"Periferia Cimarronas és visibilitat, és estar al centre, és empoderament i és trobar-nos-hi per compartir". Amb aquests quatre conceptes, les persones que formen part de Periferia Cimarronas resumeixen l'essència d'aquesta cooperativa, de recent naixement, que treballa en la creació d'un espai participatiu al barri de Sants de Barcelona, gestionat per la comunitat afrodescendent, on desenvolupar activitats culturals des d'una perspectiva afrofeminista i antiracista.

La cooperativa està formada per diferents col·lectius i agrupacions, com ara la companyia No es país para negras, de l'actriu Silvia Albert Sopale; el projecte La Flor del Tamarindo, de la il·lustradora Elizabeth Montero; el Sindicat de Manters; Hibiscus Asociació d'Afroespanyoles i Afrodescendents; la plataforma de cineastes Black Seed; el col·lectiu d'actors i actrius afrodescendents Tinta Negra; i altres actors i actrius a títol individual.

Per fer realitat el projecte, la cooperativa va iniciar un finançament col·lectiu amb el qual poder fer front a les obres del local. Pots posar el teu gra de sorra i col·laborar mitjançant aquest enllaç. També es pot col·laborar fent-se sòcia de la cooperativa.

Parlem amb Silvia Albert Sopale de No es país para negras sobre la cooperativa, el projecte i la visibilitat de les creacions d'artistes pertanyents a col·lectius ignorats en una ciutat com Barcelona.

El projecte que esteu desenvolupant té molts objectius. Explica'ns alguns d'ells.

Un dels principals objectius és la visibilitat de l'afrodescendència, però també l'autoocupació i poder generar xarxes de treball i xarxes de solidaritat dins de la comunitat d'afrodescendents, i alhora que siguin extensibles a la gent no afrodescendent. Tenim també un desig en incidir en la cultura catalana, així com generar un pont internacional per poder desenvolupar una mirada més àmplia del que és la cultura afrodescendent.

Com és l'espai en el qual esteu treballant?

És un espai antiracista i afrofeminista. Per tant, la nostra lluita és antiracista, pels drets de totes les persones i la igualtat a través de l'art. L'espai té un teatre, una galeria d'art, una cafeteria afrofriendly i una botiga, que té com a objectiu poder afavorir les economies més dèbils i desfavorides, sobretot ara en el context de la Covid-19.

Amb aquest espai desitgem donar suport a projectes que per la seva vulnerabilitat, soledat o el seu estat primerenc, no van poder arribar a desenvolupar-se i tenen moltes capacitats. La nostra idea és poder donar tot el suport que nosaltres no hem tingut.

És Barcelona una ciutat que dona suport a projectes de creadors i creadores afrodescendents?

Crec que Barcelona instrumentalitza la població afrodescendent. Utilitza eslògans com 'Barcelona Antiracista', però, en la pràctica, no acaba de ser una ciutat antiracista. Hi ha sectors que estan conscienciats, sobretot dins del feminisme, en el món del cooperativisme o en les lluites socials. Però aquestes són les menys nombroses i les que han de lluitar contra grans institucions, contra qui exerceix el poder i desconeix la realitat.

"La nostra idea és poder donar tot el suport que nosaltres no hem tingut"

Què vols dir quan dius que les grans institucions desconeixen la realitat?

S'estan fent polítiques cap a les persones afrodescendents des de llocs que no s'estan contemplant, i manifesten un clar desconeixement de la realitat de l'afrodescendència. La realitat és que l'afodescendència té una part de migració, i una part de no migració. A Catalunya hi ha moltes persones afrocatalanes i Barcelona no les atén, no coneix les seves necessitats, invisibilitza i ignora el seu color, amb eslògans que diuen que tots som iguals quan això no és real.

Tots som persones, però no totes estem tenint els mateixos drets, i és quelcom que es veu en el dia a dia, que es veu al carrer. Faig molta feina amb instituts, i quan sento els nois i les noies racialitzades i afrodescendents parlar sobre quines són les coses que els estan afectant en el seu dia a dia, queda palès que la ciutat de Barcelona els està fallant.

