El grup català d'Empresa i Drets Humans investiga i documenta a la plataforma Alerta DH les vulneracions de drets humans dutes a terme per empreses vinculades a Catalunya. Amb això i amb una proposició de llei que ja ha estat acceptada a tràmit pel Parlament, reclamen el Centre d'Empresa i Drets Humans, un organisme públic i independent per avaluar-ne l'impacte social i mediambiental.

El grup està format per setze entitats de dues plataformes de segon nivell, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, a més de comptar amb persones expertes del TNI – Transnational Institute i de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat del País Basc.

Entre les entitats, hi ha Alianza por la Solidaridad, AlterNativa Intercanvi amb Pobles indígenes, Amnistia Internacional Catalunya, Centre Delàs, Cooperacció, Enginyeria Sense Fronteres, Entrepobles, Fundació Pau i Solidaritat-CCOO Catalunya, Justícia Alimentària Global, Justícia i Pau, NOVACT, Observatori DESC, ODG, SETEM, SUDS i Brigades Internacionals de Pau de Catalunya (PBI) com a entitat observadora.

Fem un recull de 7 dels casos recollits fins ara amb una vinculació comercial amb Catalunya:

1. Aigües de Barcelona

Agbar, que pertany ara a Grupo Suez, controla la gestió d'aigües a 23 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i té més de 50 filials a Catalunya i a l'Aragó, però també opera a molts altres països. La seva actuació a Colòmbia, Mèxic i Xile està documentada a la plataforma per vulneracions de drets humans.

En el primer cas, té el 45,9% de les accions d'Aguas de Cartagena (ACUACAR), empresa en la qual s'encarrega de la transferència tecnològica i de la formació de personal i per la qual cobra un coeficient industrial "irregular", segons professionals de l'advocacia.

ACUACAR va construir un emissari submarí, que havia de transportar aigües residuals de Cartagena a 20 km per abocar-les al Mar Carib. Aquest emissari ha contaminat l'aigua i ha tingut un impacte en activitats econòmiques de la comunitat com la pesca, l'agricultura i el turisme, així com en la salut ja que la disposició d'aigües residuals augmenta la presència de bacteris i de malalties.

En el segon cas, a Mèxic, Agbar va obtenir el 49% de les accions del Servei Municipal d'Aigües i Sanejament de Saltillo (SIMAS) per un valor molt inferior a l'estimat. Se l'acusa de vulnerar el dret humà a l'aigua i al sanejament amb talls de subministraments, amb l'augment de les tarifes i els canvis de legislació, així com d'afectar el medi ambient i vulnerar els drets humans laborals, i de casos de corrupció.

En el tercer cas, a la regió de Los Lagos, al sud de Xile, fins al 2020 l'empresa de Serveis Sanitaris de Los Lagos (ESSAL), filial d'Agbar, gestionava el subministrament d'aigua i sanejament. Això va canviar per una vulneració molt greu dels drets humans quan es van vessar 1.100 litres de petroli al riu Rahue, que proveeix d'aigua potable la ciutat d'Osorno.

Un únic treballador operava la planta quan va passar i la infraestructura estava malmesa. L'empresa va respondre de manera negligent a la crisi tallant el subministrament afectat per la contaminació durant deu dies, i suplint l'abastiment ineficientment i amb aigües de mala qualitat. La filial d'Agbar va vendre llavors totes les accions.

2. Mango

El cas de la fàbrica Bravo Tekstil de Turquia que produïa roba per Mango i Inditex assenyala aquestes empreses que operen a Catalunya, la primera fundada a Barcelona, per la vulneració del dret a indemnitzacions per acomiadament. La fàbrica va tancar sense pagar almenys tres mesos de sou a les persones que hi treballaven i encara no ha acabat de pagar el deute, tot i els beneficis estratosfèrics de les marques.

Mango també ha sigut acusada d'explotar persones sirianes refugiades, algunes d'elles menors, i és responsable del Rana Plaza.

