L'Aplec Internacional d'Adifolk és un esdeveniment anual que té com a objectiu donar a conèixer arreu d'Europa la cultura popular catalana. Però aquesta mostra, que enguany celebra la seva 34a edició a Elvas (Portugal), del 26 al 28 d'agost, també dona l'oportunitat a les colles i entitats culturals participants de tot el territori a mostrar la seva activitat i art, així com conèixer altres entitats i intercanviar visions amb la possibilitat de generar sinergies que esdevinguin interessants projectes futurs.

Una de les colles que serà present a Elvas és la Colla Gegantera i Grallera de Bellvís. Parlem amb el seu president, el Pere Baiges, sobre l'entitat, la seva història, els gegants, els gegantons i sobre la seva presència a la 34a edició de l'Aplec Internacional d'Adifolk.

Quina és la història de la Colla Gegantera i Grallera de Bellvís?

Va començar el 1992 de la mà de la regidora de cultura de l'ajuntament, la Rosa Pera, que va tenir la motivació d'impulsar una parella de gegants a Bellvís. Llavors, la regidora, juntament amb el jovent del poble, van començar a moure associacions per tal de muntar activitats amb l'objectiu de recollir diners per encarregar els gegants. A banda de la regidoria, el grup d'animació de carrer Trenkasons, també va col·laborar en la dinamització dels actes. Els gegants es van construir a Solsona, al taller d'en Manel Caserras.

Finalment, el 1994 es va estrenar la parella de gegants nobles, que són en Pere de Bellvís i na Ermessenda de Montcada, durant la Firal de Bellvís. Es va fer la primera trobada gegantera on es van batejar els gegants i a partir d'aquí va sorgir la colla gegantera, acompanyada en els primers anys del grup Trenkasons. Com era complicat portar els gegants nobles als llocs, l’any següent es va decidir formar una parella de gegantons, més còmodes per portar-los arreu. I a partir d’aquí, ja no costava tant anar als llocs i va anar tot més rodat.

Quin és l’estat actual de la colla?

Hem estat de les poques colles que ha aguantat bé la pandèmia. Després del confinament hi va haver moltes ganes de sortir amb els gegants. Ara mateix tenim una cinquantena de persones membres actives per sortir arreu. Per l'11 de setembre de 2020, vam treure els gegants, vam fer cercavila pels carrers del poble i tothom se’n va alegrar molt. Aquest gest es va valorar molt positivament a Bellvís.

També l’any passat vam fer una trobada de gegants amb cara i ulls, malgrat la pandèmia. Vam ser un dels pocs pobles que es va atrevir a fer una cercavila tot i les restriccions. Això deixa palès que la colla gegantera no ha notat aquesta aturada tan dràstica que hi ha hagut a la cultura.

Qui són els gegants nobles i quina és la seva història?

Representen a Pere de Bellvís i Ermessenda de Montcada. Pere de Bellvís va ser el primer cavaller que va viure al castell de Bellvís. Estem parlant del segle dotze. Era fill d’Arnau de Ponts i va ser un dels conqueridors de terres als musulmans durant la reconquesta. En aquest període, Pere de Bellvís va arribar a conquerir fins a tretze pobles de tota la península, als quals els va anomenar Bellvís. Per això el gegant porta al pit un escut amb tretze llunes creixents que simbolitzen els tretze pobles que va conquerir.

D'altra banda, Ermessenda de Montcada era la seva esposa, filla també d’una família de nobles de Lleida. Però malauradament, com ha passat sempre amb les dones, no n'ha transcendit la història.

I dels gegantons què ens pots explicar?

El Tonet i la Sileta no representen a cap personatge en concret, sinó que representen una parella de pagesos. Fan gràcia, són divertits i simpàtics.

Una anècdota que sempre cal ressaltar és que, quan el Manel Casserras va construir el Tonet, el gegantó va sortir igual que un home molt famós de Bellvís. Era un home que tothom coneixia, que era molt simpàtic amb tots els veïns i totes les veïnes. I resulta que té exactament la mateixa cara. La gent es va sorprendre molt. Ningú sap per què, si és casualitat o si algú li havia encarregat. És una cosa que només sap la regidora de cultura i ja ha dit que no ho desvelarà mai. Encara ho recorda molta gent.

Teniu també gegantets, capgrossos i bestiari.

