La rectificació de les declaracions tributàries

El procediment de rectificació de les declaracions s'inicia sempre a instàncies del propi interessat, és a dir, de l'entitat que es considera perjudicada. L'Administració Tributària no té potestat per fer-ho d'ofici.

El procediment es regula a l'article 120, apartat 3 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, i es detalla a un dels reglaments que desenvolupen aquesta llei, en concret el que regula la part relativa als procediments, el RD 1065/2007, de 27 de juliol.

Tot i que antigament estaven separats, en la actualitat el procediment de rectificació de les autoliquidacions i, si s'escau, el de reclamació de devolució d'ingressos indeguts es gestionen de forma conjunta.

En el sistema tributari espanyol s'estableix que són els propis contribuents els que han de calcular quin és el resultat de la tributació dels impostos que els puguin afectar (IVA, Societats, IRPF...), i "auto liquidar-lo" a la Hisenda pública.

Derivat d'aquestes dades i càlculs, s'han de presentar determinats models de liquidació, són el que s'anomena autoliquidacions.

Atès que els contribuents, en aquest cas les entitats, poden cometre errors en la recollida de les dades, en l'aplicació de la normativa fiscal o en  el càlcul de les autoliquidacions, i que aquests errors els poden perjudicar, el sistema estableix el dret dels contribuents a fer una sol·licitud de rectificació de les seves declaracions inicials.

Això es pot fer només en cas que l'errada comesa perjudiqui els seus propis interessos, és a dir, quan:

• La quantitat que s'ha ingressat en una declaració hauria d'haver estat inferior.
• La sol·licitud de devolució i/o compensació resultat d'una declaració hauria d'haver estat superior a la declarada.

Amb aquest procediment, el que es fa és:

• Demanar a la Administració tributària que es rectifiqui una declaració ja presentada
• Si s'escau, demanar la devolució dels ingressos indeguts o una major devolució o compensació que la quantitat inicialment declarada a favor de l'entitat, amb els corresponents interessos de demora, si el temps transcorregut hagués estat suficients com per generar-los.

El mateix procediment es podrà utilitzar també per corregir:

• Duplicitat en el pagament de declaracions del mateix tipus i període impositiu.
• Pagament d'un deute que ja estava prescrit.

Com és lògic, per poder presentar una sol·licitud de rectificació d'autoliquidació cal que, prèviament, s'hagi presentat una declaració inicial.

També és necessari que aquella autoliquidació no hagi estat comprovada per part de l'Administració Tributària, és a dir, que no hagi estat objecte d'inspecció ni de liquidació per part d'Hisenda, llevat que la liquidació practicada per l'Administració hagi estat causada per un motiu diferent del que argumenti el contribuent.

Per exemple, si Hisenda fa una inspecció de l'IVA de l'entitat i corregeix l'autoliquidació inicial perquè troba que hi ha algunes factures que no són deduïbles, l'entitat igualment podrà presentar una sol·licitud de rectificació de la declaració perquè no havia efectuat correctament el càlcul del percentatge deduïble de les factures suportades, la prorrata del seu IVA, i en en càlcul rectificat resulta que li surt un percentatge d'IVA recuperable superior a l'inicial.

El termini màxim per poder efectuar aquesta sol·licitud és el termini de prescripció que té Hisenda per poder determinar el deute tributari i el del contribuent per exercir els seus drets, és a dir, quatre anys des que es va fer l'ingrés indegut. 

No es podrà iniciar aquest procediment mentre Hisenda estigui fent un procediment de comprovació i/o inspecció respecte de la mateixa obligació tributària a on quedi inclosa la liquidació que es pretén rectificar.

De tota manera, mentre duri aquest procediment de comprovació, l'entitat podria presentar les al·legacions i documents que consideri adients per a defensa dels seus drets, i aquests hauran de ser tinguts en compte per l'òrgan que tramiti la inspecció, en la seva resolució.

