Ana Belén Mesa: "La moneda social ha de fer més forts a productors locals i les nostres xarxes més resilients"

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a: 
Vanesa Vilaseca
Equip de La Mola Moneda Social Font: La Mola Moneda Social
Equip de La Mola Moneda Social Font: La Mola Moneda Social
Joc de La Mola Font: La Mola Moneda Social
Joc de La Mola Font: La Mola Moneda Social
Participació a la Fira Cooperativa Font: La Mola Moneda Social
Participació a la Fira Cooperativa Font: La Mola Moneda Social
II Mostra de Fira Terrassa Cooperativa Font: La Mola Moneda Social
II Mostra de Fira Terrassa Cooperativa Font: La Mola Moneda Social

Ana Belén Mesa: "La moneda social ha de fer més forts a productors locals i les nostres xarxes més resilients"

Autor/a: 
Vanesa Vilaseca
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

Ana Belén Mesa, Responsable de Projectes de La Natural Cooperació vinculada al projecte La Mola Moneda Social, explica en primera persona com funciona aquesta moneda social.

La Natural Coopmunicació és una cooperativa de comunicació que impulsa projectes col·lectius i comunitaris a través de la intercooperació, l'acompanyament i la cerca de recursos. Aplica el model d'Economia Social i Solidària (ESS) per generar un impacte socioeconòmic al territori.

Des de La Natural, l'Ana Belén Mesa participa en el projecte La Mola Moneda Social, que promou reforçar la producció local de béns i serveis. Compta amb 25 projectes adherits per impulsar l’economia solidària de la ciutat de Terrassa. Una de les monedes alternatives de les més de 2.000 que existeixen arreu d'Europa.

En què consisteix La Mola Moneda Social?

És un projecte de moneda alternativa. Una moneda sostinguda per la mateixa producció i servei dels projectes socioeconòmics adherits amb l'objectiu d'activar tant la producció com el comerç local, tot mirant d'afavorir un consum responsable i de proximitat. El projecte té la missió de reforçar la producció sostenible i propera de béns necessaris, així com impulsar-ne el consum, a través d'una moneda pròpia, amb control democràtic i al servei de les necessitats de l'economia local.

El model de moneda i projecte triat ajuda a finançar les petites productores. Són generadores de moneda amb relació a la seva producció. Es garanteix també la utilitat de la moneda i el seu valor de cara a les persones usuàries. Així es distingeix entre projecte emissor, aquell que produeix un bé de consum i que pot garantir amb aquesta producció l'emissió de moneda, dels projectes que simplement ofereixen productes i serveis en moles que faran servir per adquirir altres productes i serveis de proximitat.

En què se sustenta el valor de la mola?

En la garantia de poder adquirir sempre productes de primera necessitat, bé a les entitats membres de la xarxa que en distribueixen i, en últim terme, directament a les entitats i persones productores que garanteixen la seva emissió.

"Les moles no generen deute ni obliguen a pagar interessos, com sí que fan la major part dels diners que circulen, creats per la banca".

Com va sorgir la idea de crear el projecte?

El 3 de març de 2020, onze entitats de l'economia social s'agrupen per contemplar una nova forma de produir, distribuir i consumir a través de la moneda social com una alternativa viable i sostenible per satisfer les necessitats individuals i globals.

Al juny d'aquell any, aquestes entitats van signar un conveni per engegar una prova pilot per posar en circulació una moneda d'àmbit local amb els valors de l'ESS. Es va acordar la creació, utilització, promoció i gestió de la moneda social la mola amb l'objectiu d'enfortir l'ESS a través del finançament i promoció de petits projectes de producció i serveis d'aquest tipus d'economia arreu del territori.

Quina és la situació actual tres anys després?

Actualment, hi ha 25 projectes adscrits a La Mola, 14 més dels que es van iniciar, i unes 2.800 moles circulant. Considerem que ha sigut una prova pilot amb èxit, donat que no hem localitzat cap problema de disseny ni de funcionament, i ha demostrat que pot ser una eina útil si s'entén el seu ús.

"Onze entitats de l'Economia Social s'agrupen per contemplar una nova forma de produir, distribuir i consumir".

Quines entitats recolzen la creació d'aquesta moneda social a la ciutat de Terrassa?

