Salvador Casals: "L'associacionisme ha d'assumir un paper més decisiu per a la transformació social"

El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen; els recursos de les entitats; la relació amb l’Administració; la comunicació i la incidència de la difusió; i el treball en xarxa, són els eixos de debat que centraran el  3er Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat (#3CCAV). El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acollirà el proper 20 de maig de 2016 aquest espai on el sector reflexionarà sobre cinc eixos clau que permetran fer una fotografia de la realitat del teixit associatiu del país.

La conferència inaugural (9:30h) “El paper de l’associacionisme i el voluntariat en el marc d’un nou país”, anirà a càrrec de Salvador Casals, president de Federació d’Ateneus de Catalunya, qui ens ha avançat alguns aspectes a abordar al Congrés:

Quin moment viu l’associacionisme cultural avui a Catalunya?

És un moviment molt ampli i per tant, cada sector viu realitats diferents. Sota la denominació d’associacionisme cultural hi trobem des de la cultura popular, que gaudeix d’un punt òptim de maduresa i gran visibilitat gràcies sobretot als castells, fins a sectors com el nostre – els ateneus- que tot i la trajectòria de gairebé dos segles, viuen estretament vinculats a la transformació sociocultural del seu municipi o barri, i en cada cas ha evolucionat de forma diferent. Tot i així, crec que hem anat superant les etapes que ens hem trobat de forma eficient i afrontem el futur amb optimisme.                     

"Per a nosaltres l’activisme és una actitud, com ho és el voluntariat, i tots dos factors sumen."

El voluntariat ha de ser imprescindible en el món de les entitats?

És indispensable. L’associacionisme cultural ha viscut un debat intens sobre les figures del voluntari, l’associat o l’activista, que en alguns casos ha generat el missatge que a la cultura popular no hi ha voluntariat sinó activisme. Per a nosaltres l’activisme és una actitud com ho és el voluntariat i tots dos factors sumen. Una associació necessita tenir associats compromesos amb els objectius de l’entitat però també voluntaris que tirin endavant les iniciatives. Si ens allunyem de la figura del voluntari podem caure en el parany de fer invisible la tasca que duen a terme a milers d’entitats i de retruc, tanquem les portes a totes aquelles persones que voldrien ser voluntaris de les nostres entitats sense ser-ne socis. El missatge hauria de ser el contrari, totes les associacions necessitem voluntaris i activistes i la cultura no és una excepció.            

Són les entitats un espai exemplar de participació ciutadana?

No sé si m’atreviria a afirmar que ara mateix totes les entitats són un exemple de participació ciutadana. Totes les entitats necessiten de la participació dels seus associats per fer realitat els seus projectes, però no estic segur que l’eix de treball generalitzat de l’associacionisme sigui la participació. Possiblement aquest sigui un dels reptes a afrontar en el futur i el congrés i la nova definició dels marcs de treball de l’associacionisme ho haurien de tenir molt present.    

Quina relació han de tenir l'àmbit associatiu i l'Administració?

Aquest és un altre aspecte cabdal a analitzar en el marc del Congrés, ja que l’administració és el principal actor que incideix en l’associacionisme. La seva figura i com s’articula des de l’administració local o de districte fins l’autonòmica, determina el present i el futur de l’associacionisme i en aquest sentit, a la conferència inaugural del proper 20 de maig farem algunes reflexions en relació a aquesta vinculació. Aquest és un moment òptim per analitzar el recorregut fet fins ara i plantejar escenaris de futur molt més ambiciosos.

"El món associatiu hi ha de tenir un paper cabdal i per fer-ho necessitem mantenir l’essència cohesionadora que ens ha permès arribar fins aquí."

En el marc d'un país "en construcció", cal que el sector associatiu i del voluntariat es plantegi nous reptes i escenaris?

Crec que vivim un moment històric en el que no només ens plantegem la construcció d’un nou país, sinó que ens plantegem un nou model de societat. Una societat molt més solidària i justa en la que el món associatiu hi ha de tenir un paper cabdal i per fer-ho necessitem mantenir l’essència cohesionadora que ens ha permès arribar fins aquí, però assumint un paper molt més decisiu en la voluntat de transformació de la nostra societat.