35è Aplec Internacional d'Adifolk que es va celebrar a la ciutat austríaca de Villach. Va ser el segon cop que la colla formés part en aquest esdeveniment, després de l'experiència a Torí l'any 2015. Parlem amb la Lídia sobre les característiques d'aquest ball, sobre la colla i la importància que té aquest ball així com el sentiment que desperta la Festa Major de Vilafranca per a elles, així com de la seva experiència a l'Aplec Internacional d'Adifolk.

Què caracteritza el Ball de Pastorets de Vilafranca?

És un ball mixt que està integrat per vint persones, deu nois i deu noies. No obstant això, les coreografies les ballen dotze, sis nois i sis noies, de manera que els que queden de reserva van rellevant els que ballen. Tenim set coreografies diferents, totes amb nom d'algun aspecte relacionat amb el món agrari i amb el món dels pastors de temps enrere.

Ballem un pal llarg, que d'alçada ens arriba al pit, aproximadament. Aquest pal està fet de fusta de boix. És de tres colors, vermell, verd i groc, i amb el mànec de color negre. Mentre ballem, fem picar el pal a terra o entre nosaltres, amb els companys i companyes, per sota la cama.

Què diferencia el ball de pastorets de Vilafranca d'altres balles de pastorets del vostre voltant o de les zones on es balla més, com el camp de Tarragona?

Potser destacaria dos vessants. El primer és que molts dels que hem vist piquen a l'aire, mentre que nosaltres, com t'he dit, piquem a terra i sempre per sota de la mateixa cama. És una cosa que quan veiem ens sorprèn bastant, perquè la tenim supernormalitzada. D'altra banda, potser parlaria de la indumentària. M'atreviria a dir que el de Vilafranca és un dels balls de pastorets que més indumentària i més complement té. A primera vista podem pensar que tots els balls de pastorets porten samarra, faixa, pantaló, camisa i, potser també, camalls. Però nosaltres li sumem altres peces com el sarró, la carabassa, el corbatí o el barret.

Pel que hem vist, els balls acostumen a variar bastant entre colles de pastorets de diferents zones. És a dir, nosaltres no tenim un ball que sigui propi com a tal, però al mateix temps sí, perquè, com et comento, en altres zones no ballen tal com el ballem nosaltres.

Qui forma l'entitat i quin perfil tenen?

L'entitat la formem literalment els balladors, aquests vint que són els que ballen. Tenim un president, un tresorer i un secretari, l'entitat està formada per comissions i ens organitzem tots per treballar de manera conjunta. Estem en una franja d'edat que va dels divuit als vint-i-vuit. Tots estem d'alguna forma arrelats a la Vila, arrelats al Penedès. Hem viscut la Festa Major des de fora, al llarg de tot a la nostra vida. I tots nosaltres, el que tenim en comú és el sentiment, el sentiment de voler-ne formar part des de dins.

Tots tenim altres coses, alguns treballen, altres estudien, però d'alguna forma tots ja formem part del món de l'associacionisme o monitoratge, que ja t'acosten a aquest món. Principalment, el que realment ens uneix a tots i totes, tot i ser molt diferents, és que, a part de ser joves, tenim un fort sentiment per la Festa Major. El concepte d'haver-la viscut tant de temps des de fora és el que et porta a voler-la viure des de dins.

"El concepte d'haver-la viscut tant de temps des de fora és el que et porta a voler-la viure des de dins".

De vegades feu convocatòries, a través de les xarxes socials, per recaptar gent pel ball. Quin requisit és essencial per formar-ne part?

El que demanem sempre és, evidentment, gent amb moltes ganes. Però això m'atreviria a dir que és innat. Tothom qui ve és perquè ja té aquest sentiment. Aleshores, no només demanem gent amb les ganes i l'emoció que ens lliga envers la Festa Major, sinó que també les ganes d'involucrar-se en un projecte que és 100% voluntari, no remunerat, que els traurà temps i que va més enllà del simple fet de ballar el 29, 30 i 31 d'agost a Vilafranca. Demanem, la disbauxa, l'alegria i el sentiment, i, d'altra banda, la responsabilitat de formar part d'un projecte voluntari.

Un dels reptes més habituals en les entitats és la manca aquest relleu generacional. En el vostre cas, però, arribeu a la gent jove sense problema.

Sí, de fet a Vilafranca sempre ho diem. No només en el Ball de Pastorets, sinó que en qualsevol dels balls de la Festa Major hi ha integrada gent molt jove. I això té molt a veure amb aquest sentiment que tots ja hem viscut des de petits. A Vilafranca també hi ha una cosa que jo, des del meu punt de vista, crec que va a favor, que és que tenim la Festa Major dels petits. El primer dels cinc dies de festa és el torn dels petits. Això el que provoca és que hi hagi un planter de nens i nenes que ho han viscut també des de ben petits i que ajuda a arrelar-se i connectar amb la festa.

