Anuncien una app i el redisseny de Decidim al Decidim Fest

La plataforma Decidim tindrà una app i es redissenyarà per millorar la usabilitat. Així ho ha anunciat Carol Romero, cofundadora de l'eina, en la primera jornada del Decidim Fest, que porta el debat sobre tecnologia democràtica i justícia global al Canòdrom fins al 22 d'octubre. Romero també ha exposat els processos participatius que s'estan desenvolupant amb aquesta eina arreu del món com el Banco Ciudadano Europeo, el Plan Nacional de Acción en Derechos Humanos, la privatització de serveis públics a Río Grande o el procés constituent de Xile.

La xerrada "Democràcia i justícia global a l'era digital" ha arrencat amb la intervenció d'Arnau Monterde, director d'Innovació Democràtica a l'Ajuntament de Barcelona, que ha evidenciat que "la tecnologia no és neutral". Facebook prioritza els continguts amb discursos d'odi perquè odi vol dir atenció, atenció vol dir tràfic i tràfic vol dir diners. A més, aquesta tecnologia no és infinita i té un impacte mediambiental: "Facebook genera cada any 339.000 tones de diòxid de carboni que és l'equivalent a 85.000 cotxes".

D'això i d'altres temàtiques com feminisme i decolonialisme de dades, sindicalisme de plataforma i justícia algorítmica es parlarà durant les jornades, que avui han abordat la creació de noves institucions cíviques amb el cas de l'assemblea climàtica d'Escòcia en una taula amb l'especialista en innovació democràtica Joan Subirats i el professor de Polítiques Públiques de la Universitat d'Edimburg, Oliver Escobar.

L'impacte mediambiental de la tecnologia

Una altra de les xerrades que ha tingut lloc aquest dimecres ha sigut la presentació del projecte de l'artista Joana Moll sobre l'impacte mediambiental de la tecnologia. Per exemple, només el codi d'extracció d'un llibre comprat a Amazon ocupa 80MB, equivalents a imprimir 10.000 pàgines: "Hem d'exigir a les empreses transparència en els processos de fabricació de dispositius o en l'extracció de materials per mitigar els impactes".

Moll ha fet un paral·lelisme entre l'increment de la potència computacional i la caiguda de la població d'insectes, i s'ha preguntat: "Si limitéssim la potència computacional dels microprocessadors, podríem equilibrar la producció de biodiversistat?"

La vigilància massiva

El Decidim Fest també ha dedicat una xerrada a l'augment del control de la població a través de la digitalització arran de la pandèmia i s'han presentat projectes com la web Mass Surveillance d'ODHE-Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània i campanyes ciutadanes com #ReclaimYourFace.

“La revolució digital ha generat la base material perquè grups de poder privat augmentin la vigilància sobre poblacions senceres”, ha dit el director de Justícia Global i Cooperació a l'Ajuntament de Barcelona, David Llistar.

Per la seva banda, l'investigador Carlos Díaz, ha subratllat que les forces de seguretat estan normalitzant sistemes com el reconeixement facial, que té un "biaix que reforça els prejudicis de raça i de gènere" , els drons i la interceptació legal de les comunicacions, i que fins i tot Espanya produeix i exporta aquestes tecnologies, que no haurien de permetre's si no hi ha un monitoreig i una rendició de comptes: "Els estats paguen amb diner públic a empreses perquè ens vigilin".

La situació és especialment greu quan aquestes tecnologies s'utilitzen per al control fronterer, explica, ja que "hi ha persones que fins i tot s'estan automutilant per no ser detectades per sistemes de dades biomètrics".