Adolescència en els marges d'una ciutat, un ambient desgavellat, una escola de barri on conviuen nois i noies de diferents orígens, un professor amb ganes d'ajudar però que no acaba d'implicar-se del tot, i l'innocent. O millor dit, els innocents. Aquest és el caldo de cultiu d''El rai dels innocents' (Edicions de 1984), la segona novel·la del poeta i arquitecte, Quim Español.

Parlem amb ell sobre la novel·la, així com la seva experiència com a professor voluntari a una escola de Programes de Formació i Inserció (PFI):

Algunes de les anècdotes que recull la novel·la són vivències pròpies.

He donat classes com a voluntari social durant tres anys, i, per tant, la majoria de les anècdotes que s'expliquen al llibre són reals, tot i que moltes són inventades.

Com ho va viure?

És una experiència interessant, evidentment, perquè és un món que coneixia poc i m'ha permès coneixe'l millor. Jo he tingut fills i sé que és l'adolescència, però l'adolescència en aquests ambients canvia, és diferent. No hi ha cap adolescent igual a un altre, això també és veritat.

Què aporta una experiència d'aquesta mena?

Tota experiència de contacte humà, en situacions d'aquest tipus, evidentment t'aporta molt. Estic agraït, tot i que sóc una mica gran i començo a saber de què va tot, però vaja, sempre aprens coses, moltes d'elles molt importants.

"La majoria de les anècdotes que s'expliquen al llibre són reals, tot i que moltes són inventades"

Parli'ns una mica sobre 'El rai dels innocents'.

El llibre se centra en el retrat psicològic d'un tipus d'adolescent, que li dic innocent, un noi càndid, un bon noi, però probablement no pas feble, que el planto en un món agressiu. 'El rai dels innocents' narra aquest ambient en el qual està situat aquest noi, és a dir, una família desgavellada per una banda, i una escola fronterera en la perifèria urbana d'una ciutat, per l'altra. I, per tant, el llibre explica la història d'aquest noi, a vegades feliç, a vegades dolorosa, però també de la resta d'adolescents que poblen aquesta mena d'escoles.

A quin tipus d'escola es refereix?

Escoles d'alta complexitat que són precisament adreçades als adolescents que han estat rebutjats a l'ESO, o que no han entrat mai perquè són immigrants recents, que han estat expulsats per mal comportament d'altres instituts, que sovint són pobres, a vegades inadaptats, etc. En aquests tipus d'escoles neix la contraposició de cultures, els conflictes com el racisme, el masclisme o el xoc entre religió i laïcisme.

La novel·la no és un assaig. És la història d'aquest noi, i, naturalment, apareix en aquestes perifèries urbanes el submón de la màfia, la droga, i, per tant, la policia que aquí es barreja amb la política, un altre factor d'amenaça sobre aquests adolescents. És una manera d'actualitzar una pregunta que es feia Kafka fa un segle, que és si un innocent pot sobreviure, en aquest cas, en la postmodernitat dura d'aquests ambients.

Són personatges molt interessants.

Els trobo personatges molt entendridors en el sentit que són molt febles. No precisament em refereixo al personatge en el qual em centro, no té per què ser-ho, però sí que ho són molts d'ells, i alguns viuen situacions límits. En canvi poden ser persones molt intel·ligents. En altres ambients podrien sortir-se'n com el que més. De fet, la meva experiència en l'escola demostra que, per sort, algun d'aquests alumnes se n'acaba sortint.

"Entenc la novel·la com un laboratori d'exploració sobre la condició humana i això posa al límit determinades actituds"

Suposo que això, com a professor voluntari, omple d'orgull, ja que són llocs que marquen aquests nois i nois.

De fet, ja vénen marcats per la situació que viuen de marginalitat. És molt habitual, durant el curs, que es vagin integrant alumnes nous. Molts són immigrants que no saben ni la llengua. I hi ha un treball molt important d'adaptació.

Tenen molts problemes, a vegades familiars, problemes de pobresa, xocs culturals, i això es manifesta en aquesta escola de la qual el narrador és precisament un professor. Entenc la novel·la com un laboratori d'exploració sobre la condició humana i això posa al límit determinades actituds.

Quina ha de ser la relació del professor amb els alumnes?

El professor de la novel·la no és un alter ego meu, és diferent. No obstant això, l'actitud del professor és una mica la meva també, una actitud en la qual no et pots implicar molt, per què els problemes són massa greus per a poder resoldre'ls tots. La novel·la tampoc destil·la un gran optimisme, ni de bon tros, és més realista. Jo ho prefereixo ser i aquesta novel·la també ho és.

Es diu el 'Rai dels Innocents' perquè el rai és una embarcació molt precària sobre la qual aquests nois i noies hi són a sobre un mar convuls. I no sempre se'n suren. És molt difícil perquè és un programa que resumeix quatre cursos d'ESO. En canvi l'actitud d'ells és molt maca i no es desanimen. És l'actitud de l'adolescent que encara creu que pot fer tot, i això està molt bé. És una experiència agredolça, perquè veus que hi ha situacions que no t'agradaria que passessin mai, i altres situacions que veus que són nois i noies que es rescaten.