L'espai de Periferia Cimarronas arriba per arreglar part d'aquestes situacions.

Aquest espai solucionarà gran part d'aquests problemes. El nostre desig és generar un espai on la gent pugui estar, s'hi pugui trobar, parlar i on sorgeixin aquestes aliances. Nosaltres sentim que la Perifèria serà aquell lloc neuràlgic, però que es vincularà tant al barri de Sants, de fet ja s'estan iniciant les vinculacions, com a la ciutat de Barcelona per poder derivar, ampliar o replicar tot el que ocorri en aquest espai.

És fonamental arribar als objectius del finançament col·lectiu per desenvolupar la vostra activitat?

L'espai ja el tenim, està llogat des de fa un temps, i el que necessitem és posar-lo en normativa per poder desenvolupar l'activitat. Una de les activitats principals és el teatre, i per poder tenir una llicència, hem de complir una sèrie de requisits d'insonorització i una sèrie de treballs que s'han de fer i que són bastant costosos.

En quins espais culturals de la comunitat afro us heu inspirat?

Cadascuna de nosaltres tenim llargues trajectòries i ens inspirem en diversos projectes a diferents nivells. Per exemple, hi ha un espai a València que es diu United Minds, que és un espai cultural i una llibreria centrada en cultura negra, molt interessant. També ens inspirem en el festival Black Barcelona, en la llibreria Panafricana de Barcelona, el Templo Afro de Madrid o l'espai Afroconciencia, del Matadero Madrid, un grup de pensament i acció col·lectiva amb un espai on poder desenvolupar les seves activitats. I això és un privilegi.

Tot i que existeixen projectes, manquen espais on trobar-s'hi.

Les botigues de roba, les llibreries, o inclús les perruqueries africanes, sempre han tingut diversos usos en aquest sentit. Les perruqueries són espais de trobada on la gent pot anar a tallar-se el cabell o pot anar a seure i a parlar amb els altres. El mateix amb les llibreries, amb un espai de venda, però també amb la programació de tallers o xerrades perquè la comunitat afrodescendent es pugui trobar i compartir experiències. I aquesta és la necessitat.

Dieu que és un projectes ambiciós. Per què?

Primer de tot, per obrir un teatre durant el context de pandèmia [riu]. D'altra banda, pels recursos que requereix un projecte com aquest. Són quantitats que nosaltres no tenim. I tampoc tenim una xarxa que pugui fer un préstec o un aval d'una xifra alta.

D'altra banda perquè estem apareixent a l'escena cultural de Barcelona. Hi ha espais que seran molt amigables, de fet ja ho estan sent, i d'altres que no. Hi haurà discussions que haurem de mantenir, per la programació, per ideologies, etc. Quan entrem amb la Periferia com a espai teatral, entrarem a formar part dels teatres de proximitat i altres espais on abans no teníem veu, i ara sí que la tindrem. I la utilitzarem sempre en la nostra línia, molt crítica.

"Volem generar un espai on la gent pugui estar, s'hi pugui trobar, parlar i on sorgeixin aliances"

I com és el projecte dins del mateix grup?

També és ambiciós, perquè el grup que el conforma està bastant polaritzat. Hi ha una part del grup que som dones, negres, amb DNI, carreres universitàries, i amb un altre tipus de problemes; i també hi ha un grup d'homes, negres, manters i alguns amb problemes de regularització. De portes cap enfora lluitem tots contra el racisme, està clar. De portes endins també tindrem la complexitat de lluitar contra el masclisme dins dels nostres grups, que existeix, no ho podem negar.

És un grup divers.

És complicat perquè aquest espai pretén aglutinar moltes persones, pretén ser casa per a persones de diferents procedències, tant afrodescendents com persones migrades, persones racialitzades, persones blanques, persones gitanes, persones amb diversitat. Pretén ser casa per persones que normalment ens trobem en els marges, per això el nom de Perifèria. I això serà complicat de gestionar, és ambiciós.