Tomàs Lòbez codirigeix Nixi For Children, una empresa que treballa amb diverses entitats per portar als hospitals una realitat virtual que ajudi a millorar la vida de les persones, especialment de la infància.

Com neix Nixi for Children?

Va començar sent el meu projecte de final de carrera. Vaig tenir un amic a l'escola que va morir de càncer. Vaig dedicar el meu projecte de final de carrera en investigar com millorar la vida d'aquests nens.

Arran de converses amb tres psicòlogues vaig veure una necessitat molt clara, que era la preparació. Els nens no podien entrar al quiròfan abans de l'operació per higiene i feien servir un àlbum de fotos. Jo havia treballat en una empresa de realitat virtual. Vam fer un prototip barrejant imatges reals amb el personatge animat del Nixi, que apareix a tots els projectes, i el vam provar a l'hospital Germans Trias.

Va funcionar.

Vam veure que amb la realitat virtual reduïm l’ansietat i la por. Ens vam expandir a diferents hospitals.

Després vam començar amb la preparació per a la radioteràpia amb The Ricky Rubio Foundation (TRRF), i a treballar amb pacients d'hemofília perquè generin una bona relació amb la malaltia amb la Federación Española de Hemofília (Fedhemo). També tenim un pilot en UCIs per a adults, però el nostre focus segueixen sent els nens.

Sou una empresa que col·labora amb entitats. Quines oportunitats veieu en aliar-vos amb el tercer sector?

Adopten un projecte amb la validació, el disseny de producte i la tecnologia ja en marxa i poden fer servir la seva influència i contactes per ajudar-nos a difondre’l amb més força, teixir aliances i crear un impacte social més gran.

Per part nostra, veiem The Ricky Rubio Foundation (TRRF) com un aliat clau junt amb qui compartim missió i valors. Junts sumem el millor del món associatiu/filantròpic i el de l’'startup' tecnològica per crear impacte social.

"Junts sumem el millor del món associatiu/filantròpic i el de l’'startup' tecnològica per crear impacte social junts"

En què consisteix la preparació dels infants?

En el cas de la preparació per al quiròfan, ens reunim amb l'equip de l'hospital i els donem el kit de realitat virtual. Se li dona un kit a cada nen i se l'enduen a casa fins al dia de l’operació. Van una mica més preparats perquè veuen què hauran de fer.

Com és el kit?

El kit es una caixa que inclou unes ulleres de realitat virtual plegables que es posen al mòbil del pare o la mare, un llibret d'activitats que està fet per trencar el gel, dibuixos per pintar, un certificat de valentia i les instruccions per a les famílies perquè accedeixin a la plataforma on troben càpsules de psicòlegs o metges amb preguntes habituals i consells.

Quins altres projectes teniu?

Ara mateix tenim dos projectes nous. S’ha posat en contacte amb nosaltres molta gent. Cada metge ho veu aplicat a la seva àrea. Hem de prioritzar els tractaments que són més angoixants o els que són més a llarg termini.

Com és que no s'havia fet abans?

A nivell tecnològic, no es coneixia tant la realitat virtual quan vam començar. No se sabia com podia afectar el sector salut. Ha tingut un impuls perquè va alineada amb una tendència global d’humanitzar els hospitals. La medicina ha avançat molt i ara ens podem concentrar en com ens afecta. Un cop hem vist que podem salvar les persones, podem veure els traumes que causem i com podem fer les coses millor.

"La realitat virtual ha tingut un impuls perquè va alineada a una tendència global d’humanitzar els hospitals"

Ara es posa el focus en el nen, i en com empoderar-lo. Fins ara no es parlava de la salut mental. Ho impulsen els professionals, que veuen que els nens ho passen malament i tenen ganes de fer-ho millor. Gràcies a ells existim nosaltres.

Com us agradaria evolucionar?

Ens agradaria que les experiències fossin com més interactives millor. La realitat virtual és una eina que ara està molt estesa, tot i que encara hi ha barreres tecnològiques. Hem optat per fer servir la tecnologia més senzilla possible. Fem ulleres de cartró. No fem experiència de distracció, només de preparació, per explicar una situació i generar un aprenentatge.

Quin és l’èxit del projecte?

Jo crec que ha estat començar a enamorar-nos del problema i no de la solució, desvincular-nos de les primeres idees, acostar-nos a l'hospital obertament per parlar amb nens, metges, famílies, i veure quina solució s'adapta a ells per després crear-la, i no al revés.

I el repte?

Escalar a nivell internacional i ajudar com més nens millor.

Quin és l'impacte real?

Ara tothom sabem què és el càncer i què implica, però quan es va morir el meu amic no ens van explicar res. Venia a visitar-nos però ningú sabia pel que estava passant.

Hi va haver un nen que ens va explicar que havia portat el kit a l'ecola i l’havien projectat a classe per explicar el que passava. Va tenir un impacte extra en els seus companys de classe que m’hauria agradat tenir a mi i que no estava previst.