A finals de desembre, l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) va anunciar la fi de la col·laboració entre l’assegurança escolar i les persones ateses per anorèxia, portant a terme la mesura a partir del 31 de març.

Però la mobilització de les associacions d’anorèxia i bulímia de tot l’Estat espanyol han aconseguit que la ministra de treball, Magdalena Valerio, anunciés el passat 23 de gener, que l’assegurança escolar seguirà pagant els tractaments d’anorèxia.

Aquests tractaments es destinen als i les estudiants d’entre 14 i 28 anys i tenen una durada d’entre 3 i 5 anys. Ja siguin hospitalitzacions o teràpies en centres de dia, aquests tractaments són molt cars i la majoria de famílies no se’ls poden permetre.

En aquests darrers tres anys, l’assegurança ha cobert la mediació de més de 7.000 tractaments, el que suposa uns 13 milions a l’any.

Des del Ministeri, s’ha assegurat a les associacions que aquest servei només es suprimirà quan s’arribi a disposar d’una alternativa satisfactòria que doni assistència a tot el jovent que ho necessita.


Un sistema amb molt marge de millora

Tot i que aquest servei doni assistència a milers d’afectats, les associacions remarquen que encara s’ha de treballar per arribar a tots els casos.

Fins i tot a Catalunya, on hi ha tretze unitats hospitalàries públiques expertes (UTCA), centenars de pacients acaben acudint a centres privats per insuficiència de recursos a la seva zona.

Al 2018, 995 joves van ser atesos d’aquesta manera i segons el registre d’afectats que han acudit a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), el 35% dels casos anaven a centres privats per aquesta raó.

Aquest grup de trastorns que afecten el 5% de la població i necessiten un tractament llarg, encara tenen una atenció insuficient per a totes les persones afectades. Des de les associacions, treballen dia rere dia per aconseguir l’assistència necessària i localitzar tots els casos.