La sol·licitud de rectificació haurà d'incloure, com a mínim, les informacions següents:

• Identificació de l'entitat i del seu representant legal (normalment, el president).
• Identificació de l'autoliquidació objecte de sol·licitud de rectificació.
• Identificació del mitjà de pagament escollit per a la devolució, si s'escau (IBAN del compte bancari)
• Fonamentació de la sol·licitud: fets i causes que la motiven i demandes en les qualses es concreten.
• Identificació del domicili a efectes de notificacions.
• Òrgan de l'Administració al qual es dirigeix, normalment, el departament de Gestió Tributària.
• Lloc, data i signatura del sol·licitant.
• Documents justificatius de tots els punts anteriors.

El sol·licitant té dret a instar al cobrament de possibles interessos de demora.

Si la rectificació de la autoliquidació origina una devolució, i haguessin transcorregut més de sis mesos sense que s'hagués ordenat el pagament per causa imputable a l'Administració, aquesta abonarà els interessos de demora que corresponguin sobre l'import de la devolució, sense necessitat de reclamar-los.

Aquest termini de 6 mesos començarà en la data de finalització del termini normal de presentació de l'autoliquidació o bé, si aquesta fos posterior a aquell moment, al de presentació de la sol·licitud de rectificació.

Si la rectificació causa que hi hagi una devolució d'ingressos indeguts, Hisenda abonaria l'interès de demora pel termini que va des de la data en que s'hagués efectuat l'ingrés i la data  de l'ordre de devolució.

L'Administració tributària rep la sol·licitud i la sotmet al mateix procediment que si es tractés d'una inspecció, examinant les circumstàncies que determinaran si la rectificació és procedent.

Haurà de comprovar la veracitat dels fets en els quals es fonamenta la reclamació, i podrà instar a l'entitat a aportar més dades o documentació.

Si es demana una devolució, comprovarà també que l'ingrés previ hagi estat efectivament efectuat, que l'entitat no hagi recuperat per altres mitjans la quantitat reclamada (per exemple, que l'IVA suportat d'una factura que es reclama no hagi estat utilitzat també per a justificar una subvenció).

Podrà també realitzar requeriments a la pròpia entitat que ha fet la sol·licitud, així com a terceres persones que li puguin aportar les informacions complementàries que consideri necessàries.

Finalment, durant la fase d'instrucció, l'Administració podrà demanar tot tipus d'informes, inclosos els que els òrgans de Gestió Tributària poden demanar a la Inspecció de Tributs.

Al finalitzar aquesta fase, el sol·licitant rebrà un escrit amb les conclusions a les quals l'Administració hagi arribat, argumentades, i farà una proposta de resolució a la qual (en cas que no s'estigui d'acord total o parcialment) es podran fer les al·legacions que es considerin oportunes en un termini de 15 dies hàbils comptats a partir del dia següent al de la notificació de la proposta. 

L'Administració està obligada a emetre una resolució a tota sol·licitud de rectificació d'una autoliquidació. 

El termini màxim per fer-ho serà de sis mesos. Si ha transcorregut aquest període sense rebre notificació expressa, s'entén que la sol·licitud ha estat desestimada.

Si en la resposta s'acorda acceptar la sol·licitud, i el contingut de la rectificació afecta al deute a liquidar per part de l'entitat, aquesta inclourà una proposta de liquidació.

Hisenda no podrà fer cap nova liquidació en relació amb aquell impost i període, llevat que en una inspecció posterior es descobreixin nous fets i circumstàncies diferents als detectats i revisats durant la fase d'instrucció de l'expedient.

El procediment finalitza amb la resolució en la que s'acordarà o no la rectificació de l'autoliquidació. Si aquesta es denega o s'estima però no en els mateixos termes que sol·licitava l'entitat, s'exposaran els motius.

Si es reconeix el dret a obtenir una devolució, es determinarà qui és el titular del dret i quin import, així com els interessos de demora que s'hagin d'abonar, si s'escauen.

Finalment, si no s'està d'acord amb una resolució que tingui un resultat diferent del sol·licitat, es podrà interposar un recurs de reposició en el termini d'un mes des de la notificació.