Dalmau de Queralt i Elionor de Pallars, senyor i senyora feudal de la vila tarragonina del Catllar, després de més de sis-cents anys, encara trepitgen els carrers i places d’arreu del territori gràcies a la seva representació gegantera de la mà de la colla Gegants i Grallers del Catllar, de la qual són els gegants nous. Varen ser dissenyats per l’escultor Manel Llauradó, i formen part de la petita família de capgrossos, grallers i timbalers del Catllar.

Amb inici el 1982, la colla porta en actiu més de quaranta anys i, actualment, la seva missió principal és treballar per a la tradició gegantera i per a promoure el relleu generacional del grup, un dels reptes més habituals que encara el món de la cultura popular. Tot i això, l’activitat de la colla és dinàmica, amb unes vint sortides per any, entre les que aquest any s'inclou la participació en la jornada Ciutat Gegantera. Enguany, també participaran en l’Aplec Internacional d’Adifolk de Villach, a Àustria.

Hem parlat amb el cap de colla, Mariano Ortiz, per conèixer en profunditat el recorregut dels Gegants i Grallers del Catllar.

Quins són els inicis de la colla?

Cap a l’any 1980, unes dones voluntàries del poble van confeccionar sis capgrossos. Com que els va agradar l’experiència, van decidir continuar i van acabar creant una cuca, uns cavallets, un bou… i dos anys més tard es van atrevir a construir els primers gegants de la colla, en Nicasi i la Joana, que són els dos patrons del Catllar.

La colla va començar a funcionar amb aquests gegants, que es movien pels pobles del voltant. Sí que és veritat que vàrem patir un punt d’inflexió en què la cosa es va anar desinflant... i en Nicasi i la Joana van quedar parats durant uns anys.

Com vau aconseguir tirar endavant i preservar la colla?

El 2003, un grup de joves es va animar a tirar-ho endavant. Es van formar dues colles, la de gegants i la de grallers. Fins aleshores, els gegants del Catllar sempre sortien amb grallers i timbalers de fora de la vila. La cosa va començar a funcionar i va agafar molta embranzida, motiu pel qual varen néixer els gegants nous, Elionor de Pallars i Dalmau de Queralt, els quals representen personatges de la història local del Catllar de finals del segle quinze. Els seus padrins són els Gegants Moros de Tarragona.

Aquests són els que sortien a les cercaviles de fora el poble, mentre que els gegants vells es quedaven al Catllar. Més o menys farà uns deu anys, es va decidir que s'agrupessin els grallers i els gegants de la vila i, a partir d’aquí, sorgeix el nostre nom actual, Colla de gegants i grallers del Catllar.

A part dels gegants vells i nous, amb quins elements més compteu?

Doncs gràcies a l’acord que teníem amb la regidoria d'Ensenyament de l'ajuntament, al llarg del curs escolar 2017-2018 vàrem col·laborar amb l’Escola l’Agulla del Catllar per dur a terme la creació i incorporació de cinc capgrossos. Emmarcat en l'assignatura de Plàstica, es va crear un concurs de disseny de capgrossos entre l'alumnat de l'ESO. Les joves que el van guanyar, van poder batejar els nous elements.

La configuració d’aquests la va dur a terme l’escultor Sergi Iglesias i la roba la van confeccionar les voluntàries de l'Associació de Dones del Catllar. Va ser el 2018 quan aquests cinc nou capgrossos van quedar inaugurats. Són: la Rosa, una vilatana del poble; en Pep, un pagès que cultiva raïm, olives i ametlles; el Bufó Catllaric, pertanyent a la cort del castell del Catllar; en Sant Nicaset, el qual representa el patró de la vila, i l'Úrsula, una bruixa.

A part de la imatgeria festiva nova, la vostra família conserva la tradicional.

Sí. Com he comentat anteriorment, amb l'objectiu d'amenitzar la Festa Major local, l'any 1980, un grup de dones voluntàries van crear cinc capgrossos, que encara ballen amb nosaltres. Han estat restaurats en diverses ocasions, amb l'ajuda de les mateixes dones del poble que van ajudar en la seva creació. Aquests són l'Índia, el Mickey, el Pallasso, la Negreta i l’àvia.

"Els primers gegants de la colla van ser en Nicasi i la Joana, els dos patrons del Catllar"

Quin és l’estat actual dels Gegants i Grallers del Catllar?