3. Inditex

El cas del Rana Plaza és potser la tragèdia més coneguda relacionada amb la vulneració de drets humans en el sector tèxtil i implica aquesta empresa que té presència a moltes ciutats catalanes, i a d'altres com El Corte Inglés, Carrefour, Primark, C&A, Benetton, Asda i Walmart.

1.134 persones van morir en l'esfondrament de l'edifici de Bangladesh, que albergava quatre fàbriques, i que va deixar també milers de persones ferides. Havien sigut obligades a entrar tot i les condicions en què estaven les instal·lacions i les denúncies prèvies de les mateixes treballadores.

4. Iberpotash

ICL és un grup empresarial israelià implantat a Catalunya a través d'Iberpotash, que explota les mines de Súria i Sallent. La seva actuació ha provocat la salinització de rius i aqüífers del Bages, que ha repercutit en la ramaderia i l'agricultura, i ha obligat Catalunya a fer una gran despesa pública per tractar el riu Llobregat.

L'empresa matriu recolza obertament la militarització del conflicte entre Israel i Palestina, ha venut durant anys matèria prima per a projectils als Estats Units i finança activitats de l'exèrcit israelià.

5. Endesa

Aquesta empresa és filial d'Enel, líder mundial d'energia present a 31 països. Enel va construir una presa d'electricitat a Colòmbia, en una zona declarada Reserva Forestal Protectora de l'Amazònia que, a més, és d'alt risc sísmic. Les conseqüències? 8.586 hectàrees inundades i el desplaçament de 30.000 persones.

Aquest cas té un impacte mediambiental, a més d'afectar l'economia local, els drets laboral de la població i la seva situació socio-cultural. Segons el mateix govern, ha augmentat l'activitat sísmica, i la qualitat del riu és deficient ja que el mecanisme d'oxigenació instal·lat no ha garantit la supervivència de les espècies subaquàtiques.

El projecte, sota el nom d'El Quimbo, va impedir la participació de la població en la presa de decisions i va vulnerar el seu dret a la informació.

Les afectacions emocionals del desplaçament i la desaparició de pobles, així com la pèrdua de tasques productives com el cultiu i la pesca, es tradueixen en una especial afectació en les dones, amb un fort lligam amb el territori i encarregades d'aquestes tasques.

6. Sociedad Española de Montajes Industriales (SEMI) i Grup ACS

Aquesta empresa del sector elèctric i industrial, que pertany al Grup ACS, ha desenvolupat activitats a la xarxa ferroviària espanyola amb ADIF. Segons les investigacions, ha electrificat la xarxa ferroviària israeliana i la línia 1 de Tel Aviv a Jerusalem per a l'ús d'Israel, vulnerant així els drets del poble palestí, i participant de l'expropiació de terres sense informar correctament. A més, té obert un expedient per presumpta manipulació de licitacions.

El Grup ACS és una constructora espanyola amb filials a Barcelona i adjudicacions de l'administració pública implicada en concessions d'edificis que es lloguen per a les comissaries dels Mossos d'Esquadra.

Com a grup, també es recull a la plataforma la seva actuació en la construcció del complex hidroelèctric Renace, a Guatemala, una zona d'alt valor mediambiental que habita el poblat indígena Maya Q’eqchi’. No s'ha respectat el dret a la consulta prèvia, lliure i informada i ha tingut un greu impacte en l'ecosistema fluvial del riu Cahabón, afectant així la subsistència i l'abastiment de les comunitats.

7. TCBuen

APM Terminals, propietària d'APM Terminals Barcelona, té la majoria d'accions d'aquesta empresa, que construeix i opera terminals de contenidors del port de Buenaventura, a Colòmbia, i exporta a port europeus com el de Barcelona.

Les inversions en aquest port colombià no han apostat pel desenvolupament de la població local, entre un 60 i un 80% de la qual viu en la pobresa. La seva construcció ha fet augmentar la violència i els assassinats, i els desplaçaments de les comunitats que habiten la zona, i s'han registrat greus amenaces contra persones que s'han oposat al projecte o treballadores que han denunciat l'empresa.

A més, ha tingut un impacte mediambiental en la tala de vegetació i la desaparició de cultius que asseguraven la subsistència de la població.