'Esberlar' vol dir obrir, trencar, generar una esquerda. Això és el que porta deu anys fent la cooperativa L'Esberla en matèria de feminismes, coeducació i promoció de l'economia social i solidària, a través de les seves consultories, facilitacions i formacions. El mes passat, l'entitat va fer deu anys de vida i el seu lema va ser, precisament, aquest: 'deu anys esberlant el sistema'.

Arrelades al seu territori originari, Vilassar de Mar, les deu sòcies i les set treballadores de L'Esberla duen a terme un projecte que, ja fa deu anys, tenia un clar compromís amb els valors de l'economia social i solidària. Uns valors que, no només no s'han perdut, sinó que s'han consolidat, fins a convertir a la cooperativa en un referent al Maresme, on gestionen l'Ateneu Cooperatiu, i a Catalunya.

Per saber més sobre el projecte, sobre com ha evolucionat i canviat en aquests deu anys i sobre com L'Esberla s'ha convertit en un referent de l'economia social i solidària, hem parlat amb la sòcia de L'Esberla i responsable d'estructura de la cooperativa, Andrea Cobo.

Com definiries què és l'Esberla a algú que no coneix el vostre projecte?

Sempre m'agrada explicar que ens ha costat molt definir-nos, perquè hem canviat bastant durant els deu anys que portem de projecte i ara mateix crec que hem trobat la definició perfecta.

Som un grup de consultores i formadores que acompanyem les organitzacions a transitar o a transformar-se per ser més feministes i democràtiques i ho fem a través de formacions, acompanyaments, facilitacions.

Com van ser els vostres orígens?

Tot parteix d’un grup de joves que, en mig de la crisi econòmica del 2008, decideixen autoocupar-se. La gran majoria de les joves que van fundar la cooperativa i les que ens hem anat incorporant després venim del lleure, venim dels caus i dels esplais, i coneixíem aquesta forma jurídica perquè ens regim per uns valors i principis comuns i que casen amb l’economia social i solidària.

Les joves fundadores tenien molt clar que, si volien emprendre, ho volien fer en forma cooperativa, perquè és la forma que ens hi permetia autoocupar-se d'una manera digna i justa i de la manera que volguessin.

I no només en forma de cooperativa, sinó com a cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre. Es tracta d’un posicionament polític?

Totalment. I, de fet, crec que ens ve donat d'això, de venir dels moviments socials, dels moviments populars, totes també fèiem una mica d'activisme en el nostre temps lliure, i sí, venia una mica en la nostra essència, en el nostre ADN, i llavors va ser fàcil prendre la decisió. No va haver-hi cap dubte de si és una societat limitada o cooperativa i que fos d'iniciativa social, i sense ànim de lucre, per descomptat.

"Hi ha moltes empreses que ens demanen facilitacions o formacions i, a partir d’aquí, pots començar a entrar en el seu ecosistema."

Des del vostre inici han passat deu anys. Com heu notat que ha canviat l’economia social i solidària en aquest temps?

Ha canviat bastant, sobretot per la informació que hi ha a l’abast. Jo, per exemple, vaig estudiar Administració i Direcció d’Empreses i no vaig conèixer les cooperatives fins que vaig acabar la carrera. Sí que em van parlar de les cooperatives agràries, però res més.

I va ser en aquest buit que ens trobem quan acabem la universitat, que no sabem què fer amb la nostra vida, quan vaig trobar el postgrau d'economia social i cooperatives i vaig estar llegint-me i dic és que és això.

Què ha propiciat que hi hagi més informació a l’abast de la ciutadania?

En gran part ha estat gràcies a la tasca dels ateneus i al gran impuls que s'ha donat des del Departament de Treball de la Generalitat, que ha portat a conèixer més aquesta forma d'emprendre arreu de Catalunya. Així i tot, queda molt per fer. I em fa molta por el color que pugui sortir en aquestes eleccions municipals. Aquí, a diferències de l'empresa privada, depenem molt de les polítiques públiques.

Com han canviat els feminismes en aquests deu anys?

També hi ha hagut un canvi a millor, però encara queda molta feina per fer. En aquest sentit, va ajudar bastant el gran moviment feminista dels darrers anys, especialment aquell 8 de març del 2020, que va ser massiu. Jo crec allà vam fer clic, tot i que amb la pandèmia de la Covid retrocedíssim i ens retallessin drets.

Per exemple, també ajuda molt el fet que sigui obligatori per llei tenir un protocol contra les agressions masclistes a totes les empreses, que totes les empreses de més de cinquanta treballadors hagin de tenir un pla d'igualtat, etc.

Aquests principis feministes que han calat tant socialment com política han arribat també a les empreses?

Hi ha moltes empreses que ens demanen facilitacions o formacions i, a partir d’aquí, pots començar a entrar en el seu ecosistema. I sí que és veritat que comença a haver-hi més consciència de que aquesta verticalitat a vegades va en contra de la mateixa productivitat.

I llavors les empreses també investiguen per veure com ho podem fer per ser més democràtiques, més curoses. Jo crec que en un futur acabarem donant la raó i totes integrarem els principis cooperatius.

I l’educació?

Per nosaltres l'educació és com l'ou. Si anéssim a tocar l'educació, canviarien moltes coses. És on hem d'anar a parar perquè el món sigui millor. De fet, sempre que parlem de fer canvis sempre comencem i acabem a l'educació. Hem d’educar i hem d’anar a les escoles i, de fet, ho fem.

"A les empreses comença a haver-hi més consciència que la verticalitat a vegades va en contra de la productivitat."

Quina relació i arrelament teniu amb Vilassar de Mar?

És el nostre territori, de fet, aquell grup de joves era de Vilassar de Mar. Les fundadores són de Vilassar de Mar, molt arrelades, de fet, a Vilassar de Mar. I aquesta decisió es va prendre per fugir del 'Barcelona-centrisme'.

Volem molt promocionar els pobles, enfortir els pobles i seguir amb pobles. Sí que estem molt arrelades al territori perquè coordinem l'Ateneu Cooperatiu del Maresme. Per tant, més arrelades que això, poques possibilitats hi ha.

Parla'ns dels vostres dos projectes propis: 'Movem Fitxa' i 'El Rusc'.

Gràcies a les subvencions podem fer cosetes que tenim al cap, com ara el 'Movem Fitxa', que és una mirada ecofeminista de les organitzacions. És un projecte de cooperació subvencionat per la Federació Catalana de Cooperatives de Treball.

I 'El Rusc' està relacionat amb les cures i és una guia de diagnosi per veure quin és el nivell de cures hi ha en una organització. I ho dividim en quatre esferes: les cures individuals, l'esfera de curs dintre de la cooperativa, les cures del col·lectiu i les cures de la comunitat.

On us veieu d'aquí a deu anys més, quan l'Esberla en tingui vint?

A un poble del Maresme. Això segur. Jo ens veig... Ens veig més referents, ens veig més consolidades. Sembla que hem trobat el nostre què i que som un grup gran i sabem a què ens dediquem. I això. Jo espero que seguim les mateixes o amb petits canvis, però més consolidades i més referents i podent arribar a més llocs.