Hi ha quatre gegantets que estan en procés de restauració. L’any vinent faran vint-i-cinc anys i els arreglarem una mica perquè eren uns gegantets molt casolans. També tenim dos capgrossos que, malauradament, van ser un pla fallit. Vam pensar fer-los per la canalla i que els portessin els més petits de la colla. Però no van funcionar. Van trobar que no els agradaven els capgrossos i actualment estan exposats a la biblioteca.

De bestiari tenim el búfal, que és una bèstia que sobretot surt pels Firals. De fet, és una bèstia que va néixer el primer any dels firals com a representació del senyor de Bufalà, el principal protagonista de la història. És un búfal, símbol de la casa, i la colla gegantera se'n va a fer càrrec a partir del 2011. L’any 2015 la colla gegantera va decidir construir-ne un de nou que no es fes malbé tan ràpid i que pogués portar foc. I des del 2015 sortim amb aquest altre búfal.

Participareu en l’Aplec Internacional d’Adifolk a Elvas. Què n’espereu d’aquesta participació?

Ja en tenim ganes. Quan va sortir l'opció d'anar-hi, vam començar a moure’ns per fer-ho. Ens fa il·lusió, però no és el primer any que hi anem. El 2008 vam anar a Estònia, on vam viure una experiència molt bona. La gent es va quedar amb la boca oberta amb el Tonet i la Sileta i, enguany, tenim moltes ganes de tornar-ho a repetir.

Tu hi vas ser a Estònia? Com ho vas viure?

Jo tenia 10 anys. La veritat és que va ser una experiència molt bona. Era el primer cop que sortia del país, i em vaig quedar molt sorprès. Vaig pensar que quan fos més gran m'agradaria repetir i tornar a l'Aplec Internacional. Em va fascinar. Personalment, l'any passat vaig poder tornar, quan es va celebrar a l'Alguer. I aquest any repetiré a Elvas amb la colla. Tampoc em va decebre gens l'any passat i enguany tinc les expectatives molt altes.

Aquest any sou dues colles de la província de Lleida, dos municipis que estan molt a prop. Això vol dir que el món geganter a Lleida està molt viu?

Hi ha molt moviment a Lleida a nivell geganter en concret, i a nivell de cultura popular en general. La Colla Gegantera i grallera de Balaguer és una de les colles que tampoc han afluixat gaire aquests darrers últims anys. Després de la pandèmia, ja amb la festa major, van sortir força. De moviment geganter a Lleida, tot i que ha baixat després de la pandèmia, n'hi continua havent, i continua havent-hi ganes de fer coses.

Ets el president de la colla des del setembre de 2020. Com ho estàs vivint?

M'agrada molt ser president, però ho trobo una mica estressant. M'agraden molt els gegants de Bellvís, sempre me'ls he estimat molt. Però sigui a una ballada a casa o una sortida a fora, sempre hi ha l'estrès d'intentar que tot quedi bé, intentar cuidar els detalls perquè la colla de Bellvís pugui tenir un nom important. I la veritat que veiem resultats. Aquests anys ens han convidat a Girona i a Valls com a representants de la província de Lleida, i per a mi ha estat un orgull que ens haguessin convidat.

Quins reptes de futur teniu?

La construcció de més imatgeria. Tenim l’opció sobre la taula, ja bastant avançada, de fer un suplent del búfal. El que vam construir pesava noranta quilos i ens agradaria tenir una bèstia que pesi menys per portar-la amb comoditat. I després, fer una parella de capgrossos per a gent adulta i no enfocar-los a infants. Ens trobem que la mitjana d’edat de la colla va augmentant i hi ha gent gran que no s’atreveix a portar els gegants, però que els capgrossos sí que els portarien.

Hi ha relleu generacional a la colla?

Costa, però no ens està sortint malament. La mitjana d’edat de la colla és alta, hi ha gent jubilada que els agraden els gegants de Bellvís, però no poden agafar un gegant o aprendre a tocar un instrument. Tot i això, tenim gent de sobra per poder tocar i portar els gegants. A més, considero que el nivell musical de la colla és bastant elevat comparat amb la resta de colles. Van entrant nens i nenes, famílies noves amb canalla. I al final això és la solució. Que entrin infants, que vagi creixent i que vagi aprenent. Confiem en aquest futur de la colla.