Com analitzar l’entorn d’una entitat a través del model PESTEL
Comparteix
Aquesta tècnica complementa el DAFO i permet avaluar els factors externs d’una organització.
L'anàlisi PESTEL se sol fer abans de posar en marxa projectes o organitzacions per avaluar fins a quin punt els factors externs poden beneficiar o perjudicar l'estratègia de l'entitat o de la iniciativa. En aquest recurs s'explica què és aquest model i com s'ha d'elaborar.
Què és el model PESTEL?
L’anàlisi PESTEL és una tècnica d’avaluació de l’entorn que ajuda a identificar les oportunitats i amenaces d’una organització. És una eina que normalment precedeix la creació d’un DAFO i que és especialment útil per a plans estratègics, de màrqueting o financers. L’objectiu del model és entendre els factors que delimiten el marc general de les organitzacions, tal com s’explica al Pla Estratègic del Tercer Sector d’Acció Social.
Un PESTEL analitza cinc factors de l’entorn, un per cada lletra de la paraula: el Polític, l’Econòmic, el Sociocultural, el Tecnològic, l’Ecològic i el Legal. Originàriament l’anàlisi es deia PEST, però amb l’increment de la complexitat de l’entorn, s’hi van afegir els factors legals i mediambientals.
Per què és important?
Les organitzacions es mouen en un entorn canviant que influeix en el seu comportament. L’èxit d’una estratègia dependrà en més o menys mesura dels factors externs que l’entitat en qüestió no pot controlar.
Totes les organitzacions estan condicionades per l’entorn i, a la vegada, aquestes organitzacions influeixen en l’entorn, ja que la funció de les entitats és canviar l’statu quo amb el qual no estan d’acord. Per poder transformar l’entorn, doncs, cal tenir clares quines són les actuals regles de joc i les bases del sistema. És a dir: cal conèixer l’enemic per combatre’l.
És per això que és recomanable fer una anàlisi PESTEL abans de posar en marxa una organització o un gran projecte sense ànim de lucre. Aquesta tècnica donarà pistes sobre quina estratègia pot triomfar més o menys.
Què cal incloure dins de cada factor?
La Henley Business School, al Regne Unit, defineix els factors a analitzar d’aquesta manera:
- Factors polítics (P): Aquí cal fer una recerca de la situació política que envolta l’entitat. Si és una entitat de Barcelona, per exemple, s’analitzarà qui governa a l’Estat espanyol, a Catalunya i a la ciutat de Barcelona, i quines polítiques destaquen en l’àmbit laboral, fiscal o comercial, per exemple.
- Factors econòmics (E): Inclouen el creixement econòmic del país, el PIB, la situació de les subvencions i ajudes públiques, els Pressupostos Generals de l’Estat...
- Factors socials (S): S’hi analitzen els aspectes culturals, els canvis en la manera de consumir, en la forma de col·laborar amb associacions o captar fons. També s’hi ha d’incloure informació sobre el creixement de la població o el nivell d’educació.
- Factors tecnològics (T): Inclouen els aspectes com la investigació o inversió en I+d, el ritme dels canvis tecnològics o l’automatització de les feines.
- Factors ecològics (E): En aquest apartat s’han de buscar les normatives específiques sobre medi ambient en l’àmbit geogràfic on s’inscriu l’organització. També cal analitzar la consciència social sobre la sostenibilitat i les tendències que poden l’entitat.
- Factors legals (L): Finalment, en aquesta secció cal enumerar les lleis principals que afecten l’activitat de l’organització analitzada.
