Tècniques de formació

Autor/a: 
Fundació Pere Tarrés

Tècniques de formació

Resum: 

Les tècniques i mètodes de formació permeten assolir els objectius concrets del Pla de Formació de l'entitat. És important conèixer les principals tècniques de formació per tal de poder triar la que més s'adapti a les necessitats tant de l'entitat com dels voluntaris.

Quin tipus de formació és el més adequat?

La decisió de realitzar formació externa o formació interna està en funció de diversos factors, com disponibilitat horària dels voluntaris que hi han d¿assistir, cost de la formació, tipus de continguts que s'han d'adquirir, moment en què es troben els voluntaris dins de l'entitat, nombre de voluntaris que hi assistiran...entre d'altres.

La formació, tant si és interna com externa, no sempre ha de tenir el mateix format (per exemple, un curs), ni ha de seguir sempre la mateixa metodologia (per exemple, exposició del docent i poca participació dels assistents). De fet, la formació externa ja es troba en diferents durades i tipus (seminaris, jornades, cursos...).

En el cas de la formació interna, el paper del responsable de formació serà el de decidir, tenint en compte tots els elements que entren en joc, quin tipus de formació i metodologia seran els més adequats en cada moment i també la recerca de qui serà el formador en concret que realitzarà cada activitat, ja que pot ser un formador intern de l'entitat o un formador extern que faci una formació a mida de l'associació.

Tècniques per a treballar amb grans grups

Quan es tracta de grups grans, les tècniques que s'utilitzen acostumen a ser menys participatives, per part dels alumnes, que quan es tracta de grups petits. Tot i així, dins de les tècniques de grans grups, algunes fomenten més la participació que unes altres.

Exposició didàctica: el formador exposa els continguts de manera teòrica, generalment, i els alumnes tenen una participació petita tot i que poden fer preguntes o fer aportacions. De tota manera, el formador pot utilitzar en diversos moments metodologies que afavoreixin la participació dels alumnes.

Simposi: una sèrie d'experts sobre un determinat tema exposen les seves idees durant uns 15 o 20 minuts, de manera successiva, per donar un panorama el més complet possible del tema a tractar i sense haver de coincidir necessàriament en les seves idees. Quan acaben les exposicions el moderador pot fer una breu síntesi i es pot obrir un col.loqui.

Taula rodona: es reuneixen diferents especialistes (de 3 a 6), que discuteixen sobre un tema defensant postures oposades. Han de saber exposar i defensar amb arguments sòlids les seves raons. La taula rodona té un coordinador.

Debat: confrontació d'opinions diferents en una discussió informal sobre un tema específic que els interessa, davant d'un grup. Pot estar conduïda per un moderador, o es pot deixar que el grup es condueixi.

Panell: un equip d¿experts (4 a 6) discuteix en forma de diàleg davant el grup. Procuren desenvolupar tots els aspectes possibles per tal de donar una visió personal a partir del diàleg constant, mentre que en la taula rodona els experts primer exposen les idees que després portaran a discutir.

L'Entrevista: un interrogador que representa el grup, interroga un expert sobre un determinat tema davant de l'auditori. Permet aprofundir i analitzar amb detall una visió concreta d'un determinat tema i permet conèixer en profunditat un personatge significatiu.

Tècniques per treballar amb grups petits

Les tècniques que es poden utilitzar per treballar amb petits grups són molt més participatives que les de grups més grans. A continuació es detallen una sèrie d'aquestes tècniques:

Pluja d'idees: Pretén produir el màxim número possible d'idees en un temps determinat. Es reuneix un grup d'unes 10 persones com a màxim, les quals durant un temps determinar, de 20 a 30 minuts, expressaran totes les idees que se'ls acudeixen sobre el problema plantejat. Un cop finalitzada aquesta fase es passa a la selecció i examen de les idees interessades.
Permet trobar noves solucions i fomentar la creativitat.

