Marta Hormaechea: “De vegades es dona per fet que per venir d’un cert país són persones que saben menys”

Suport Tercer Sector
Autor/a: 
Sandra Pulido
El projecte ofereix cursos de diferents nivells per potenciar la inserció laboral en el sector tecnològic. Font: MigraCode.
El projecte ofereix cursos de diferents nivells per potenciar la inserció laboral en el sector tecnològic. Font: MigraCode.
CodeWomen és un grup dins de MigraCode en el qual les dones es poden donar més suport. Font: MigraCode.
CodeWomen és un grup dins de MigraCode en el qual les dones es poden donar més suport. Font: MigraCode.
L'entitat vol oferir una formació tecnològica avançada per a les persones que venen a Catalunya amb estudis previs. Font: MigraCode.
L'entitat vol oferir una formació tecnològica avançada per a les persones que venen a Catalunya amb estudis previs. Font: MigraCode.

Marta Hormaechea: “De vegades es dona per fet que per venir d’un cert país són persones que saben menys”

Autor/a: 
Sandra Pulido
Suport Tercer Sector

Resum: 

MigraCode és un projecte que vol donar resposta a les necessitats de les persones migrades i refugiades que tenen formació en el sector tecnològic o en volen formar part.

Open Cultural Center treballa a Barcelona i Grècia per la inclusió de persones refugiades i migrades a través de diverses activitats educatives i culturals. Dins d’aquest marc hi ha MigraCode, un programa que ofereix formació en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i inserció laboral en l’àmbit tecnològic a persones migrades i refugiades.

Marta Hormaechea és responsable d’associacions i comunicació, i forma part d’un petit equip que des de 2019 es nodreix de voluntaris i voluntàries per oferir una formació única a Catalunya a persones nouvingudes.

Què és Migra Code?

És una acadèmia gratuïta de tecnologia exclusivament per a persones migrades, refugiades o sol·licitants d’asil. Tenim dos cursos d’educació no formal professionalitzants, és a dir, són cursos per convertir-te en professional tecnològic.

Un és de seguretat i suport TIC, el qual professionalitza persones perquè puguin treballar en atenció al client i suport tècnic de qualsevol empresa tecnològica. L’altre curs és de vuit mesos i capacita els alumnes per ser desenvolupadors web.

Com es fa la selecció de l’alumnat?

Per a la captació estem en contacte amb moltes entitats que treballen per la integració de persones migrades i refugiades, per exemple, Creu Roja, CCAR (Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat) o serveis socials. També col·laborem amb organitzacions com la Fundació Surt, especialitzada en dones, perquè volem posar l’èmfasi en la manca de dones en aquest sector.

A nivell de selecció, el curs inicial és molt obert. Un cop arriba la gent interessada fem una entrevista per conèixer-la i veure si es pot beneficiar del curs. En canvi, a la formació de vuit mesos demanem que les persones tinguin un interès previ demostrable o algun tipus d’experiència.

Dedicar vuit mesos a estudiar quan no es té una situació legal estable pot ser complicat.

Un curs de vuit mesos de trenta hores lectives setmanals, que a més implica treball a casa, suposa una dedicació molt gran per a persones que estan en situacions de molta vulnerabilitat, que solen tenir famílies a càrrec i la feina...

Al principi ens va passar que hi havia gent que feia un esforç gegant i que arribava al final sense assolir el nivell que realment es necessita per entrar al sector, aleshores, no val la pena ni per a nosaltres ni per a ells. Per això fem aquest procés de ‘criba’.

Amb quins perfils de persones interessades us trobeu?

Sol ser gent més aviat jove, amb una mitjana d’edat d’uns trenta anys. Acostumen a ser persones que han vingut a Catalunya soles o en parella. Un 20 o 30% té estudis previs al seu país. Per exemple, hi ha molta gent amb llicenciatures universitàries, com enginyeria electrònica, no homologades. Precisament, estem aquí perquè hi ha molta gent amb estudis universitaris que no els pot utilitzar i el nostre curs, encara que sigui educació no formal, els porta al mateix nivell que tenien a ulls dels reclutadors catalans.

