Àmbit de la notícia
Econòmic

Mireia Claverol: “La Generalitat ha potenciat l’entrada dels grans bancs als instituts”

Entitat redactora
Opcions
Autor/a
Laura Solé
  • Mireia Claverol
    Mireia Claverol Font: Dani Codina

Entrevistem a Mireia Claverol, docent durant quaranta-cinc anys, que denuncia el finançament, amb fons públics, de l’entrada de bancs i caixes a les aules de secundària.

La Mireia Claverol, docent durant quaranta-cinc anys, ha acompanyat alumnes des de l’educació primària fins al batxillerat, impartint història, economia, geografia, ètica i història de l’Art. En l’actualitat és membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa i de la Plataforma per una Educació en Economia Crítica (PLEEC), des d’on es denuncia el finançament, amb fons públics, de l’entrada de bancs i caixes a les aules de secundària.

Des de quina perspectiva es planteja l’assignatura d’economia al currículum escolar?

El currículum escolar promou l’economia convencional; i l’economia convencional és una economia completament acrítica, perquè dona la idea que l’economia és una ciència, cosa que hauríem de discutir: l’economia més aviat és una disciplina que, a posteriori, explica fets que han passat. Va ser incapaç de preveure el crac del 2008, tampoc no preveu el que està passant ni el que passarà d’aquí a un any. Dir que l’economia és un ens atemporal i universal és absurd. És sobretot arran del paradigma liberal, després de la crisi dels setanta, quan es perd l’enfocament d’economia política i d’anàlisi de l’economia en relació amb el context històric.

El currículum escolar promou una economia acrítica perquè dona la idea que l’economia és una ciència

Com a docent d’economia, per què creus que hi ha hagut aquest canvi en l’enfocament de la matèria als instituts i a les universitats?

Doncs perquè són les directrius que marquen el Banc Mundial, l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i el Fons Monetari Internacional. Els neoliberals, els “neocons” (neoconservadors) dels Estats Units i tota l’escola que ve d’Alemanya, des del principi han tingut molt clar que l’escola és el lloc on es lliura la batalla. De fet, la batalla al carrer ja la tenen guanyada i si guanyen la batalla de l’escola, cada vegada serà més difícil. Per desgràcia, l’esquerra no ha tingut prou força per a adonar-se que moltes de les reformes educatives (des de la democràcia fins ara hem tingut set reformes educatives), han anat introduint el paradigma neoliberal a les escoles.

Aquest plantejament, doncs, no afecta només la matèria d’economia.

No, va més enllà. Des de la visió neoliberal es considera que s’ha d’educar els alumnes perquè siguin flexibles, perquè s’adaptin a un mercat de treball canviant. S’ha implementat el sistema de competències bàsiques, no de coneixements, perquè, com que no sabem què necessitarà el mercat d’aquí a deu o quinze anys, els futurs professionals puguin adaptar-se al que vingui. La Taula Rodona Europea d’Indústries, que és un grup de grans empreses que fa lobby a la Unió Europea, ha fet pressió perquè l’OCDE segueixi aquestes directrius. Pràcticament a tot Europa s’ha implementat el mateix programa educatiu de competències bàsiques amb aquesta visió neoliberal. Saps a quin país es va experimentar amb aquest programa? A Xile, a partir de l’arribada de Pinochet al poder. Allà ningú sap què és una pensió pública, perquè tothom té pensió privada. Per què creus que hi va haver l’esclat a Xile? Tu creus que l’augment de 50 cèntims d’un tiquet d’autobús provoca això? La gent ja fa anys que pateix una reforma laboral que és brutal; i ara aquí estem anant cap al mateix; què hem de fer?

La banca mai no ha assumit responsabilitats pel que ha fet

Creus que a les aules no s’esperona el pensament crític, doncs?

Estem donant una formació, entre cometes, perquè l’alumne s’adapti al món en què viu i no perquè lluiti per transformar-lo. En un escenari de fake news i de saturació informativa, s’ha d’ensenyar a reflexionar. S’està confonent informació amb coneixement. S’ha d’ensenyar a dubtar. Per exemple, amb el tema del consum: si li dius “no consumeixis tant o no compris Adidas”, potser fa el contrari. Cal motivar que es preguntin per què. El sentit comú també s’educa.

Què deixa fora l’ensenyament actual de l’economia? Quins continguts no arriben als estudiants?

