Fabian Mohedano: “Conèixer i controlar les noves tecnologies serà imprescindible per adaptar-se als nous entorns laborals”

Com veuen els i les joves d’avui en dia la formació professional?

Existeix un desconeixement molt gran sobre les potencialitats de la formació professional. Massa estereotips i poca informació adaptada al seu interès, que dificulten conèixer de primera mà les professions actuals i sobretot les del futur. Per exemple, ara molta gent jove vol estudiar cuina gràcies al programa MasterChef.

Com es pot canviar la percepció de l’FP per entendre la seva importància en moltes feines que es consideren invisibles?

Ens calen polítiques d’informació i sobretot d’orientació adreçades a ajudar a descobrir la vocació professional de la gent jove. Hem de superar l’orientació basada en “Fill, què vols ser de gran? professor, metge, actor, futbolista…” A l’aeroport de Barcelona treballen 30.000 persones. Però el jovent només coneix els pilots, les hostesses i els controladors (per aquest ordre i gènere). I a l’aeroport treballen moltes persones amb una formació professional formidable i amb bon salari i reconeixement professional.

Quines serien aquestes feines amb una alta demanda a les que es pot accedir a través de l’FP?

Les empreses més innovadores es barallaran pel jovent creatiu, proactiu i amb una bona formació digital. Conèixer i controlar les noves tecnologies aviat serà imprescindible per adaptar-se als nous entorns de treball.

Quina flexibilitat té l’FP alhora d’adaptar-se a les necessitats actuals del mercat laboral?

Moltíssimes. Són estudis en constant evolució i adaptació a les necessitats del mercat de treball. El problema és que tot va molt ràpid i sovint no s’arriba a tots els canvis immediats que reclama un món en permanent transformació. Aquest és un dels reptes, l’adaptació al canvi constant.

Quin paper juga l’escola per fomentar l’FP?

El seu paper és molt rellevant. La primera orientació ha de partir de l’escola. Cal explicar les professions a partir dels 6 anys. I no només veterinaris, mestres o enginyers, també altres professions com electricista o fontaner, per exemple.

Quin percentatge d’ocupabilitat es troben els estudiants en formació professional respecte els estudiants de graus?

S’ha d’anar en compte en valorar simplement la inserció com una dada aïllada. En principi, quanta més educació, hi trobem més ocupació. Ara bé, en principi aquest valor és una mitjana, és a dir, hi ha determinats àmbits del coneixement a la universitat on la inserció és força més baixa que en d’altres. A més, es dona el problema de la sobrequalificació, que fa que treballadors/es ben formats/des facin tasques que es correspondrien a nivells més baixos de formació.

Resulta difícil comparar la inserció entre uns i d’altres perquè no disposem del mateix tipus de dades. Un  67% dels graduats universitaris troben feina al llarg dels sis mesos posteriors a graduar-se, i el 55,02% abans dels nou mesos posteriors a la graduació per als graduats d’FP, tenint en compte que en aquest segon cas el 36,06% continuen estudiant, es fa difícil una comparació clara.

Com es treballa la Formació Professional dual a l’Estat espanyol?

A l’Estat espanyol existeix ‘La Alianza para la Formación Profesional Dual’, a la qual s'adhereixen noves empreses i institucions per crear cultura al voltant de l’FP Dual, però encara falta molt camí a recórrer. Una de les diferències fonamentals és que la mida de les empreses a Alemanya és molt diferent. El fet que s’implanti el sistema de formació professional dual en un teixit empresarial format majoritàriament per petites i mitjanes empreses, fa que apareguin unes dificultats que no apareixen tant en un teixit empresarial format per empreses més grans.

Com es troba amb diferència amb altres països el seu grau d’implantació?

Dades de la Fundació Bertelsmann, una de les promotores de l’Alianza per a la FP Dual, posen de manifest que a l’Estat espanyol l’FP dual no arriba al 5% mentre que a d’altres estats europeus, la xifra és molt més alta: 70% Alemanya i Àustria i França un 40%. Tenim molt marge de millora.

Perquè a l’Estat espanyol no s’implanta com en altres països?

S’ha de tornar al mètode de l’aprenent i el mestre, però al mateix temps tenim un problema real i és el fet que el 65% dels infants d’avui treballarà en professions que no existeixen o tot just comencen a endevinar-se. També és contundent l’Observatori per a l’Ocupació en l’Era Digital que assegura que el 80% dels i les joves espanyols entre 20 i 30 anys que trobi feina en el futur proper, exercirà professions acabades de néixer o que encara s’estan gestant.

Quin percentatge d’homes i dones estudia FP?

Es produeix un biaix en el tipus d’estudis que emprenen les dones. Continua havent menys dones que homes entre l’alumnat de cicles formatius de grau superior. Tan sols l’11’8% de les dones d’entre 30 i 34 anys tenen aquests estudis, davant el 13’4% dels homes. En canvi, la proporció de dones entre els universitaris no ha deixat de créixer. Avui, gairebé el 36% de les dones d’aquesta franja d’edat ha completat estudis universitaris, davant poc més del 21% dels homes.

Aquest seria un dels factors de la bretxa salarial que trobem entre dones i homes?

És un tema més complex que involucra aspectes culturals, socials i familiars. Però en principi si tenim poques dones fent estudis que porten a feines més ben remunerades, evidentment tindran de mitjana un sou més baix ja d’entrada.

Com es pot fomentar l’equitat de gènere en la formació professional?

Estem estudiant fer beques que fomentin la presència de dones a les professions industrials, també s’haurà d’implementar algun sistema per corregir el biaix de gènere en cicles molt feminitzats.

Com es planteja el futur de l’FP?

És un moment important en què s’han de prendre decisions i arribar als consensos necessaris amb tots els actors implicats per tal d’establir aquesta coresponsabilitat tant necessària per tirar endavant el procés que situï l’FP al lloc social, educatiu i productiu que li correspon.