Phillips 6.6: es divideix un grup nombrós amb petits grups de 6 persones per tal que discuteixin un tema durant 6 minuts. Cadascú disposarà d'un minut per a donar la seva opinió sobre el tema. Un cop acabada la discussió un component de cada grup exposarà les opinions del seu grup a la resta.

Diàlegs simultanis: els participants s'ajunten per parelles, o bé per trios fins com a màxim sis persones, i donen la seva opinió, sense cap ordre establert, durant un cert temps. Al final es pot posar en comú.

El Mètode de sindicats: es formen grups (5-7 persones) i es treballa en profunditat un tema a partir de tasques de lectura, discussió i treballs escrits.

La Comissió: es formen grups, de manera que cadascun treballa un tema diferent, que alhora forma part d'un gran tema. Al final es treuen conclusions amb tot el gran grup.

Discussió de dilemes: consisteix en discutir en grups reduïts situacions que presenten algun conflicte, és a dir, hi ha un personatge que es troba en una situació difícil i ha d'escollir, generalment, entre dues alternatives.

Joc de rol: unes quantes persones representen una situació de la realitat, per a la seva posterior anàlisi per part del grup. Serveix per analitzar diferents situacions, practicar tècniques i habilitat i canviar d'actituds.

Projectes: els participants, reunits en grups hauran de fer un projecte de desenvolupament factible, referit a una hipotètica situació futura. Aquesta tècnica permet prendre decisions, practicar tècniques, aprendre a treballar en equip i desenvolupar habilitats de gestió i presa de decisions.

Tècniques de treball individual

Aquestes tècniques poden utilitzar-se com una part d'altres metodologies, per exemple, de l'exposició didàctica, o com a pas previ i/o complementari a qualsevol de les tècniques per treballar amb grups petits.

Exercicis per la construcció conceptual: pretén que els participants analitzin i reflexionin sobre diferents aspectes d¿un determinat concepte, valor o idea. Es reparteix un full on consten una sèrie d'aspectes que els alumnes han d¿analitzar individualment, d'un determinat concepte: definició, exemples, beneficis, limitacions i conceptes similars o conceptes oposats.

Les frases inacabades: pretén que els participants iniciïn un procés de reflexió orientat a prendre consciència de les pròpies valoracions, opinions i sentiments. Consisteix en presentar una sèrie de frases inacabades, i/o preguntes que obliguen l'alumne a definir-se, és a dir, se li ofereix la possibilitat de pensar sobre les seves opinions, sentiments, actituds, entre altres, en relació a algun tema.

Comentari de text: es tracta de fer una anàlisi crítica d¿un text a partir d¿una lectura reflexionada.

Dins d'aquestes tècniques, però amb característiques diferents, es troba tota la formació semipresencial (en la seva part on-line). Serien formacions on l'alumne treballa de manera individual i seguint un programa preestablert ja que generalment es tracta de formació externa.

Bibliografia i càpsules de coneixement relacionades

A continuació hi ha bibliografia que pot ser d'utilitat a l'hora de valorar les tècniques que poden interessar per realitzar una acció formativa.

- BACK, H (1972): Cómo preparar las classes. Buenos Aires. Kapelusz.
- BERNARDO, J (1991): Tecnicas y recursos para el desarrollo de las classes. Madrid. Rialp.
- COLOM, A (1988): Tecnología y medios educativos. Madrid. Cincel
- DEMORY, B (1985): Cómo dirigir y animar reuniones de trabajo. Bilbao. Deusto.
- MARTIN, X (1991): "Rolo-playing" A: Martínez i Puig. La educación moral. Perspectivas de futuro y tècnicas de trabajo. Barcelona. Grao-ICE.
- NOGUERA; R (1985): Métodos de selección y formación de professores. Bacelona. Herder.
- VARGAS, L (1993): Técnicas participativas para la educación popular. Madrid. Popular.
- ZABALA. A (1995): La práctica educativa. Cómo enseñar. Barcelona. Graó.