La cultura popular i tradicional catalana té una cita amb la ciutat austríaca de Villach. I és que serà allà on se celebrarà, del 16 al 18 de juny, l'Aplec Internacional d'Adifolk, un esdeveniment que, any rere any, porta un tastet de la cultura del nostre país a una ciutat del món. La programació estarà farcida d'espectacles duts a terme per vint-i-cinc entitats i colles de diversos àmbits, com ara gegants, sardanes, castells, corals, bestiari festiu, ball de seguici, esbarts, diables i altres tradicions catalanes.

Un dels grups que hi participaran serà la colla sardanista Aires Gironins, entitat que repeteix presència en l'aplec després d'haver participat l'any 2012 a Cracòvia, el 2013 a Verona i el 2022 a Elvas. Sorgida l'any 2006, Aires Gironins forma part del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEIEG) sent l'única colla sardanista de la ciutat de Girona. Parlem amb la Maria Àngels Salip, responsable de la secció de sardanes del GEIEG i una de les impulsores de la colla.

Com ha estat la trajectòria d'Aires Gironins des que va començar la seva activitat?

Molt bona. Als inicis, la colla estava formada per gent amb experiència, però també per gent que no havia ballat abans en colla. Vam començar a ballar en alguns concursos abans de participar, com a colla veterana, al Campionat Territorial de Colles Sardanistes de les Comarques Gironines l'any 2007. Una mica més tard ja vam participar en el Campionat de Catalunya on hem tingut èxit en la categoria Punts Lliures, que és el que més ens agrada i en el qual hem treballat més. Des de llavors hem obtingut nou campionats de punts lliures en la categoria veterana.

Qui forma Aires Gironins?

Som gent gairebé de tot arreu. Aires Gironins és una colla veterana, és a dir, formada per dansaires majors de quaranta anys, tot i que comptem amb alguns membres una mica més joves que es troben en la vintena. A més, dins del GEIEG tenim una altra colla que va començar l'any passat a fer les seves piruetes. És la colla Sempre Endavant, nom que coincideix amb la insígnia d'Aires Gironins. En aquest cas, hi ha membres entre dotze i quinze anys, i un més de setze. Sempre Endavant es troba ara preparant-se per anar a campionats.

Tenim moltes ganes de seguir i de poder tenir encara més jovent dins de les nostres colles. La participació del jovent a les colles sardanistes és un gran repte, així que crec que la imatge que oferim és molt bona. Treballem per fer venir ganes la gent de sumar-s'hi.

A Girona, el relleu generacional va tenir una aturada impressionant. Se'n va perdre tota una generació. Algunes de les persones que van formar part dels anys d'apogeu de les colles sardanistes de Girona ja tenen nets que podrien ballar sardanes, de competició i tot. Però els joves que estan venint ara no són ni fills ni nets d'aquell temps. Aquest jovent que ens ha entrat els agrada ballar sardanes, però tenen moltes altres activitats i és difícil gestionar-ho perquè s'apuntin al campionat i vagin fent coses.

Tot i això, déu-n'hi-do amb aquest any que portem amb Sempre Endavant. Primer en van entrar cinc, i s'hi van anar sumant més joves a poc a poc, d'un en un. Tenen projectes macos, els agrada Lluïment, però també Punts Lliures. Ara fa uns dies van obrir i tancar un espectacle a Celrà, Girona, amb una sardana de Lluïment, una mica combinada amb Punts Lliures, i una de Punts Lliures amb contemporània que va ser un èxit. Esperem que el jovent s'hi vagi sumant perquè els veterans cada vegada som més veterans.

"Esperem que el jovent s'hi vagi sumant perquè els veterans cada vegada som més veterans".

Aquesta aturada de la qual ens parles és la conseqüència que desapareguessin les colles a la ciutat de Girona?

Doncs sí. Es van perdre. Durant un temps, al GEIEG vam arribar a coincidir tres o quatre colles. Pràcticament en va quedar una que, poc després, es va anar dedicant una mica més a altres danses, i es va acabar. Hi va haver una gent veterana, amb ganes, que va continuar i va ser llavors quan jo vaig agafar el relleu. I des del 2007 que he estat treballant i intentant fer colles joves. Fa uns anys vam aconseguir tenir-ne una, vam estar un parell d'anys, però no va durar gaire més.

Quina és la salut d'Aires Gironins?

Tenim força activitat i tenim moltes ganes, així que crec que tenim bona salut. Com he dit abans, no podem dir que la majoria siguem gironins, perquè no ho som. Tenim gent de tot arreu: del Baix Empordà, del Pla de l'Estany, del Maresme... Però el que sí que fem és entrenar a Girona, al GEIEG.

"Tenim força activitat i tenim moltes ganes, així que crec que tenim bona salut".

Enguany participeu en l'Aplec Internacional d'Adifolk a Villach. Què n'espereu?

