La desinformació ha trobat el caldo de cultiu perfecte en aquesta crisi. Milions de persones tancades a casa seva, sota l'amenaça d'un virus desconegut. Els primers dies de confinament, les aplicacions de missatgeria instantània treien fum. I, evidentment, no tot el que s'hi compartia era veritat.

La plana web Maldito bulo ha detectat més de 331 informacions falses referents al brot de la COVID-19. Afirma que les mentides al voltant del coronavirus són una epidèmia per si mateixa i l'anomenen 'infodèmia'.

Aprofitant la situació d'alarma, es viralitzen informacions falses, algunes creades expressament per jugar amb les emocions i generar encara més por. D'altres, simplement ofereixen informacions sense base científica o descontextualitzades i poc exactes.

Iniciatives com Maldito bulo o StopFake.org es dediquen a desmentir les informacions falses. Ambdós espais web han creat un apartat especial per al brot de coronavirus, tot desmuntant les desinformacions que ofereixen mètodes falsos per prevenir el contagi, xifres inexactes o vídeos i imatges que no tenen res a veure amb el coronavirus.

A Itàlia, un grup d'investigadors/ores han creat un observatori per analitzar la infodèmia relacionada amb el brot.

2022: més notícies falses que reals

La possibilitat d'informar de forma immediata que ofereix Internet és una arma de doble tall per al periodisme, ja que, empeny als i a les periodistes a publicar informacions que els arriben, sense temps per contrastar-los. També hi ha mitjans que busquen generar impacte i viralitzar els seus continguts, sovint, oferint informacions de poca qualitat o directament mentides.

Encara que la ciutadania pensa que sap diferenciar entre una informació falsa i una real, un estudi sobre l'impacte de les 'fake news' a l'Estat espanyol afirma que el 86% de la població les confon. A més, es calcula que el 2022 es consumiran més notícies falses que reals. Així, les 'fake news' (notícies falses, en anglès) preocupen al sector periodístic i també a les institucions europees.

Les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria són els canals habituals per on es comparteixen i viralitzen les notícies falses. Per això, algunes empreses tecnològiques ja han activat eines per detectar els rumors falsos. És el cas de Facebook i Twitter. Whatsapp va una mica més tard, però està provant un botó que permetrà als seus usuaris i usuàries verificar en la web les informacions que hagin estat reenviades moltes vegades.

Encara que es parla molt de 'fake news', aquest terme només fa referència a les notícies falses creades per mitjans de comunicació. En canvi, el fenomen de la desinformació va molt més enllà, ja que, les informacions falses que circulen per Internet no cal que hagin estat creades o difoses per periodistes.

L'alfabetització mediàtica, l'antídot contra l'epidèmia de desinformació

L'any 2018, la Comissió Europea va realitzar una consulta al voltant de la desinformació i les notícies falses i va concloure que un dels antídots contra la desinformació és l'alfabetització mediàtica de l'alumnat, les persones adultes i els i les periodistes.

L'alfabetització mediàtica és un dels pilars de la Xarxa Òmnia, un programa preventiu, socioeducatiu, comunitari i de suport a col·lectius amb major risc de vulnerabilitat, que apropa les TIC a la ciutadania. Fa uns anys, la Xarxa Òmnia buscava fer arribar les tecnologies als barris i municipis amb més necessitat. Ara encara hi ha persones en situació de vulnerabilitat que no tenen accés a les TIC a casa seva, però la gran majoria ja compta amb algun dispositiu.

En aquest context, però, ha sorgit una nova necessitat: la d'aprendre a fer un ús conscient i crític d'aquestes tecnologies. Això és el que pretén l'alfabetització mediàtica, també anomenada educació en comunicació. Només així, s'aconseguirà una ciutadania crítica en el seu consum informatiu.

Aquests dies de confinament, els Punts Òmnia han penjat el cartell de 'tancat', però els dinamitzadors i dinamitzadores digitals que hi treballen estan desenvolupant la seva tasca des de casa. D'una altra manera, però amb el mateix objectiu. Un dels temes en què han posat fil a l'agulla ha estat precisament el de l'alfabetització mediàtica i la lluita contra la desinformació. D'una banda, han desenvolupat una formació interna per a les mateixes professionals i, d'altra banda, estan treballant amb les persones participants dels punts a través d'Internet per conscienciar-les i formar-les al voltant de la desinformació.

Des del Punt Òmnia Gornal, de l'Hospitalet de Llobregat, per exemple, han publicat aquesta càpsula de vídeo sobre el tema.