Marina Alaminos: "La Garrinada és un espai per establir vincles i apostar pel teixit associatiu i la cultura"

La gent d'Argentona, sobretot el jovent, espera amb moltes ganes que arribi el 4, 5 i 6 d'agost per viure un any més la Garrinada, una festa en què es programen una sèrie de concerts i activitats per a tots els públics i que enguany arriba a la vint-i-tresena edició. És un esdeveniment emmarcat en la festa major d'aquest municipi del Maresme, però amb la diferència que està autogestionat per les joves.

Hem parlat amb la Marina Alaminos, presidenta de l'Associació La Garrinada, per conèixer més sobre el cartell musical d'aquest 2023 i les activitats que se celebren, així com per fer un repàs de com va néixer aquesta iniciativa tan consolidada a la població.

Mirant el cartell a primer cop d'ull es pot veure que és molt divers pel que fa a les actuacions. Es buscava que fos així o ha sortit sense planejar-ho?

Som una festa feta per a Argentona i, per tant, també per al jovent d'Argentona. I sabem que el jovent és divers i els grups musicals ho són. A l'hora de programar sempre intentem molt fer-ho amb aquesta consciència i sobretot també apostant perquè hi hagi grups de música en català.

Tenim molts grups sobre la taula i anem mirant d'encaixar de manera que tinguin un sentit lògic, però tenint en compte que tothom pugui trobar el seu espai a la festa sigui quin sigui el seu estil de música preferit.

Com a caps de cartell hi ha The Tyets, Figa Flawas, Nena Daconte, Al·lèrgiques al pol·len… És una aposta pel talent jove musical i artístic?

És un dels pilars fonamentals de la Garrinada a l'hora de programar. Sempre intentem trobar molts espais per a grups emergents i de quilòmetre zero (com Remolke, que són de la comarca) i que la Garrinada sigui una ocasió on puguin créixer i trobar el seu lloc. També tenim altres que potser són més freqüents a les festes majors, com podrien ser Figa Flawas o The Tyets.

I després, òbviament, busquem alguna persona que tingui més experiència que, aquest any, és Nena Daconte. Normalment, no programem grups de l'estil de Nena Daconte, que va tenir el seu boom fa més anys i que ara ha tornat amb molta força. Això és una cosa més nova d'aquest any, recuperar grups que potser han marcat més la infància del jovent i que la gent que ronda la trentena tingui el seu lloc a la nostra festa.

El dia 5 d'agost està programada la 'Tarda Popular'. En què consisteix?

Va néixer als 2000 i hi havia activitats a les tardes per a la gent d'Argentona, però es va difuminar una mica. Arran de la pandèmia, fa un parell d'anys, vam dir de recuperar-ho, fer-ho amb la gent del poble i amb tots aquests concursos mítics que van marcar les persones de trenta i quaranta anys que anaven a les primeres Garrinades i començaven a sortir de festa. Va tenir molt èxit.

Es fa en una pista de bàsquet més petita, on es fan totes aquestes activitats com el concurs de crits, l'aixecament de 'caipis', bingo musical… És una tarda molt maca, hi ha famílies que venen amb nens i recorden una mica les primeres edicions i és una manera de recuperar l'essència, els orígens i reivindicar la Garrinada com una activitat essencialment argentonina i arrelada a la festa major.

L'endemà, el 6 d'agost, hi ha un dels actes destacats, que és la 'Gran Caipirinyada popular'. Què s'hi trobarà la gent que vingui?

Doncs la 'Gran Caipirinyada' no pot faltar perquè fa moltes edicions que es fa, està consagradíssima i és molt divertida. De fet, ho definiríem com a una de les activitats estrella. Venia Miquel del Roig, ara ja no, però ve l'Orquestra Mitjanit, que és un grup de versions, i bàsicament es gaudeix de la música i d'aquesta beguda que no està molt carregada d'alcohol, ni de bon tros, perquè tampoc no voldríem aquí que ningú prengués mal!