Sempre que hem pogut, i ens han acceptat, hem demanat d'anar-hi. Ens fa molta il·lusió precisament per poder ensenyar el que fem aquí, que en el nostre cas són les ballades de sardanes. Inclús, farem una mena de tallers per ensenyar a ballar-les. Els sardanistes ja ens encarregarem d'agafar gent perquè s'hi animin. Catalunya som un país turístic, per tant, si venen aquí de vacances, em sembla molt encertat que vagin coneixent el que és, la nostra cultura, i, en el nostre cas, les sardanes.

No és el primer cop que hi participeu. Com va ser l'experiència en altres aplecs?

El primer any en el qual vam participar va ser el 2010, a Cracòvia (Polònia); l'any 2013 vam participar a Verona (Itàlia), que la recordo com una experiència molt maca; i l'any passat a Elvas (Portugal). A banda d'això, alguns hem anat de públic en altres ocasions. I en general, ens agrada molt, el muntatge i el fantàstic espectacle de totes les colles i entitats que hi participen.

Hi ha espectacles d'entitats de ball de bastons, corals, castelleres, sardanistes, gegants, correfocs... i tot en un ambient de festa major, amb la seva festa de cloenda i tot. A Catalunya tenim molta cultura popular i, de vegades, des d'aquí molts de nosaltres no ens acabem d'adonar. Però quan som allà, i ens trobem tots els àmbits de cultura popular alhora, ho veiem i pensem "déu-n'hi-do, quina cultura més rica que tenim". En definitiva, ho gaudim molt, juntament amb la resta de grups.

I com reacciona la gent dels països que visiteu?

La resposta és positiva. Moltes vegades també depèn dels espais on es desenvolupen les activitats, del temps que fa i de l'època de l'any en el qual se celebra. A Elvas feia moltíssima calor i el poble no era gaire gran, però vam ser-hi totes les entitats i colles a una mateixa plaça i la gent es va animar molt a participar. A Verona, com era més gran, vam fer més cercaviles, i vam veure més gent, ja que les activitats les vam fer en diferents espais.

A Villach veure'm, perquè la celebració de l'Aplec coincidirà amb les seves festes, així que suposo que entrarem molt de ple. Ells amb nosaltres i nosaltres amb ells.

Com veu l'estat de la sardana actualment?

Aires Gironins tenim el costum d'anar a ballades, aplecs, concursos i altres activitats. I, habitualment, la visió general és que això s'acaba, però al final anem continuant. Cada vegada es veu gent més gran, és cert, però també es veuen joves que van participant. És veritat que darrerament hi ha hagut una davallada bastant important. Diuen que la pandèmia va fer molt de mal, és bastant cert, no ens enganyem. Però crec que moltes vegades són etapes.

En tot cas, crec que la sardana no està al lloc que es mereix. Potser perquè no sabem fer-ho, no sabria dir-te, perquè si ho sabéssim fer, ja ho tindríem arreglat. Ho parlem molt entre nosaltres. Als aplecs veus un parell de colles joves i la resta gent gran. També és cert que hi ha caps de setmana que se celebren diversos aplecs alhora i les colles s'han de repartir. Abans estàvem més junts, i potser era per això que es veia més gent. Però és cert que falta jovent.

Ara per ara, el 'CotixCoti', dels The Tyets, fa sonar la sardana arreu. Aquest fenomen pot ajudar al fet que el jovent s'hi sumi?

Quan ens trobem assagem totes les sardanes i, darrerament, quan acabem, ballem el 'CotixCoti' com a sardana perquè ens fa gràcia. Tant de bo, que és el que desitgem, tot aquest jovent que està a les discoteques es posi a ballar sardanes amb aquesta cançó. A alguns ja se'ls veuen al carrer, que ho intenten. Esperem que no sigui una flor d'estiu. Però sigui com sigui l'aprofitarem. Abans quan deies la paraula sardana, la gent ja es posava a córrer. Hem passat d'una època en què tothom la volia ballar després d'estar prohibida, a ser una cosa de gent gran.

Jo sempre he estat molt positiva i he pensat que la sardana no s'acabarà. El que hem d'intentar és que no acabi a un teatre per ensenyar que el que es mostra era una sardana. Que continuï ballant-se a les places, que hi hagi jovent que la ballin i que l'interpretin tal com els músics la toquen. És una dansa molt completa i la gent l'hauria de provar, tastar-la i després dir si li agrada o no. Hi ha joves que l'estan tastant a la seva manera. Es gaudeix quan hi entres, però hi has d'entrar.

Què significa la sardana per a vostè?

Això és molt difícil de respondre. Són aquestes coses que dius "la sardana és la meva vida". Però no, no és la meva vida. Així i tot, sí que és cert que ha estat un factor molt important de la meva vida. Per a mi la sardana és gaudir, escoltar, ballar, interactuar amb altra gent... És com un acte social, en el qual ens donem les mans i fem una rotllana. Ho gaudim molt. És una dansa molt sana i la recomanaria a tothom.