Reparar i lluitar contra l'obsolescència: com allargar la vida dels nostres dispositius?

Reparar els nostres dispositius electrònics, reutilitzar-los i exigir a les empreses un compromís contra l'obsolescència programada, abans de recórrer al reciclatge. El Mobile Social Congress organitzat per Setem recorda quins mecanismes tenim les organitzacions i la ciutadania per allargar la vida dels productes electrònics, que tenen un impacte en el medi ambient i en la situació de les persones treballadores als països d'extracció de minerals i de fabricació.

A la llarga, la reparació pot estalviar al consumidor uns 200 euros depenent del dispositiu, diu Chloé Mikolajczak, de European Right to Repair Campaign. Nascuda el 2019, la coalició d'organitzacions europees que lluiten pel dret a la reparació compta amb la participació de xarxes de repació, persones reparadores professionals, ONGs i diversitat de membres.

Consideren que els productes han de ser dissenyats perquè durin i siguin reemplaçats quan sigui necessari de tal manera que permetin desmuntar i reparar els seus components. Mikolajczak assenyala el preu com una de les principals barreres de la reparació: "No té sentit reparar quan te'n pots comprar un de nou". Per això, treballen en un fons de reparació per retallar despeses amb aportacions de les organitzacions col·laboradores.

Demanen que es reguli i s'abordi la reparació des de la política europea, que ho està començant a tractar des de l'ecodesign. "Sobretot la dels softwares que impedeixen reparar molts productes", explica.

D'altra banda, Laetitia Vasseur, de Halte a l’Obsolescence Programme (HOP), ha explicat que hi ha diversos tipus d'obsolescència programada, que qualifica de "crim jurídic":

• Tècnica. Per exemple, quan el xip de la impressora ens diu que no hi ha tinta encara que en quedi.
• Software. Per exemple, quan et descarregues un nou sistema operatiu que detecta que un 'software' no està fet per la pròpia empresa o no pots actualitzar-lo.
• Cultural i pscològica. És la que exerceix la pressió social de la publicitat, que ens transmet el missatge que "encara que funcioni ja no està de moda". En aquest sentit, Vasseur reclama més control: "Té un discurs global d’economia circular, però diu que compris cada vegada més. La incitació al consumisme no és compatible amb un futur sostenible".

HOP ha portat als tribunals Apple i Epson per aquest tipus de pràctiques i treballa en un índex de reparabilitat i durabilitat per incentivar la transparència de les empreses i donar detalls de sostenibilitat a les persones consumidores. "Per què no sabem les hores que hem passat davant de l’ordinador o els cicles que hem fet amb la rentadora? Aquesta transparència ens ajudaria a fer un millor manteniment dels productes", diu Vasseur.

A Catalunya, també volem saber quants anys poden durar els nostres dispositius. EReuse aplega entitats locals que treballen per donar una segona vida als dispositius, forma part de la campanya del dret a decidir i lluiten contra l'obsolescència programada. Està formada per centres federats de reparació com Solidança o Andròmines, que treballen a través d'una aplicació de programari lliure que monitoreja el trajecte dels productes.

David Franquesa, participant de l'organització, comença la ponència amb una imatge de la nau espacial Orion de la NASA que va utilitzar una tecnologia que va durar dotze anys basada en la fiabilitat. "Per què no veiem el planeta com una nau espacial on utilitzem els nostres finits recursos infinites vegades?", es pregunta Franquesa, després d'haver comprovat amb dades que les persones consumidores valorem més la durabilitat que les noves funcionalitats.

Per saber quan duraran els nostres dispositius investiga la durabilitat dels productes que s'han utilitzat fins ara a través d'observacions de les persones consumidores. L'objectiu és un etiquetatge que doni informació a les persones consumidores per tal que puguin premiar fabricants que en el passat han fet productes mes durables.

"Fins ara les dades ens parlaven del processador, el futur són etiquetes d'impacte: si s'ha reutilitzat, la qualitat, els materials que s'han fet servir i, ¿per què no? La durabilitat", afirma, i afegeix: "Això pot generar un canvi sistèmic".