Del sector de l'alimentació, entitats com l'ecobotiga l'Egarenca, la cooperativa de comerç just Alternativa 3, la masia Ca n'Oliveró, La Verdolaga, El turó de les 9 cabres, la pastisseria responsable La Xicra, l'espai gastronòmic La Revolta, Vestir i regals, l'associació a favor de discapacitats La Oka, el taller artesanal tèxtil Akarona, DeCliCat i Makremada. Del sector de serveis de logística sostenible, La Terrassenca.

Del sector serveis, entitats com Make it in English, la consultora sense ànim de lucre SprintCoop, l'Economia del Bé Comú Terrassa, Crisitna Aragay, Reformes Llar i La Dovella. I del sector de comunicació i publicitat, les entitats Malarrassa i l'entitat de comunicació creativa social i responsable La Natural.

Quins avantatges suposa?

Té els avantatges de qualsevol moneda per les persones emissores i pel territori on circula. És a dir, permet finançar inversions i genera demanda i, per tant, renda. Té l'avantatge addicional de què no surt del territori i circula indefinidament. Generen molta més renda per cada unitat que els euros, que tal com arriben al territori se'n van per pagar préstecs, importacions i impostos.

Les moles que emetem no deixen de circular i de generar vendes. A més, no generen deute ni obliguen a pagar interessos, com sí que fan la major part dels diners que circulen, creats per la banca. Permet, a més, visibilitzar el funcionament dels diners en general i l'enorme desencert que representa que l'Estat s'hagi desprès del poder de fer diners i hagi donat l'exclusiva a la banca, a la que se sotmet incomprensiblement.

Com funciona el seu ús?

Quan s'adhereix a la Xarxa d'Economia Social i Solidària de la ciutat un nou projecte que reuneix les condicions per garantir la mola amb els seus productes, se li diposita un mínim de moles perquè comenci a gastar-los en la xarxa d'entitats que l'accepta. D'aquesta manera ha rebut un primer impuls i finançament. A mesura que la xarxa es va fer més gran, en assemblea es poden emetre més moles per poder finançar petites inversions, augmentant progressivament el volum i, per tant, la demanda per a membres de la xarxa.

Això, a la llarga ha d'enfortir a productors locals i les nostres xarxes més resilients. Qualsevol entitat, quan considera que no necessita transitòriament productes de la xarxa, pot emprar les moles per satisfer les remuneracions dels seus propietaris, socis o treballadors perquè aquests les puguin consumir a títol personal. Aquesta és la garantia final de la recirculació de la moneda. Les entitats poden pensar que no necessiten comprar res, però les persones sempre tenen necessitat de menjar, i de menjar no en falta mai a la xarxa.

Què es pot comprar?

Tots aquells productes i serveis que els diferents projectes econòmics ofereixen, tant al mercat electrònic com físicament, quan les entitats tenen punt de venda físic.

Com es fan els pagaments?

És fan a través de Cyclos, una aplicació segura i fàcil d'utilitzar a la que es pot accedir des de l'ordinador o telèfon intel·ligent.

L'ús de la moneda social, a la llarga, ha de fer més forts els productors locals i les nostres xarxes més resilients.

Com s'emeten moles?

Es creen directament al compte d'usuari de les entitats que ofereixen productes de consum habitual per part de les persones, més o menys de primera necessitat. L'emissió no comporta cap contrapartida ni cap obligació en euros, ni té cap venciment, així que no representa cap obligació per a l'entitat emissora, excepte oferir els seus productes a canvi de les moles.

Quina és la finalitat de la vostra tasca? Per què cal fer servir monedes alternatives?

Facilitar i reforçar el consum responsable i proporcionar demanda als productors i les productores, sobretot de béns necessaris produïts en proximitat. També facilitar el finançament de projectes productius amb valors de l'ESS, així com fer créixer el mercat social amb una eina d'autogestió. De la mateixa manera, impulsar la creació de llocs de treball dignes i reforçar la xarxa d'ESS, augmentant la intercooperació. A futur, pretén ser una eina solidària i resilient de sosteniment de les persones.

Com es pot participar en el projecte?

Adherint-se, si es tracta d'un projecte que segueixen el model d'ESS, productors, productores i comerços de proximitat amb criteris de compra i producció sostenibles i responsables. També promovent que l'entitat o empresa on es treballa accepti el pagament en moles i acceptant cobrar en moles una part del salari. Finalment, estant alerta a les futures accions que pensem realitzar per implicar a la ciutadania en general en l'ús de la moneda.

Afegeix un comentari nou