Mira, per posar-te un exemple, des del Seminari Taifa estem fent una anàlisi del llibre de text de quart d’ESO de l’editorial McGraw Hill. Quan descriu el tipus d’empreses que existeixen, de les cooperatives només en diu que tenen un inconvenient: és el tipus d’empresa on més costa posar-se d’acord. Això és tot el que diu de les cooperatives, res en positiu. A veure, les cooperatives estan a l’ordre del dia! Parla’n una mica, explica què són! Als estudiants tampoc els arriba què és la crisi, per què la gent té els salaris tan baixos, què significa la reforma laboral, per què ens hem de fer un pla de pensions…

Arran de la crisi econòmica, des del 2008, les institucions també han incentivat l’emprenedoria com una solució per sortir de la crisi, en l’àmbit personal i col·lectiu. De fet, des del 2012, diverses comunitats autònomes, com Madrid, València o Catalunya, van implementar assignatures d’emprenedoria a l’educació secundària.

Sí, abans era un contingut dins la matèria d’economia. Llavors, a Catalunya, per exemple, es va introduir com una assignatura de tercer d’ESO. Nosaltres estem absolutament en contra de l’emprenedoria. Es tractava, com tu dius, d’inculcar la idea que tothom havia de ser emprenedor i que l’emprenedoria solucionaria la crisi; que l’individu sol, davant de tot, pot. Això és l’individualisme metodològic del neoliberalisme. És clar, es pot posar l’exemple de Google, d’Amazon o de Glovo. Però hi ha estudis estadístics de l’INE sobre naixement i supervivència d’empreses que demostren que en els primers cinc anys, només sobreviuen entre el 40% i el 50% de les empreses, perquè no aconsegueixen tirar endavant. Hi ha gent que defensa el model d’emprenedoria perquè diu que és creatiu. Perdona, tu pots ser molt creatiu en una cooperativa. No cal que siguis creatiu estant tu sol.

El 2009, el Ministeri d’Educació signa un conveni de col·laboració amb el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors, per desenvolupar un pla d’educació financera a les escoles, seguint les directrius de l’OCDE. Des d’aleshores, s’han anat potenciant progressivament els continguts d’educació financera als instituts de l’Estat espanyol. Quin creus que n’és l’objectiu?

Jo crec que ha anat molt lligat, sobretot, al paper que van tenir els bancs durant la crisi. La banca mai no ha assumit responsabilitats pel que ha fet, ni per les clàusules sòl ni per res, i amb la idea que “la gent ha viscut per sobre de les seves possibilitats” es culpa la ciutadania de la crisi i es decideix que cal més educació financera. A partir de 2010, la UE comença a elaborar programes en aquesta línia, que cada país va introduint. És quan a Catalunya i a Espanya entitats financeres com BBVA, CaixaBank, Banc Sabadell o Santander diuen “ja la farem nosaltres, l’educació financera”.

I és quan a Catalunya, el 2012, la Generalitat signa amb l’Institut d’Estudis Financers un conveni de col·laboració per implementar l’EFEC, un programa d’Educació Financera a les Escoles. Cal dir que l’Institut d’Estudis Financers és una fundació privada creada pels principals bancs amb el suport de la Generalitat de Catalunya: el BBVA, CaixaBank, el Banc Sabadell i el Banc Santander són part del patronat i la presidència recau en el secretari general del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. En aquests tallers s’ensenya què són els deutes, les inversions, la rendibilitat, els objectius financers…

El material de l’EFEC bàsicament planteja que gestionar bé els teus recursos implica estar endeutat des que neixes fins que mors: els teus pares potser faran un bateig i ja s’hauran d’endeutar, a partir d’un moment voldràs anar a la universitat, hauràs de demanar un crèdit perquè és clar, la universitat és cara. O sigui, en lloc de dir, lluiteu perquè la universitat sigui pública i gratuïta, no; està clar que haureu de pagar per la universitat i per tant haureu de sol·licitar un crèdit. Després, és clar, us voldreu casar. Per casar-vos necessitareu un habitatge. Haureu de contractar una hipoteca perquè… No es parla de lloguer, ni d’habitatge cooperatiu… cap alternativa! I així tot. Et casaràs, tindràs un fill, tindràs un cotxe petit, voldràs una casa a fora… I com que has d’estar sempre endeutat, és millor tenir un únic crèdit en lloc de diversos, perquè així els podràs gestionar millor. Aquest any han introduït un nou taller sobre assegurances, perquè les companyies d’assegurances també volen part del botí.

