El municipalisme català sempre ha destacat pel seu compromís amb la construcció de pau i hi ha contribuït des de fa anys a través de l’impuls de projectes de cooperació al desenvolupament, de defensa dels drets humans, de recuperació de la memòria històrica i a favor del desarmament, entre molts altres.

Aquest compromís és compartit amb moltes altres ciutats del món, que s’apleguen en un moviment global anomenat Mayors for Peace. D’aquí va néixer la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya, de la qual formen part uns tres-cents municipis catalans. Coneixem la tasca de l’entitat de la mà de l’Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers i presidenta de la xarxa catalana.

D’on ve aquest moviment global d’alcaldes i alcaldesses per la pau?

La Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, que internacionalment és coneguda com a Mayors for Peace, és una ONG que enxarxa ciutats de tot el món per treballar a favor de la pau, del desarmament i de l’eliminació total de les armes nuclears. Avui, 8,237 ciutats de 167 països formem part d’aquesta xarxa. D’aquestes, unes tres-centes són catalanes i estan organitzades en una xarxa que vam impulsar a Catalunya el 2014, fa gairebé deu anys.

Granollers hi té un paper destacat.

Com a ciutat ens vam sumar a Mayors for Peace per formar part d’aquesta xarxa i contribuir a un projecte de construcció de pau, en aquest cas vertebrat al voltant del municipalisme. Hi teníem interès, també, pel record del bombardeig que vam patir com a ciutat el 1931. Som una de les ciutats que vicepresideix la xarxa internacional, que lideren Hiroshima i Nagasaki.

Quin paper pot jugar el municipalisme en la construcció de pau?

Al cap i a la fi, els municipis som l’ens més proper a la gent, per tant, tenim aquest paper de proximitat amb una ciutadania que vol viure en un món més just, més pacífic i més solidari. Tenim aquesta capacitat de treballar en el dia a dia amb les entitats, la ciutadania i les escoles en temes de convivència, cohesió i inclusió social. I, així, ser la primera base per construir ciutats en pau i un món en pau, que és l’objectiu final. Per tant, les ciutats podem treballar per la construcció de pau des d’aquesta proximitat.

"Des de la xarxa catalana hem promogut que la construcció de pau formi part de l’agenda del municipalisme mundial".

El treball en xarxa és molt habitual a les ciutats.

Perquè ho tenim a l’ADN, busquem solucions des de la proximitat per a reptes que són globals. Com a municipis tenim experiència a l’hora de teixir aquesta xarxa i recercar situacions dins la mateixa ciutat, i tot aquest bagatge el podem aportar a escala internacional. A les ciutats es manifesten reptes que també són globals, com la qüestió de les migracions i el canvi climàtic, per citar dos exemples, i que al final també són causants de l’absència de pau en certs països i territoris. Aquests reptes, els estem afrontant cada dia a les ciutats.

Quina ha estat, a grans trets, l’acció de la xarxa?

Fem una crida i una tasca d’incidència política a favor de la pau i el desarmament nuclear, per exemple a través de campanyes com ‘Ciutats de pau’, que hem impulsat conjuntament amb altres entitats com Fundipau i que ha mobilitzat municipis catalans perquè se sumin al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), que va aprovar Nacions Unides el 2017. Ara estem buscant que més municipis donin suport al tractat i es comprometin per fer pressió i incidència política amb l’objectiu que siguin els estats qui s’adhereixin al TPAN, que és el propòsit final.

Avui la pau està entre les prioritats a escala global?

Nosaltres exercim una participació activa com a xarxa en diferents espais municipalistes internacionals per introduir la cultura de pau a l’agenda mundial. Més enllà del desarmament, que va ser una de les bases en què es va fonamentar el naixement de la xarxa internacional, cal promoure la cultura de pau, que ha de ser la base des d’on hem de construir el futur.

A banda, per impulsar la pau cal fer una feina de sensibilització que duem a terme amb jornades, conferències, xerrades i moltes més activitats, així com bastir espais compartits entre municipis per continuar sumant i conscienciant la ciutadania.

Quines fites ha contribuït a assolir la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya , esteu satisfetes amb el balanç d’aquests deu anys?

Estem contentes perquè, per exemple, hem ajudat a ampliar el nombre de municipis compromesos amb el desarmament nuclear, s’ha aconseguit aquesta sensibilització i implicació. A més, des de la xarxa catalana hem promogut que la construcció de pau formi part de l’agenda del municipalisme mundial, que també és important, com el desarmament i la prevenció de conflictes armats. I gràcies als anys de feina i incidència amb moltes altres organitzacions des del 2017 tenim un tractat que prohibeix la producció i la possessió d’armes nuclears. D’això ens en sentim artífexs i hi hem contribuït.

"Cal un gran pacte global per afrontar els reptes que afecten el món, com el canvi climàtic"

Quina lectura feu del món actual en clau de pau?

No hi ha dubte que el moment és crític, amb una trentena de conflictes armats actius al món, milers de persones que fugen de la guerra, i una crisi climàtica que també provoca desastres, milers de pèrdues, migracions… Si parlem d’armes nuclears, la invasió russa a Ucraïna ha tornat a posar sobre la taula que aquesta qüestió no està solucionada ni de bon tros. I mentre hi hagi nuclears al món, no podem ser optimistes. En resum, no és que siguem pessimistes, però pensem que cal un gran pacte global per afrontar tots aquests reptes.

Hi ha raons per a l’optimisme?

I tant, sobretot perquè hi ha moltes entitats civils i socials i xarxes muncipialistes d’arreu del món que fan una gran tasca i impulsen campanyes de sensibilització perquè els conflictes es resolguin a través del diàleg, que al final és l’eina més poderosa per a la construcció de pau.

Cal fer molta pedagogia encara sobre la pau entre la ciutadania?

Molta, per això calen aquestes campanyes de sensibilització des d’aquesta proximitat, començant per les escoles i l’educació per la pau als barris i els carrers de les nostres ciutats. Cal promoure el respecte, el diàleg i la convivència en el nostre dia a dia, i treballar per resoldre els conflictes de manera no violenta i a través del diàleg.