A la 'Gran Caipirinyada popular' ve tot el jovent, tothom porta la mateixa samarreta de la Garrinada i és el moment de cantar les cançons de festa major que tots ens han marcat i fer unes caipirinyes. Sobretot, jo crec que el que defineix aquesta activitat que està tan arrelada és el bon rotllo.

"Vam veure que la festa te la fan si no te la fas tu, i no sempre te la fan com t'agradaria que te la fessin".

Per donar suport a l'equip organitzatiu, busqueu voluntàries. Quantes en necessiteu?

Les voluntàries són un dels punts més importants de la Garrinada. Som una festa autogestionada que va néixer perquè el jovent d'Argentona vam decidir que la festa te la fan si no te la fas tu, i no sempre te la fan com t'agradaria que te la fessin. Calen moltíssimes mans, més o menys, un centenar de voluntàries per al conjunt de comissions que tenim actives. El formulari es pot trobar al nostre Instagram i a finals de juliol el tanquem perquè sempre hi ha moltes peticions. Això és un dels símptomes del bon estat de salut de la festa.

Es pot apuntar qui vulgui, no cal tenir experiència, totes hem viscut una primera Garrinada des de dins com a organització i com a voluntàries, totes les mans són benvingudes. La gent normalment s'apunta amb el seu grup d'amigues, trien quin torn els va millor i quines tasques els hi ve de gust fer.

Es pot dir que és una manera de fomentar el col·lectiu i de fer pinya al poble.

Clar, aquesta és la nostra filosofia, que la Garrinada sigui un espai on teixir vincles, on apostar pel teixit associatiu argentoní i per la cultura. Som això, un grup d'amigues amb ganes de fer nostra la festa, d'implicar-nos i això és el més important a l'hora de fer de voluntàries, passar una bona estona, conèixer gent que no coneixes, però que comparteixes una Garrinada. És un projecte que va més enllà dels concerts i la diversió de festa major, ja que uneix persones amb uns gustos i uns altres.

La Garrinada està emmarcada dins la Festa Major d'Argentona, però autogestionada pel jovent. Com va néixer aquesta iniciativa?

La iniciativa va néixer el 1999 quan un grup de joves del poble no estava del tot d'acord amb el que es programava i van dir "doncs fem nosaltres la nostra festa" de manera autogestionada: muntar un escenari, contractar grups... Es va fer d'una manera molt casolana. A partir d'aquí es va anar professionalitzant, per dir-ho així, perquè moltes d'elles estaven vinculades a aquest món de manera laboral, o s'hi van anar vinculant, i així la Garrinada va anar prenent forma.

Però l'essència sempre ha estat la mateixa: el jovent del poble, que de manera autogestionada, i òbviament, comptant amb el suport de l'Ajuntament, ha muntat la seva festa i arran d'això s'han anat convertint en una entitat com a tal, demanant ajudes i subvencions, etc.

Hi ha relleu? Gent que s'hi vulgui implicar uns quants anys més?

El relleu generacional és importantíssim, més que res, perquè és un lloc, ara mateix, on conflueix gent de vint-i-vuit o vint-i-nou anys amb qui acaben d'entrar, que potser en tenen divuit o dinou. Per tant, un espai on les més joves aprenen de les més grans.

Per sort, a Argentona el teixit associatiu és molt viu, però sí que és veritat que per mantenir viva la festa hem de conscienciar-nos totes plegades. Aquest vessant el treballem molt anant a l'institut a fer xerrades per explicar què és la festa perquè les diferents generacions puguin anar passant i puguin formar la festa tal com a elles els vingui de gust, els hi agradi i les motivi.

Per què el nom de Garrinada?

A Argentona gira tot entorn a la figura del porc, dels garrins. Als argentonins, per exemple, ens diuen 'picatruges', els Diables també tenen la seva figura de la truja… Tot està molt vinculat amb això. A més, fa molts anys hi havia una associació que es deia 'La triquinosi'.