Realitat virtual i inclusió social: el Mobile, un ecosistema de contrastos

Ja podem ensumar un perfum en una experiència de realitat virtual, menjar-nos un bombó del Celler de Can Roca i, fins i tot, convertir-nos en Antonio Rebollo i llançar la fletxa que va encendre el peveter olímpic del 92 sentint com es tensa la nostra musculatura.

Podem fer-ho al mateix món on 2 de cada tres infants en edat escolar no tenen accés a internet i en un país on hi ha bretxa digital al 30% de les llars i on, tot i la digitalització accelerada amb la pandèmia, el 25% de la població creu que les seves habilitats digitals no han millorat, com ha recordat la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina.

Podem fer-ho al mateix pavelló de la Fundació Mobile World Capital al Mobile World Congress on m4Social convoca les entitats socials un any més per presentar projectes que milloren el benestar de les persones. Un pavelló que, per cert, ha volgut aplegar la cultura de la ciutat i la digitalització amb una escenografia de fusta i amb la representació de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch.

I és que el Mobile porta a Barcelona milers de congressistes amb dinàmiques que xoquen amb les del dia a dia de la ciutat. Al Congrés hi ha qui cerca l'última novetat en portàtils (els Samsung que es pleguen fins a convertir-se en tablets), hi ha qui prova experiències de realitat virtual i hi ha qui també vol reflexionar sobre el paper de la tecnologia en la inclusió social en aquest nostre ecosistema de contrastos.

El conseller de drets socials, Carles Campuzano, admet que la conselleria és al segle XX i que volen portar les polítiques socials al segle XXI, especialment amb la plataforma eSocial per sistematitzar les prestacions socials que ha presentat Lluís Torrens, secretari d'Afers Socials i Família. Una realitat per a la qual, tot i el Fons Next Generation, "els recursos són limitats", ha apuntat Campuzano.

La comissariada d'acció social de l'Ajuntament de Barcelona, Sònia Fuertes, ha comparat les noves tecnologies amb una joguina, que pot il·lusionar i obre possibilitats, "però sobre la qual s'ha de reflexionar perquè el desenvolupament tecnològic i el benestar social no sempre van de la mà".

Un oasi per a les cures

Carlos Palacios, director de l'àrea d'Acció Social i Voluntariat de la Fundación Telefónica, presenta amb ironia un llibre físic al congrés tecnològic més important del món. És el Llibre Blanc de la Tranformació Digital de les Entitats, també amb versió en línia, un manual per acompanyar les entitats en un procés pendent per al 44% de les organitzacions, que no tenen una estratègia digital, segons el baròmetre d'ISDI i Fundación Botín.

Algunes, però, s'atreveixen amb la innovació. Una aplicació de la Fundació ONCE per a persones amb sordceguesa que permet que es comuniquin amb persones que no tenen un sistema de comunicació alternatiu i el projecte de tecnologia immersiva de Suara Cooperativa que posen a disposició de l'administració, les empreses i les entitats per cocrear projectes que beneficiïn les persones, però que també utilitzen per fer sessions de relaxació per a professionals i per fer teràpies cognitives amb gent gran, són algunes de les experiències que s'han presentat.

També s'ha presentat per primera vegada Dinder Club, una app per fer amistats i trobar parella per a persones amb discapacitat intel·lectual. "Tenen les mateixes necessitats sexoafectives que qualsevol altra persona, tenen menys oportunitats per rebre formació, menys recursos per ampliar la seva xarxa i pateixen més situacions d'abús", ha explicat Gemma Parcerisa, d'AcidH i Dincat.

El repte d'interseccionar tecnologia i cures és també europeu. Ho han mostrat les experiències internacionals presentades: la plataforma Turas Care, que es va desenvolupar a Escòcia per recollir, analitzar i visualitzar les dades de les residències durant la crisi sanitària, i Assistdata, una plataforma per a la gestió i subministrament de productes i recursos d'assistència per a persones amb discapacitat.

El contrapès social s'albira imprescindible perquè l'enfocament de la tecnologia cap al creixement econòmic no ens faci perdre de vista que les usuàries són les persones, que les entitats fan de pont i que no ens podem permetre deixar ningú enrere en un futur que té també dos camins: que la tecnologia sigui una eina de suport per a totes les persones o convertir en abismal una bretxa social.