El primer cap de colla i l’únic que havíem tingut fins a la data, en Nasi, ens va deixar. L’any 2021 li vam dedicar un gran homenatge. La nova junta vam voler donar-li un impuls nou a la colla i, últimament intentem, sempre que es pot, treure els dos gegants nous, els cinc capgrossos vells, que són els que porta la canalla, i els cinc capgrossos nous, portats per adults. Amb aquests elements organitzem totes les nostres sortides i participacions. Per exemple, un esdeveniment que tenim al calendari és l’Aplec Internacional d’Adifolk d’enguany.

Els gegants vells, com he comentat abans, no surten del poble, a no ser que se’ns ho demani expressament. Jo crec que la colla està molt viva. Actualment, comptem amb aproximadament vint-i-tres famílies al grup.

La pandèmia no us va aturar.

No, sempre hem intentat reinventar-nos, adaptar-nos i tirar endavant. De fet, durant aquesta època més complicada, vàrem organitzar una exposició itinerant dels gegants del Baix Gaià. Ens vam posar en contacte amb totes les colles geganteres dels pobles de la zona i tothom va estar encantat de participar-hi.

Cada cap de setmana, tots els gegants estaven exposats a una població diferent, perquè la ciutadania pogués visitar-los. No vàrem cobrar entrada, però ubicàvem una caixa per a posar-hi la voluntat. Tots els ingressos recaptats els vam donar a la Marató de TV3. I quan encara no es podien celebrar cercaviles per les restriccions, nosaltres organitzàvem actes, ballades, coreografies… immòbils, amb el públic assegut a les cadires.

A més, vau mobilitzar un gran nombre de persones gràcies a l’homenatge a en Nasi, veritat?

Exacte. Vam acabar organitzant una diada que va començar al matí i la donàvem per tancada a les onze de la nit. Van participar colles castelleres, es va celebrar un dinar popular, un homenatge institucional al teatre del poble, va haver-hi diferents activitats, dos concerts… i la colla Diables del Catllar i del drac de la Pobla de Montornès també van assistir-hi. Va ser una jornada molt completa.

Clar, per una colla com nosaltres tot això és molta feina. Tanmateix, l'any passat vam fer vint sortides, que no són poques. Aquest any, si no arribem a les vint, crec que poc faltarà i hem tingut l'oportunitat de participar en esdeveniments significatius, com la jornada 'Ciutat Gegantera 2023', que s'ha celebrat a Santa Coloma de Gramenet.

Com encareu la vostra participació en l’Aplec Internacional d’Adifolk, enguany celebrat a la població austríaca de Villach?

Jo li tinc una mica de por, personalment. El 2021, per exemple, ho vam viure envoltats d’unes circumstàncies diferents, perquè just acabàvem de sortir d’una pandèmia i la gent tenia moltes ganes de festa. Em preocupa que la colla compari l’anterior edició amb aquesta, és difícil de superar el que vam viure a l’Alguer. Estic una mica a l’expectativa del que pugui passar.

Quant al treball previ, la veritat és que molt bé. Per sort, la colla sempre respon i sempre està disposada a treballar.

Des del vostre punt de vista, quin és l’estat de salut actual del món geganter a Catalunya?

Crec que la situació és difícil perquè, almenys a les colles de la nostra zona, manquen portadors. Els que formem part del món fem soroll, ens movem molt, intentem participar en totes les sortides i activitats que ens proposen… però, personalment, crec que hi ha moltes colles agafades amb pinces.

Afició als gegants hi ha i no en falta, això sí. Qualsevol acte que celebrem aquí al poble, la gent sempre respon, però és una resposta purament d’espectador, de venir a gaudir-ho com a assistent. La cultura popular agrada i està en auge, però necessitem algú que faci feina, i és el que la gent no vol, aquest compromís amb una colla.

Quins són els vostres reptes actuals? Us trobeu immersos en aquesta problemàtica?

Sí. El que més ens preocupa és el relleu generacional, perquè tenim molts portadors que són grans. Una de les raons per la qual estem promocionant els capgrossos, portats pels infants, és perquè entri canalla i arrossegui els pares.

El gran repte que tenim és el d’aconseguir quatre o cinc nous portadors. Si volem mantenir el ritme de la colla, aquestes vint sortides anuals, aproximadament, necessitem gent. Aquest és el nostre gran repte, ampliar la colla.