Olimpia Coral Melo és supervivent de violència de gènere digital. El que va començar sent un contingut sexual gravat amb el seu consentiment va acabar sent un malson d'assetjament continu i sextorsions. Va voler canviar-se la cara i desaparèixer i va intentar suïcidar-se tres cops. Fins que la seva mare va preguntar-li si ella havia volgut que aquell vídeo el veiés tothom i es va adonar que ella no era la culpable de tot el que li estava passant.

Llavors ni tan sols tenia un nom: "S'anomenava pornovenjança, però venjança per què? No havíem fet res". No s'hauria imaginat mai que la seva lluita hauria ajudat i aplegat moltíssimes dones al Front Nacional Per la Sororitat i que hauria aconseguit la regulació del delicte sexual digital a Mèxic sota l'anomenada 'Llei Olimpia', que ja ha sentenciat 8 persones per difondre continguts sexuals sense el consentiment de la dona que hi apareix.

Tampoc s'hauria imaginat explicar-ho al XVII Fòrum de Violències de Gènere organitzat per la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere a la taula rodona centrada en violència digital.

"Ens vam unir per cridar al món que allò virtual és real i fa mal, i que les que hem sigut exhibides no som culpables sinó que la culpa és de la violència digital", ha explicat: "La responsabilitat és sistèmica, de la cultura patriarcal i masclista, de la cultura del porno. Abans ens cremaven a les fogueres i avui ens cremen a Facebook per viure la nostra intimitat".

Perquè això no passi cal educació sexual i empoderament tecnològic però, sobretot, xarxa. "Jo estic viva gràcies al moviment feminista. Violència no som nosaltres ni les nostre vulves. Violència és difondre-les i ara ho diu la llei", ha conclòs.

El seu punyent testimoni ha estat acompanyat per les intervencions d'Adriana Gil-Juárez, investigadora especialitzada en violències digitals, Alex Haché, de Donestech i del programa Defensoras Digitales, i Thais Ruiz de Alda, de la Xarxa d'Autodefensa Feminista Online i fundadora de Digitalfems, que han aportat iniciatives d'estratègies feministes en marxa i dades per contextualitzar aquesta violència, que afecta principalment les persones que se socialitzen com a dones i especialment aquelles que tenen presència pública.

Les dones tenen vint-i-set vegades més probabilitat de ser atacades a internet que els homes i, segons una enquesta de Donestech i Antígona, el 98,9% de les dones amb presència pública han patit violència online, que va des de la manipulació de dades privades a les amenaces, l'assetjament o el 'gaslighting'.

Davant d'això creixen les línies d'atenció per atendre violències digitals com la mateixa xarxa d'autodefensa feminista, Acoso.online o Luchadoras, basades en la sororitat i centrades en les supervivents, però que sovint no compten amb els recursos que necessiten.