Com aplicar el joc competitiu a l’educació en el lleure
Comparteix
Són activitats que sovint fan sorgir sentiments negatius, però precisament per això són molt valuoses per a treballar certes actituds i emocions.
A la societat actual, la competitivitat té un paper primordial, sovint tòxic però obligat. És a la vegada una actitud que es troba també als espais de joc, i a l’àmbit de la infància en general. Des de l’educació se solen rebutjar les pràctiques d’aquesta mena perquè poden perpetuar actituds insanes, però moltes vegades aquesta qüestió no permet veure les oportunitats educatives del joc competitiu.
Pere Bolet, Roger Font i Gemma Garcia, l’equip formador del monogràfic de joc de Minyons Escoles i Guies de Catalunya, creuen que és necessari plantejar una reflexió al voltant d’aquesta problemàtica, i van proposar l’aplicació que el joc competitiu pot tenir en el lleure, ateses les seves potencialitats i valors, al Webinar ‘Joc competitiu i infància’.
Aquest recurs recull les apreciacions d’aquesta sessió, per tal d’ajudar a les entitats que treballen amb infants a aplicar el joc de competició al lleure educatiu.
El joc
El joc ofereix un espai segur on experimentar de forma artificial la presa de decisions i la igualtat que suposa que tothom segueixi les mateixes regles, on practicar la comunicació i la sociabilitat, on conèixer a les altres persones i a una mateixa, on entrenar la comprensió...
És, per tot això, una font de reflexió per a preguntar-se i fomentar la gestió de les emocions. I, de totes les menes, els jocs competitius són els que fan aflorar unes emociones més intenses, d’aquí, precisament, el seu interès.
El joc competitiu
Són tots aquelles en què les persones que hi juguen competeixen per a una finalitat. Es tracta d’activitats on les derrotes i les victòries es viuen intensament, i hi ha algunes amenaces derivades de la pressió per guanyar, el que pot desembocar en una disminució del gaudi.
És per això que un joc competitiu mal dirigit pot resultar en valors negatius com la rivalitat tòxica i inclús fomentar les trampes. És important recordar, segons Pere Bolet, que “un cop acabat el joc, el rei i el peó tornen a la mateixa caixa”.
Els valors de la competitivitat
Però no es pot limitar el joc a la seva natura artificial. Precisament perquè genera emocions fortes i que no solen aparèixer en el dia a dia de la infància, el joc competitiu pot ser una eina per a transmetre i treballar valors com l’acceptació de la derrota, la victòria sana, el treball de l’estratègia, les relacions de cooperació...
Gemma Garcia comenta com, tenint en compte que els valors són eines per a interpretar el món, i que a occident es premien actituds com la competitivitat i l’individualisme, és interessant aprofitar el joc competitiu, que fomenta aquestes actituds, per a fomentar-ne una aproximació crítica.
A més, el joc competitiu fa aflorar reaccions que d’altra forma no sortirien. Per exemple, la ràbia després d’haver perdut. Pere Bolet recomana no abusar de la frase “l’important és participar", perquè és una pedagogia sense finalitat. Proposa, en canvi, preguntar per l’enfadament, ajudar a gestionar-la i compartir-la amb el grup. En resum, aprofitar l’oportunitat educativa que presenta.
Alguns consells
Transmetre valors amb el joc competitiu no és fàcil. És per això que sempre és necessari que el monitor o monitora, o la persona encarregada que sigui, dirigeixi l’espai lúdic. Com millor sigui la intervenció, més valors i més positius es podran treballar. Es tracta d’encaminar l’activitat de manera que tothom respecti les normes, socialitzi de manera sana i es responsabilitzi, perquè jugar, al cap i a la fi, és un compromís, un pacte.
En aquest sentit, també és rellevant que els i les educadores participin en el joc i ofereixin referents positius, donant exemples de competitivitat sana i dels valors que es volen posar en pràctica. És per això que es recomana que hi hagi dues educadores o educadors: una participant de l’activitat i una altra fora, per fer d’observadora.
També caldrà fer un treball d’adaptació del joc a l’etapa educativa, evolutiva i a les habilitats psicosocials del grup i de les persones que el conformen. Els jocs seran més complexos com més elevades siguin l’edat i les habilitats, així com les reflexions que se’n podran extreure.
De la mateixa manera, serà interessant preparar jocs segons les necessitats del grup, ja que es podran treballar qüestions més personalitzades. I aquí és primordial escollir el tipus d’activitat adequada.
De cooperació-oposició
Una de les tipologies de joc competitiu que detalla l’equip de Minyons és el de cooperació-oposició, és a dir, el joc per equips. D’aquesta característica es poden desprendre valors com la col·laboració, entenent-la com el treball conjunt per a millorar les possibilitats de guanyar entre totes les persones. Cal anar amb compte amb les relacions que s’estableixen, perquè pot ser que els perfils més competitius i forts eclipsin a la resta.
És una opció molt recomanable per a trencar el gel, però també per a gestionar emocions i conflictes latents. Els jocs d’equip generen emocions molt intenses, per la qual cosa és senzill que explotin disputes, noves o en curs. Ben dirigides, però, aquestes activitats creen espais on encarar les problemàtiques i a comunicar els sentiments.
Individuals sense eliminació
En els jocs individuals juga tothom contra tothom, però com que no hi ha eliminació s’accepta millor la derrota. Cal vetllar per a evitar el joc brut i gestionar l’ego, i parar atenció a certes persones que poden sentir certa angoixa davant la resta de companys i companyes.
Són activitats que poden fomentar valors com la superació, l’esforç o el joc net, així com formes sanes d’individualisme, perquè el protagonisme és compartit per tots i totes les participants. Seran útils per a començar el dia o abans d’una activitat calmada.
Individuals amb eliminació
L’última classe de jocs competitius que esmenta l’equip de formadors de Minyons són els individuals amb eliminació. Com a l’apartat anterior, també són activitats on tothom juga contra tothom, però aquesta vegada la derrota suposa l’eliminació, de manera que només acaba guanyant una persona.
Precisament per això, les sensacions de victòria o derrota, i la tensió i la frustració resultants, són encara més grans que en la resta de jocs competitius. Són activitats interessants per a grups que ja es coneixen bé, perquè permeten donar de si a les persones i portar els seus comportaments a l’extrem.
Seria ideal deixar aflorar aquestes sensacions per a, un cop acabat el joc, treballar-les i reflexionar-hi conjuntament.
