Des de Click That Matters expliquen que es tracta de "la primera fundació amb caràcter social dins de la indústria del màrqueting, la comunicació i les tecnologies". Treballen en la digitalització del tercer sector, gestionant i coordinant recursos i serveis per donar suport a entitats sense ànim de lucre en la consecució d'objectius de comunicació, fundraising, imatge i implementació de tecnologies.

Dácil Borges és la fundadora i presidenta de la fundació. Hem parlat amb ella sobre la transformació digital de les entitats i sobre el voluntariat corporatiu.

En Click That Matters treballeu en la digitalització del Tercer Sector. Quin és el panorama actual?

Més del 70% de les entitats sense ànim de lucre tenen un pressupost anual per a tota la seva activitat de menys de 100.000 euros, que els ha de permetre pagar les despeses de la seva activitat i el personal, això fa que la possibilitat d'accedir a professionals del sector sigui molt limitada. Comporta que en la majoria dels casos els propis emprenedors/ores socials siguin els que assumeixen les tasques de promoció i captació de l'entitat.

A més, la digitalització de qualsevol activitat requereix intrínsecament la necessitat d'implementar i utilitzar tecnologies. Per dur a terme aquestes implementacions és necessari no només l'adquisició de la tecnologia en si mateixa, que sol ser inaccessible a nivell econòmic, sinó el coneixement necessari que et permeti ser àgil i optimitzar els temps que se li dediquen a aquesta activitat.

Veiem com la insuficiència de programes formatius en competències de màrqueting i tecnologies específics per a entitats sense ànim de lucre, deriva en la incapacitat de desenvolupar estratègies que s'adaptin tant a les seves necessitats i objectius, com a les eines i pressupostos reals als quals tenen accés.

Finalment, la inexistència (fins ara) d'una entitat que impulsi i coordini les eines i recursos que les empreses digitals estan disposades a aportar, fa que la possibilitat de detecció d'entitats que realment necessiten d'aquest suport es vegi diluït i poc optimitzat, fent que les empreses perdin interès i per tant desviïn la seva responsabilitat corporativa en activitats que, al final, no estan relacionades amb la seva pròpia activitat i que no retroalimenten l'experiència dels seus empleats en forma de retenció de talent, millora d'aptituds i capacitats professionals, etc.

En quines matèries penseu que els cal més ajuda a les entitats socials?

La principal necessitat és la capacitat de conèixer les eines i recursos de què disposen, l'habilitat de generar una estratègia digital amb aquests recursos i així poder mesurar de forma objectiva el resultat de la seva activitat tant en retorn com en impacte social.

Els oferiu formació, consultoria... Ho feu a través del voluntariat corporatiu?

Depèn de l'activitat concreta que sigui, però majoritàriament són voluntaris i voluntàries independents, que tot i ser professionals del sector digital, tenen l'interès i la necessitat humana d'ajudar aportant valor real, gràcies als seus propis coneixements. Tenim més de 180 voluntaris, que es distribueixen en formació (amb més de 37 tutors), consultoria, acompanyament i desenvolupament de campanyes. Voluntariat puntual, per al desenvolupament d'una solució concreta, etc. El més important és que sempre pertanyen a un pla estratègic i la consecució d'uns objectius concrets.

Pel que fa al voluntariat corporatiu, ja són diverses les empreses com Bigmomo, Snglr, Mentrestant, PuertaSeis Estudi, Jirada, Teknesia, Ticketea, LowPost, ReasonWhy... qui tracten d'impulsar a través dels seus empleats, la implicació del seu personal en l'àmbit del tercer sector.

Quins creus que són els avantatges del voluntariat corporatiu?

Cada vegada més es reconeix en la filantropia un recurs per sobresortir entre la competència en un context en què els avantatges de productes i serveis són cada vegada més semblants. Sobretot en relació als productes que tendeixen a igualar-se des del punt de vista tecnològic. Però també en relació a serveis tan similars o idèntics en tant a prestacions que el client no troba clars motius per orientar la seva elecció.

El mecenatge social i humanitari permet a l'empresa aglutinar al personal al voltant de valors comuns o mostrar la seva capacitat d'assumir les seves responsabilitats socials.

Totes les qualitats de l'acció social o humanitària recauen sobre l'empresa que la utilitza com a vector comunicatiu:

• Integrar valors a les seves marques, especialment per fer-les més atractives per als clients i diferenciar-se de la competència.
• Oferir una imatge d'empresa compromesa amb el seu entorn. Crear un estat d'opinió favorable a l'empresa, particularment quan cal superar situacions adverses davant l'opinió publica.
• Facilitar la introducció de nous productes o mercats.
• Incrementar les vendes: Primer perquè s'identifica amb els valors de molts consumidors i usuaris. Però també perquè els inspira més confiança: tendeixen a pensar que els directius d'una empresa que es preocupa pel benestar de la societat, es preocuparan que els seus productes o serveis satisfacin adequadament les necessitats i expectatives dels seus clients.
• Cercar noves formes de publicitat que permetin arribar a nous públics o fer-ho de forma més barata.
• Atracció i retenció de talent. Aconseguir que els empleat/adess i altres col·laboradors/ortes se sentin més identificats amb l'empresa, de manera que siguin més productius i fidels. Un estudi realitzat als EUA indicava que el 88% dels empleats coneixedors dels programes d'acció social de les seves companyies tenien un fort sentiment de lleialtat cap a elles. I el 53% van triar treballar-hi en gran part motivats pel compromís de la seva empresa per les causes socials.
• Millorar les relacions amb administracions públiques.

Què teniu en compte a l'hora de posar en contacte una entitat i una empresa o els seus empleats/des?

A fi d'identificar correctament la possible afinitat entre una empresa i una Organització No Lucrativa, considerem les següents dimensions:

1. Afinitat pels fins socials
2. Afinitat entre els membres de l'equip directiu i/o dels òrgans de govern. Les relacions personals possibiliten la creació de vincles entre empresa i ONL.
3. Afinitat entre empleats. En aquest cas, les relacions personals entre empleats d'una banda i empleats, socis o voluntaris per un altre creen el vincle entre l'ONL i l'empresa.
4. Afinitat al públic objectiu. Es produeix quan els destinataris dels productes o serveis de l'empresa són els mateixos que l'adoptant objectiu de l'ONL.
5. Afinitat producte/causa. Es produeix quan hi ha relacions entre el producte o servei de l'empresa i la causa de l'ONL.
6. Afinitat cultural. Sorgeix quan hi ha similituds pel que fa a normes internes, conductes admeses i actituds. La incorporació de valors ètics als codis de conducta de les empreses facilita l'acostament amb organitzacions no lucratives que comparteixin la seva visió sobre les relacions amb els diferents grups d'interès.