Els set errors a millorar de la nostra educació digital perquè sigui més democràtica

La xarxa d'activistes pels drets digitals Xnet proposa una sèrie de recomanacions de cara a fer l'educació digital catalana democràtica i oberta amb motiu de l'inici del curs escolar.

Concretament, el document 'Declaració per una educació digital democràtica i oberta. Propostes de millora dels marcs i programes de competències digitals' ha sigut elaborat per Cecilia Bayo i generat pel grup de treball internacional dirigit per Simona Levi durant el I Curs Internacional d'Educació Digital Democràtica i Open Edtech. 

Arran de l'anàlisi de dotze marcs de referència que corresponen a documents institucionals com ara l'Estratègia Digital de Centre o el Pla d'Educació Digital de Catalunya, han fet set propostes de millora.

Aquests són els punts que no tenim resolts, segons el document:

1. Falta d'incidència en els drets humans i la digitalització democràtica

Els marcs de referència que han analitzat enfoquen l'educació digital des de la integració social i el desenvolupament professional. L'entitat considera que haurien d'incidir en la digitalització democràtica i els drets humans com a base de les competències digitals.

D'aquesta manera, suggereixen a l'administració que es promoguin els coneixements sobre els drets digitals com a part dels drets humans, i que es garanteixi la sobirania de dades i la sobirania educativa per sobre dels interessos corporatius i comercials de les tecnològiques.

2. L'administració pública ha de ser el subjecte

En els marcs analitzats, sempre és la comunitat educativa el subjecte de les competències digitals. El text d'Xnet diu que "l'administració
pública hauria de considerar-se com a subjecte que també ha de ser digitalment competent".

Per això, recomanen que el marc competencial per a les administracions públiques educatives incorpori l'excel·lència pel que fa a la digitalització democràtica, garantir que els programaris promoguts i/o finançats per l'administració pública siguin de codi lliure, i que les eines recomanades siguin "necessàries, eficaces, eficients, fiables i estiguin actualitzades". A més, demanen que no es bloquegin continguts indegudament.

3. On són les empreses i la societat civil?

Aquests marcs analitzats no inclouen tot els agents educatius, públics i privats. Xnet proposa considerar les empreses tecnològiques i no tecnològiques i la societat civil organitzada, així com dissenyar i aplicar polítiques educatives que siguin crítiques amb els interessos corporatius de les grans tecnològiques.

4. Falta d'una concepció integral

L'entitat diferencia tres formes diferents d'entendre l'educació digital: en primer lloc, s'ha entès com al coneixement d'eines tecnològiques funcionals; en segon lloc, com a llenguatge de programació i pensament computacional; i, en tercer lloc, com un fet social i cultural complex que implica coneixement sobre àrees com la intel·ligència artificial.

L'entitat aconsella equilibrar aquestes tres dimensions i treballar els dos últims enfocaments, tradicionalment menys estesos. En l'enfocament funcional, recomanen usar infraestructures digitals que garanteixin la sobirania de dades. En l'enfocament d'alfabetització computacional, proposen consolidar-lo en etapes obligatòries i incorporar docents especialitzades.

Per últim, en l'enfocament cultural, consideren que també s'haurien d'adquirir els coneixements en etapes obligatòries com es fa amb història i que s'hauria d'abordar des d'una mirada crítica però també des del gaudi.

5. Coneixement substantiu, no només competències

Xnet considera que concebre l'educació digital com a competències dirigides a fer una acció com pot ser la comunicació o la gestió d'informació és problemàtic, i que hi haurà d'haver coneixement substantiu sobre digitalització en les matèries curriculars.

Per això, proposen que l'administració doni a la comunitat educativa les eines i la formació per revisar els continguts amb perspectiva digital, de manera que incorporin, per exemple, la història i la geografia de les TIC i els seus reptes ambientals.

6. Les infraestructures digitals són importants

Tot i que no tenen un paper principal en les estratègies digitals dels centres, Xnet subratlla la importància de les infraestructures, que categoritza en bàsiques, com ara el correu electrònic, administratives, és a dir, les que es fan servir per a la gestió del centre, i instrumentals, que són les que es fan servir a l'aula.

És l'administració pública la que s'ha de responsabilitzar de finançar i promoure aquestes infraestructures, que haurien de ser "auditables de forma distribuïda,
interoperables, eficients i utilitzables per garantir la digitalització democràtica i la sobirania digital i pedagògica", a més de garantir la sobirania de dades i els drets digitals, diu l'entitat. També calen coneixements sobre la seva importància i sobre la diferència entre el programari privatiu i el programari lliure, afegeixen.

De fet, Xnet ha desenvolupat la plataforma educativa per la digitalització democràtica DD que ja s'està fent servir en alguns centres educatius.

7. Coneixement obert

Xnet detecta una clara reculada en favor dels interessos excessius de la indústria del 'copyright' restrictiu. Proposa que l'administració pública promogui l'educació oberta com a política educativa estratègica, i que juntament amb el professorat es fomenti l'ús de recursos educatius obert i de llicències llirues. També que es respecti el reconeixement de l'autoria dels continguts de la comunitat.