La responsabilitat dels governs europeus que contracten Amazon

La compra pública socialment responsable ha de ser una prioritat per a les administracions. És per això que Setem Catalunya ha portat aquest debat al Mobile Social Congress d'enguany en una taula rodona que ha comptat amb la participació de Stan De Spiegelaere, d'Uniglobal Europe, federació de sindicats de persones treballadores a Europa, i de Kristin Talbo, d'ADDA, entitat de l'administració sueca que treballa per una compra pública més socialment sostenible.

De Spiegelaere ha posat el focus en el cas sonat d'Amazon, la més gran dels monopolis tecnològics que formen les anomenades GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) amb 1.300.000 persones treballadores. Propietat del magnat Jeff Bezos, el seu univers abasta des d'Alexa a Twitch passant per l'empresa espacial Blue Origin i el Washington Post.

Més que de la plataforma de comerç electrònic que tant coneixem, d'on obté el màxim benefici (el 30%) és dels serveis públics al núvol. En els últims tres anys, la contractació pública de la multinacional ascendeix a uns beneficis de 500 milions d'euros.

Tot i que és coneguda per reprimir el sindicalisme i per hipercontrolar les seves treballadores, a més de la seva poca transparència en relació a l'ús de dades i a l'evasió d'impostos, està contractada pels serveis policials i pels serveis secrets del Regne Unit, emmagatzema totes les dades de la Comissió Europea, i també les de la hisenda danesa, entre d'altres.

Sovint, segons les investigacions d'Uniglobal Europe, no aconsegueix els contractes per licitació i les altres empreses tecnològics no poden competir. Les administracions al·leguen que és l'opció més econòmica.

"Creiem que els govern europeus haurien de canviar les normes de contractació pública perquè les parts respectin els drets laborals i prioritzin els valors socials i els convenis col·lectius", afirma De Spiegelaere. És per això que, mitjançant la campanya #MakeAmazonPay, treballen per convèncer la classe política perquè canviïn les normes de contractació.

El treball forçós de les persones uigurs a la Xina

L'advocada de drets humans Kristin Talbo ha exposat la feina que ha fet Suècia per investigar si les proveïdores d'electrònica situades a la Xina respectaven els drets humans, especialment els de les minories ètniques com la uigur, desplaçades forçadament pel govern xinès a treballar en aquestes fàbriques proveïdores de 80 marques mundials.

Les conclusions de l'informe d'Adda estan lluny de ser alleugeridores. El sector està mal preparat per garantir els drets de les persones treballadores perquè no tenen cap metodologia per detectar el treball forçós, que "podria estar més estès del que ens pensem", i les minories ètniques tenen més risc de ser forçades. Hi ha hagut una falta de transparència per part de les empreses: "Cal ser més exigent amb les auditories".