Com presentar un recurs de reposició a l'Agència Tributària

Un recurs potestatiu de reposició és un procediment administratiu que permet a la persona o entitat implicada recórrer una resolució que hagi fet l’administració pública perquè la considera contrària.

Que sigui potestatiu significa que l’entitat interessada no té l’obligació de presentar abans el recurs per aquesta via per poder acudir als tribunals. És a dir, que es podria anar directament per via judicial, però no es pot presentar el recurs alhora per les dues vies.

En aquest sentit, segons el que estableix l’article 123 de la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, si es decideix optar per un recurs de reposició no es podrà passar a la via judicial fins que no s’hagi resolt expressa o presumptament (és a dir, per silenci administratiu) el primer recurs.

A més a més, es tracta d’un procés administratiu, per tant, es realitza a través de la mateixa administració que ha emès la resolució i no és necessària la intervenció d’un advocat/da ni procurador/a.

No obstant això, l’entitat pot comptar amb el suport d’una persona especialitzada per dos motius. D’una banda, per revisar i tramitar el recurs que s’interposi. En segon terme, si es té clar que es vol arribar fins al final de la qüestió (i no es descarta recórrer a la via judicial), pot ser més efectiu comptar amb un advocat/da o procurador/a que conegui tot el procediment fet per l’entitat.

Un cop es pren la decisió de recórrer la resolució de l'Agència Tributària, per poder presentar aquest tipus de recurs la persona o entitat interessada ho podrà fer de forma telemàtica a través de l’Agència Tributària, o de forma presencial a les oficines de l’AEAT o de Correus. Per tant, per optar a la primera via cal que l’entitat tingui el certificat digital.

Per interposar el recurs de reposició l’entitat o persona interessada disposa d'un mes, si l'acte es fa notificar. Transcorregut aquest termini, només es podria interposar un recurs contenciós-administratiu. En cas que l'acte no es notifiqués expressament, el termini és d’un mes des de l’endemà que s’entengui desestimat.

En primer terme, cal redactar un escrit d’interposició on s’indiquin les al·legacions que es consideren oportunes, siguin qüestions de fet o de dret. En aquest document, a més, cal especificar que no s’ha impugnat el mateix acte de via economicoadministrativa.

Aquest document ha d’incloure la següent informació:

• Dades d’identificació de qui recorre.
• Identificació de l’acte que s’està recorrent i la raó de la impugnació.
• Dades de contacte per a la notificació.
• Lloc, data i signatura de qui recorre.
• Dades d’identificació de l’òrgan al qual es dirigeix.

Juntament amb aquest redactat, s’han d’incloure “els documents que serveixen de base a la pretensió que s’exerciti”, tal com indica l’AEAT, és a dir, que siguin prova del que s’està impugnant.

A partir d’aquí, un cop tramitat el recurs de reposició, aquest és resolt per l’òrgan competent, que en aquest cas és l’Agència Tributària.

Finalment, l’entitat obtindrà una resolució en el termini màxim d’un mes amb l’estimació o desestimació del recurs interposat. En aquest sentit, la resolució pot ser expressa o per silenci administratiu (quan transcorregut un mes no hi ha cap notificació). A partir d’aquí l’entitat pot optar per recórrer-ho a través de la via judicial, ja que contra la resolució d'un recurs de reposició no es pot interposar un altre.