Marta Hormaechea: "Estem aquí perquè hi ha molta gent amb estudis universitaris que no els pot utilitzar"

Però en el curs inicial sí que hem tingut mares de família i moltes persones sense formació, fins i tot que no han passat dels estudis primaris. Això és una cosa que pot aprendre qualsevol persona perquè implica una manera de pensar, més que uns coneixements previs.

Quin retorn teniu de l’alumnat un cop finalitza el curs?

En general tenim molt bon retorn. El nostre objectiu és que aconsegueixin feina i tenim per sobre d’un 60% d’inserció laboral, un èxit rotund. Més enllà d’això, Migra Code és una comunitat molt gran de gent entre la qual hi ha persones molt implicades i que s’estimen molt el projecte, i això es nota. El fet que treballem amb persones que estan en situació de vulnerabilitat demanda molta dedicació.

A més de la formació oferiu altres serveis.

Treballem des de diversos punts de vistes amb els serveis addicionals. Hi ha la part de comunitat que treballem activament per generar aquesta comunitat i fem mentories pels alumnes que volen repassar el que s’ha fet a classe, i això crea vincles.

També oferim atenció psicològica per a la gestió de l’estrès i un servei d’ajut legal que funciona amb persones voluntàries. Ens assegurem que, a banda dels nostres cursos, estem donant serveis perquè la formació s’adapti a la comunitat amb què treballem i crec que és una cosa que se’ls hi queda.

Imagino que la bretxa de gènere al sector tecnològic s’accentua més amb certes dones d’altres orígens.

Sí, quan es tracta de dones diverses la bretxa al sector tecnològic es multiplica. Evidentment, això és un focus per a nosaltres perquè un dels nostres objectius és incloure dones diverses dins del sector. Però també treballem amb dones amb, per exemple, un grau d’enginyeria electrònica.

És veritat que hi ha molta visibilitat de projectes al sector associatiu que treballen l’alfabetització digital, que és una cosa molt necessària pel tipus de comunitats migrades que tenim aquí, però també cal pensar que tenim dones migrades que són enginyeres. Crec que de vegades es dona per fet que per venir d’un cert país aquestes persones saben menys, i no té per què.

Marta Hormaechea: "quan es tracta de dones diverses la bretxa al sector tecnològic es multiplica"

Per això teniu el grup CodeWomen?

Tenim dones que són unes cracs que saben moltíssim i les voluntàries, que són un gran model per a totes; i tenim dones que estan una mica més perdudes en aquest àmbit. La gràcia és que es trobin totes juntes en un espai que és més solidari i més segur per ajudar-se entre elles i compartir dubtes.

Amb CodeWomen també es vol crear solidaritat entre dones. El fet que siguin només dones ens ajuda a donar l’empenta a les que van més perdudes.

És més complicada la inserció laboral de les dones en el sector tecnològic?

El sector, tot i que té una bretxa molt gran, n’és molt conscient i les empreses cada cop estan apostant més per les dones. Amb les companyies que tenim contacte normalment prefereixen dones perquè les necessiten als seus equips, ja que no les tenen. Crec que les dones amb alt nivell ho tenen més fàcil perquè tothom les va buscant.

Quin paper tenen els voluntaris i voluntàries de MigraCode?

Sense ells i elles no hi hauria projecte. Els desenvolupadors web són gent molt crac i contractar-los costa molts diners, per tant, nosaltres no podríem tenir aquests professors. A més, ser només professor és una mica problemàtic perquè és un sector que canvia moltíssim. Llavors, és important que els professors estiguin actius en el sector.

Fins i tot tenim persones voluntàries graduades nostres i això encara ens ajuda més, perquè són exemples de persones migrades que han tingut èxit amb el curs. Les psicòlogues i les persones dels altres serveis també són voluntàries.

I per què creus volen fer aquest voluntariat en una tasca que ja fan durant tot el dia?

Crec que formen part d’un sector molt del segle XXI i tenen molt presents aquests valors que ara s’estan fent més coneguts: ser més diverses, més dones... Penso que molt genuïnament estan motivats i motivades a millorar el seu sector, perquè veuen que hi ha una bretxa de gènere i poca diversitat.

Molts cops he sentit dir: “Per tot el que m’ha costat arribar fins aquí, vull ajudar els que encara no estan arribant”.

Afegeix un comentari nou