Hi ha molta gent que vol entrar en algun dels balls de Festa Major. Les convocatòries que fem, gairebé sempre, i en la gran majoria dels balls, es presenten diverses persones. No és que et presentes i ja entres directament. I això és maco de veure, perquè veus moltíssima gent presentant-se per voler-ne formar part. I la gran majoria ben joves.

Queda clar que aquest no és un repte al qual us heu d'enfrontar, però ben segur que us heu enfrontat a d'altres.

El repte gros ha estat la pandèmia. Ja ha passat bastant de temps, però continuem parlant-ne perquè ens va afectar a diversos nivells. Al final, quan entres a formar part del ball, també tens previst estar un cert temps i la pandèmia, en aquest sentit, ho ha allargat tot. Alguns que potser ja ho hauríem d'haver deixat, potser seguim aquí. Per altra banda, els petits també es van veure afectats, ja que no han pogut veure o viure la Festa Major com cal en els darrers dos anys. Això ha provocat un desencant general per part dels més petits. De fet, l'any passat, van tenir problemes l'any passat en la Festa Major als petits, alguns grups no van sortir.

Aquest és el repte més important al qual ens hem afrontat, no m'atreviria a dir només el Ball de Pastorets a Vilafranca, sinó la Festa Major com a entitat. Nosaltres, com a ball, hem tingut la sort, i ho dic així, de no haver d'enfrontar cap repte més enllà d'intentar seguir tal com estàvem, mantenint l'alegria i les ganes de seguir. El repte de mantenir el ball en representació de la Vila.

Què n'espereu de l'Aplec Internacional?

Tenim moltes ganes, la veritat. Per començar, ja internament com a ball, penso que és una experiència superenriquidora. És una oportunitat per poder ensenyar el que nosaltres fem, i que per nosaltres ho significa gairebé tot. Ensenyar-ho més enllà de les fronteres vilafranquines. Per l'altra costat, de portes enfora, també penso que és una experiència brutal. És a dir, des del punt de vista d'una persona que no ha vist mai res similar i podrà gaudir una cosa que, insisteixo, per a nosaltres és tan normal i tan brutal alhora.

També et diria que és enriquidor en el sentit de descobrir el que es fa a la resta del país. Serem unes sis-centes participants de vint-i-cinc grups de diversos àmbits de cultura popular. Potser hem pogut veure altres formacions culturals i folklòriques de Catalunya, però no totes. Aleshores, jo crec que també estarà bé per conèixer i descobrir altres entitats i balls i cultura de Catalunya que nosaltres tampoc coneixem. Crec que és una experiència enriquidora 360.

A banda de sortir per Festa Major, dueu a terme altres activitats?

Tot i ser una associació, el Ball de Pastorets de Vilafranca té un objectiu molt clar, que és sortir per Festa Major. És veritat que també poden anar sorgint altres sortides, podem anar a ballar a algun altre poble o ciutat, però aquestes coses no les treballem gaire. Si ens criden, estarem encantades de poder actuar on sigui, però no és la nostra línia de treball principal. Ens centrem molt en la raó per la qual el ball existeix, en sortir per Festa Major i amb el que tot això suposa.

Encara que no ho sembli, és molta feina: preparació dels pals, la indumentària, el bon funcionament del grup, reunions amb l'Ajuntament, convocatòries, la gestió de la Festa Major dels petits... Totes les activitats principals que nosaltres fem van destinades a la representació del Ball de Pastorets a la Festa Major de Vilafranca.

"Participar en el Ball de Pastorets vol dir viure la Festa Major de Vilafranca amb més emoció i il·lusió".

Què significa per tu el Ball de Pastorets, la Festa Major i Vilafranca?

Per a mi, com a Vilafranquina tota la vida, la Festa Major és un sentiment. És una cosa que o es viu o costa molt d'entendre. La gent que es mou en el món de la cultura sap que som uns enamorats i uns fanàtics de la nostra Festa Major, esperem tot l'any que arribi. Jo ho he viscut tota la vida, des de petita formant part de la Festa Major dels Petits. De fet, a casa tots tenim la foto amb el drac de Vilafranca perquè per nosaltres és una cosa inexplicable. Formar part del Ball de Pastorets vol dir formar part de la Festa Major per dins, veure com funciona i viure-la encara amb més emoció i il·lusió.

Quant al Ball de Pastorets, què puc dir, a mi m'agrada molt. Sempre he tingut clar que volia ballar el Ball de Pastorets. És un ball enèrgic, que demana molt, és molt físic i viu també. M'agrada molt perquè l'energia que intentem projectar és d'alegria, d'energia, de venir a donar-ho tot i passar-nos-ho bé i viure aquests cinc millors dies de l'any de la millor manera. Són cinc dies en què sembla que res pugui passar, i en els quals ens oblidem de tot. Gaudim i estimem la nostra vila.