Quins drets digitals tenim a Catalunya?

Des del 2019, Catalunya compta amb document oficial que recull els drets, i també les responsabilitats, de les ciutadanes en l'entorn digital. La Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals, actualitza i adapta al context digital un seguit de drets humans bàsics, entre els quals es troben per exemple, l'accés universal a la tecnologia, el dret a la informació o la protecció de dades.

Amb l'objectiu de blindar els drets i les llibertats digitals de la ciutadania de Catalunya, el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya va presentar, fa ja més de quatre anys, aquesta Carta, elaborada de manera col·laborativa amb més de dues-centes professionals de diversos àmbits i que, abans de la seva publicació definitiva, va passar per un procés participatiu, que va generar un document el contingut el qual s'explica a continuació.

Accés universal a Internet

La Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals comença recordant que l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) encara no està garantit arreu del món, ni tan sols als països desenvolupats on, en els darrers anys, "s’ha avançat molt" en la implementació d’aquestes tecnologies, tant pel que fa a la infraestructura, com a la maquinària i el programari.

"L’accés a Internet ha de ser universal, equitatiu, no discriminatori, no restringit, no fragmentat, assequible i amb l’amplada de banda necessària", comença el document, que també especifica que tothom ha de gaudir de la "neutralitat i seguretat" d’Internet, garantida, en aquest cas, per una privacitat d’extrem a extrem.

Pel que fa a les infraestructures, la Carta exigeix que es despleguin tenint en compte "les possibles conseqüències sobre la salut de les persones", seguint "el principi de precaució". Aquest principi limita les exposicions electromagnètiques als nivells que limiten les organitzacions internacionals. 

Model de governança d’Internet obert, inclusiu i divers

Més enllà de l'accés, la Carta catalana de drets i responsabilitats digitals busca potenciar les estructures democràtiques a Internet, basant-se "en sistemes de col·laboració amb diversitat d'actors". Per fer-ho, segons s'exposa al document, és clau comptar amb "una ciutadania apoderada que, localment i global, defensi i contribueixi a la construcció dels drets humans" i que tingui la garantia d'accés als mecanismes necessaris per exercir la governança de l'espai digital per part dels poders públics.

Continuant amb aquesta línia, el document també recull la necessitat de "millorar la qualitat dels processos de disseny de polítiques públiques i enfortir-ne la legitimitat" a través de les TIC en una constant i estreta cooperació amb la societat civil i la pluralitat d'agents que es cregui oportú. Com a resultat d'aquesta cooperació, la ciutadania ha de poder accedir "de manera "oberta i auditable" a qualsevol dels mecanismes de participació generats per les institucions.

Llibertat d’expressió i informació

Pel que fa a les llibertats d'expressió i informació, la Carta equipara aquests drets digitals amb els que es tenen en l'espai fora de línia, amb l'objectiu d'"assolir una Internet lliure de censura, també amb caràcter preventiu". D'aquesta manera, el document advoca per la no-discriminació, l'exercici i el respecte de la integritat humana, les preferències i la llibertat de creença i d'opinió. També es contemplen la importància de la llibertat d'associació i protesta en línia i es destaca la importància de l'accés obert a la informació de titularitat pública.

Garantia de la capacitació i la inclusió digital

Per poder garantir els drets digitals, cal que la ciutadania estigui informada de la seva existència i que estigui capacitada per utilitzar les tecnologies. És per aquest motiu que la Carta catalana per als drets i responsabilitats digitals explicita tant el dret com la responsabilitat "d'educar-se i educar sobre i mitjançant les tecnologies digitals i dels nous drets i les noves estructures socials, econòmiques i culturals de l'era digital".

Aquesta educació ha de tenir en compte l'atenció i protecció especials que requereixen els col·lectius en risc d'exclusió social, a més dels infants i les joves, que, un cop siguin majors d'edat, "haurien d'assumir la responsabilitat de liderar la transició cap a una societat plenament digital". Un rol que, segons preveu el document, ha de venir precedit per una formació en coneixements tecnològics que permetin "fer el paper d'agents de canvi que tradicionalment correspon a les generacions més joves, i que s'accentua en aquesta era digital".

Innovació digital, creació, accés i distribució del coneixement

De nou, la Carta equipara els drets digitals amb aquells dels que gaudim en l’espai no en línia quan parla del reconeixement del "dret a participar lliurement de la vida cultural de la comunitat, de gaudir de les arts i de compartir els avenços científics i els seus beneficis" que es recull a la Declaració Universal dels Drets Humans de l’any 1948. Més enllà dels vessants culturals i comunitari, el document expressa que "l’era digital posa en relleu un tercer àmbit, el tecnològic, que no constava en la Declaració".

La Carta, a més, assenyala el dret a "generar, distribuir i compartir coneixement digital" com a element clau per generar una societat oberta i inclusiva que tingui la sobirania real d’accés al coneixement tecnològic, lliure i obert. A més, també es demana que les ciutadanes es puguin implicar de manera directa en "construir i avaluar els nous sistemes, aplicacions i serveis de l’era digital, com també les noves estructures econòmiques, polítiques, socials i els nous codis ètics".

En aquest sentit, es reconeix "el dret a innovar en els diferents àmbits de la societat digital" com a "nou dret humà universal", a més de com a "responsabilitat pròpia de la ciutadania en la nostra era".

Protecció de dades i privacitat de la informació

Respecte de la privacitat de les dades, el document parteix de la base del dret a la privacitat de les persones "sempre que es faci accés i ús de les dades obertes que són d'interès públic per afavorir la innovació oberta, la investigació i el coneixement democràtic". Per garantir aquest dret, la Carta contempla la creació d'un "marc ampli i complet que promogui una relació equilibrada entre la disponibilitat de les dades i la protecció de la privadesa individual, amb l'objectiu de fomentar la confiança en l'ús de les dades obertes".

Aquest enfocament requereix la implementació de mesures que permetin a les ciutadanes tenir un control més gran sobre les seves pròpies dades, garantint així una sobirania personal en l'entorn digital, per la qual cosa és fonamental establir mecanismes que protegeixin la privadesa de les persones en totes les etapes de recopilació, emmagatzematge i ús de les dades obertes.

Intel·ligència artificial i governança algorítmica

Segons la Carta, tant en els organismes públics com privats, els sistemes basats en intel·ligència artificial han de ser "fiables i dissenyats amb respecte per la privadesa i l'ètica", fet que requereix "criteris transparents de verificabilitat". A més, el document detalla que aquesta confiança en els sistemes no es limita només a les seves característiques tecnològiques, sinó que inclou les "qualitats sociotècniques".

Cal tenir en compte també la diversitat social en el desenvolupament i aplicació de sistemes d'intel·ligència artificial "per evitar biaixos il·legals o no ètics". Aquesta diversitat també ha de ser considerada des del disseny fins a la implementació, assegurant que els algoritmes i les dades no tinguin biaixos discriminatoris.

Mecanismes de salvaguarda dels drets digitals

La Carta acaba fent responsables als poder públics de la garantia i la salvaguarda de tots els drets exposats durant l’escrit, als que atorga la missió de garantir l’accés universal i efectiu, no només a les tecnologies, sinó també als "sistemes i mecanismes de resolució de conflictes eficaços i eficients, gratuïts i de resposta ràpida". A més, el document preveu que siguin aquests sistemes els que compensin "les diferències econòmiques, geogràfiques i logístiques de les persones consumidores i usuàries de desenvolupaments tecnològics enfront dels desenvolupadors i corporacions tecnològiques".