Un any després de la posada en marxa de l’EFEC, diverses associacions, sindicats, ONG i seminaris d’economia, com Taifa, us uniu per denunciar aquesta situació, feu un manifest que signen més de mil set-centes entitats i formeu la PLEEC, la Plataforma per una Educació en Economia Crítica. Quin és l’objectiu de la PLEEC?

Des de la PLEEC exigim que la Generalitat trenqui el conveni que té amb l’Institut d’Estudis Financers. Denunciem que la mateixa Generalitat, des del Departament d’Ensenyament, estigui potenciant un programa que respon a interessos particulars de certes institucions, interessades a implantar postulats neoliberals que exclouen altres formes de prendre decisions econòmiques i financeres. Defensem l’ensenyament d’una economia plural i crítica, i això vol dir incloure l’economia feminista, l’economia solidària… També defensem que ja hi ha un professorat d’economia per explicar l’economia. La Generalitat ho justifica dient que els professors d’economia no en saben o no es volen formar en això. En aquests anys hem contactat amb la premsa, amb la CUP, amb els Comuns, la gent més receptiva. Hem aconseguit que ajuntaments, associacions com la AFFAC o Rosa Sensat es manifestin en contra de l’EFEC. També vam enviar una carta al Departament d’Ensenyament demanant una reunió. No ens van rebre fins al cap de set anys.

Denunciem que la Generalitat estigui potenciant un programa com l’EFEC, que respon als interessos particulars de certes institucions

I què us van dir?

Després de molt insistir, el gener de 2019, la Generalitat es va reunir amb nosaltres. Ens van dir que no renovarien el conveni i el programa de l’EFEC s’acabaria el 2020.

Us van explicar la raó per la qual no renoven el conveni?

Ens van dir que havien tingut força contestació des del carrer. Van dir-nos que l’EFEC finalitzarà i que iniciaran un programa nou més obert a l’economia social i solidària i acceptaran propostes dels col·lectius d’aquest àmbit perquè facin material o tallers, com havia fet la banca, però des d’un altre punt de vista. Això crea un problema a la nostra plataforma, perquè hi ha entitats que ho veuen amb bons ulls i d’altres creiem que els continguts s’haurien d’integrar al currículum i només els professors d’economia haurien de parlar d’economia a les escoles. Tot un debat.

L’entrada de les entitats financeres als instituts ha anat molt lligada al paper que va tenir la banca durant la crisi

La fi del conveni és una victòria per la PLEEC que obre nous escenaris.

Sí, sí, és una victòria de la PLEEC. Però hem d’estar vigilants, perquè l’EFEC encara es realitza aquest any. Hi ha moltes escoles, 15.000 alumnes, que encara reben el programa. D’altra banda, en l’última recerca que hem fet, hem trobat que encara hi ha dotació econòmica per part de la Generalitat a l’EFEC per aquest any i el proper. Per tant, hem de posar en dubte la informació que ens va donar el Departament.

Avui dia, es parla de finances ètiques, economies feministes o economia ecològica als instituts i a les universitats?

No gaire. Hi ha algunes iniciatives que estan oferint tallers sobre finances ètiques, economia social i solidària o economies feministes. També hi ha alguns docents que, o bé perquè tenen inquietuds i sensibilitat o bé perquè militen al feminisme o al cooperativisme, no utilitzen el llibre de text i preparen els seus materials. Nosaltres els anomenem “professors quixots”: perquè estan disposats a tirar endavant amb una forma d’ensenyar per ser coherents. Però és molt difícil. Hi ha molts professors d’institut o universitat que no tenen la plaça en propietat. I pensen, si no faig el que em diuen, l’any vinent no treballaré. Hi ha molta por! Llavors, què fas? Això és molt dur, això és negar l’educació.

S’està perdent la batalla ideològica que comentaves?

Crec que la racionalitat neoliberal ens està condicionant moltíssim, perquè ho impregna tot i s’ha convertit en una forma de viure, però jo no soc pessimista. Crec que hi ha moltes resistències en el nostre entorn proper i llunyà que són signes d’esperança. L’única batalla que es perd és la que no es lluita.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari