Noemí Fernández: "Després de 600 anys, encara som el primer focus de rebuig"

Noemí Fernández és tècnica coordinadora del servei d'assessorament jurídic de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, activista i estudiant de dret.

Amb quina missió va néixer l'entitat?

Al 1987 es va intentar crear una federació perquè es considerava important englobar els interessos de les associacions en defensa dels interessos del Poble Gitano. Però no va ser fins al 1991 quan va néixer la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya. Des de l'inici, l'objectiu ha estat promocionar el Poble gitano a nivell social, cultural i humà per tal d’aconseguir la igualtat efectiva en drets i deures tot mantenint la identitat pròpia del nostre poble. La FAGiC intenta cobrir les necessitats de la població gitana: diferents tipus de mediació, assessorament jurídic, assessorament i acompanyament en matèria d’habitatge, inserció social i laboral, especialment amb nens i joves s’emfatitzen els esforços en l'etapa escolar, formativa i les primeres relacions laborals i, també realitzem estudis de recerca en diferents àmbits. 

Porteu 25 anys contribuint al desenvolupament del poble gitano. Quines són les vostres principals línies d'acció?

La Federació compta amb set vicepresidències que identifiquen les següents línies d’actuació: política i comunicació, joventut, cultura, dona, educació, esports, habitatge i economia. Actualment comptem amb projectes que treballen totes les àrees abans esmentades. A banda de donar suport a les entitats federades amb els seus projectes, la Federació també treballa projectes europeus, voluntariat europeu, mediadors cívico-comunitaris, agents cívics al barri de la Mina, mediadors al TRAM Besós, assessorament jurídic, el projecte "Barsani", que treballa amb persones gitanes  que es troben en situació privació de llibertat i el seu entorn. A l’àrea de salut, tenim el programa "I de tu, qui pren cura?", que es basa en tres línies: formació a professionals en cultura gitana, promoció de salut a dones en risc d’exclusió social i formació a joves gitanes com a agents de salut amb una orientació més professionalitzada.

També comptem amb el projecte "Kerav Butji", que treballa per a la inserció laboral de persones gitanes fent ressò en el col·lectiu jove. A l’àrea social, comptem amb projectes que tracten d’inserir socialment a persones amb risc d’exclusió per a que aconsegueixin unes millors condicions, també s'orienta i es dóna suport a les famílies amb problemes d'accés a l'habitatge. Treballem l’associacionisme gitano català; gestionem el punt "Omnia" de Gràcia, on nens, joves i grans poden fer un bon us i aprendre eines informàtiques. Aquest any estem duent a terme el projecte "Sam Roma Sam Manusha", que es centra en la participació política dels joves gitanos barcelonins, si són actius o no, si tenen espais adequats i quina percepció tenen de la política.

A banda dels projectes, la FAGiC compta amb dues exposicions disponibles per a tothom: “Com tu”, que explica com és el poble gitano i “Prorrajmos”, que mostra el genocidi patit pel poble gitano durant la II Guerra Mundial. També realitzem tres activitats anuals on es tracta d’apropar la cultura gitana i fer difusió de la mateixa, les Jornades de Cultura Gitana, els Premis FAGiC i, el 8 d’abril, celebrem el Dia Internacional del Poble Gitano.

En què consisteix el programa "Vine amb nosaltres" (Avem Amensa)?

Aquest projecte subvencionat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, reforça l’associacionisme gitano arreu de Catalunya. Té cinc línies d’actuació: l’atenció social al poble gitano, la unitat del poble gitano mitjançant una plataforma de treball, l’associacionisme, la promoció de la dona gitana i la promoció de la joventut.

"El poble gitano es el més discriminat d’Europa i fins un 46% dels europeus afirma que no es sent a gust treballant amb una persona gitana".

Creus que el poble gitano a Catalunya conviu amb estigmes? Quins?

El poble gitano, tot i perdre gran part del seus trets identitaris com són la llengua, vestuari, cultura i tradicions, després de 600 anys encara som el primer focus de rebuig. Segons l’eurobaròmetre sobre discriminació, el poble gitano es el més discriminat d’Europa i fins un 46% dels europeus afirma que no es sent a gust treballant amb una persona gitana. Un informe del CIS afirma que un de cada quatre pares no vol que el seu fill/a vagi a l’escola amb infants i jove gitanos. Una enquesta realitzada l’any 2012 a diferents centres escolars al barri d’Hostafrancs (barri tradicionalment amb una alta densitat de població gitana) indica que el segon problema que més preocupa als joves és la convivència amb gitanos, després de la brutícia a l’espai públic. Encara ens costa accedir amb normalitat a un treball o trobar un habitatge sense que els prejudicis que ens col·loquen ens dificultin tot. Per a la resta, som ganduls, analfabets, lladres, criminals.. Només hem de veure la definició que el diccionaris ens atorguen.

"Combatem els estigmes mitjançant projectes de sensibilització i conscienciació, sobretot, amb els infants i joves gitanos per a que no permetin vulneracions dels seus drets".

Com els combateu?

Des de la FAGiC combatem els estigmes mitjançant projectes de sensibilització i conscienciació, sobretot, amb els infants i joves gitanos per a que no permetin vulneracions dels seus drets. També fem campanyes en xarxes socials com ara Facebook i Youtube. Pertanyem a moltes xarxes, locals i europees per lluitar contra la discriminació en general, no només del poble gitano.

Quins reconeixements heu fet a l'edició dels Premis FAGIC 2016?

El passat 9 de desembre hem commemorat el 25è aniversari de la Federació. Enguany hem premiat a les persones que han fet possible la tasca de l'entitat; hem reconegut la trajectòria dels antics presidents de l’entitat: Manuel Heredia, José Santos, Manuel Fernández i Juana Fernández (fundadors). També han rebut un reconeixement el Consell Municipal del Poble Gitano; l'Anna Simó i el Departament de Treball, Afers Socials i Família, per a la seva implicació en la trajectòria de la Federació.

Quins reptes de futur té l'entitat?

La Federació no es cansarà de lluitar per aconseguir que es facin efectius aspectes tant essencials i inherents a les persones com ara la justícia social. Volem que la igualtat d’oportunitats del poble gitano sigui un fet.